Càmera de cinema: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.2) (Robot afegeix: cs:Filmová kamera esborra: kk:Кинопроектор |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Arri435-filmcamera.jpg|thumb|333px|Càmera Arriflex 35
La '''càmera de cinema''' és un tipus de [[càmera fotogràfica]] que pren una seqüència de fotografies en ràpida successió en una cinta de [[pel·lícula fotogràfica]] o film que una vegada revelada pot ser projectada reproduint el moviment original, el resultat del qual és una pel·lícula de [[cinema]]. La '''càmera de cinema''' és usada en [[cinema]], [[televisió]] o [[vídeo]], professional o gran públic. El terme «càmera» procedeix del [[llatí]] ''camera'' (en català “càmera”). La [[cambra fosca]] designava un dispositiu que els pintors del renaixement utilitzaven per al dibuix en perspectiva, conservat en la denominació «cambra fotogràfica». En [[anglès]], ''camera'' designa un aparell de fotografia i ''movie camera'' una càmera de cinema. Hi ha dos tipus de tecnologies de càmera, segons les aplicacions: Les càmeres de [[cinema]] i les càmeres de [[vídeo]]. L'ull humà és capaç de percebre moviment en una sèrie d'imatges gràcies a l'efecte de la [[persistència retiniana]]. Hi ha diferents càmeres de cinema, des de les més convencionals fins a les més sofisticades en òptica i procés. Amb l'arribada de la imatge digital, existeixen també càmeres de cinema digitals, que minimitzen els costos de producció i que donen una nitidesa i qualitat similar a les de cinema de procés químic.
== Evolució ==
Les càmeres de cinema utilitzen el principi de la [[fotografia]]. Impressionen típicament 24 [[
* Arran de la invenció de la [[pel·lícula de 9,5
* El [[16 mm]], aparegut igualment el 1923, permet un material més compacte que el material de [[
[[Fitxer:Camera s8 75.jpg|thumb|right|Càmera [[Súper 8 (format de pel·lícula)|Súper 8]] de 1975.]]
* La
* Amb la invenció del [[Súper 8 (format de pel·lícula)|Súper 8]] el [[1965]], la imatge s’amplia i es facilita la carrega de la pel·lícula. Els anys 1970 es fa fins i tot possible gravar de manera simultània el so sobre la pel·lícula.
* La invenció de les càmeres [[vídeo]] i dels [[magnetoscopi]]s utilitzats per gravar les imatges i el so sincronitzat, sobre banda magnètica, serveix en principi únicament als professionals de la [[televisió]] i del vídeo professional.
Linha 31 ⟶ 17:
== Funcionament ==
Els elements essencials d'una càmera són: la capsa, el mecanisme d'arrossegament de la pel·lícula, l'[[obturador]] en connexió amb aquest últim, el lloc on emmagatzemar la pel·lícula, l’[[objectiu òptic|objectiu]], el sistema de
=== Mecanisme de moviment intermitent ===
Linha 39 ⟶ 25:
Diverses vegades per segon, 24 o 25 vegades en general, la pel·lícula avança per aquest mecanisme un pas i s’atura. Quan la pel·lícula s’immobilitza, l'obturador s'obre, els raigs lluminosos procedents de l'objectiu impressionen la pel·lícula, després l'obturador es tanca de nou, interposant-se entre objectiu i pel·lícula. La pel·lícula, d'ara endavant a l'abric de la llum, avança la longitud requerida perquè les imatges registrades no s'encavalquin, (és la fase de «escamoteig»), després s'immobilitza de nou.
Aquest avanç intermitent de la pel·lícula és assegurat per una «urpa», que va constituir una de les aportacions majors dels germans [[Louis Lumière|Louis]] i [[Auguste Lumière]] a la invenció del [[cinema]]. Una «lleva», triangular corba, invenció pròpia de [[Jules Carpentier]], gira a velocitat constant dins d'un clot practicat en el « porta-urpa», susceptible de moure en el seu propi pla i que porta en la seva extremitat una o algunes « urpes » d’acer penetrant en les perforacions de la pel·lícula. Un element del moviment és el passadís que exigeix una gran precisió de fabricació i de manteniment, és la peça que serveix de guia i de posicionament de la pel·lícula respecte a l'objectiu. Durant el seu recorregut a la càmera, és l'únic moment en què l'emulsió de la pel·lícula és en contacte amb una superfície metàl·lica. Implica una finestra de [[presa de vistes]] en format normalitzat, perfectament centrada sobre l'eix de l'objectiu.
La càmera Debrie G. V., «a Gran Velocitat», de 1921 segons patents d'E. Labrély aconsegueix 240 imatges per segon. El seu mecanisme posiciona la pel·lícula per bases amovibles dels dos costats de la finestra d'impressió. El màxim d'avui amb pel·lícula 35 mm i contraurpes és de 425 imatges per segon amb una càmera Photo-Sonics.
==
Les càmeres poden ser classificades així:
* ''les càmeres de cinema
* ''les càmeres de vídeo o vídeocàmeres professionals digitals '': [[
* ''les videocàmeres de norma [[broadcast]]'': [[Betacam digital]] ; [[Betacam SX]] ; [[DVCAM]] ; [[HDCAM]] ; [[DVCPRO]] ; [[DVCPRO HD]].
▲* ''les càmeres de vídeo o vídeocàmeres professionals [[digital]]s '':
* ''els camescopis pel gran públic '':
** [[MiniDV]]
** [[HDV]]: les càmeres de [[vídeo-vigilància]] professionals o domèstiques; les càmeres de lleure, per modelisme, diverses observacions, ([[astrocam]] i [[meteocam]]) incloent-hi les [[webcam]]s i les seves nombroses declinacions, [[càmera USB]], [[càmera sense fil]], [[càmera IP]], etc. ; les [[càmeres d'astronomia]]...▼
* les càmeres per a la [[visió industrial]], analògiques o digitals '': [[càmera matricial]] ; [[càmera lineal]]; [[càmera multiespectral]].▼
▲* les càmeres de lleure, per modelisme, diverses observacions, ([[astrocam]] i [[meteocam]]) incloent-hi les [[webcam]]s i les seves nombroses declinacions, [[càmera USB]], [[càmera sense fil]], [[càmera IP]], etc. ;
▲* les càmeres per a la [[visió industrial]], analògiques o digitals '':
== Vegeu també ==
|