Mukhrani: diferència entre les revisions

 

Alexandre Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Alexander Iraklievitch Bagration-Mukhranski), va néixer a Mtchadisjavari el [[20 de juliol]] de [[1853]]; cavaller de la guàrdia el [[1874]], va servir a la guerra russoturca del [[1877]]-[[1878]] i va ser ascendit a tinent cap el final de la guerra, a capità el [[1890]], i a coronel el [[1893]]; el des el [[1895]] va servir amb la cavalleria del Caucas en diversos destins entre ells el comandament del regiment de dragons de Nijegorod ([[1902]]); el [[1904]] va ser ascendit a major general i al any següent a major general de l'escorta imperial; del [[1910]] al [[1912]] va ser comandant dels Cavallers de la Guàrdia; el [[6 d'abril]] de [[1917]] va ser promogut a tinent general i va ser membre de la Duma russa. Va ser assassinat pels bolxevics a Piatogorsk el [[1918]] i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Giorgi Alexandrovitch Bagration-Mukhranski) nascut a Sant Petersburg el [[16 de juliol]] de [[1884]]. Mariscal de la noblesa de Dusheti del [[1916]] al [[1917]], es va unir a la revolució però després del triomf bolxevic va lluitar amb els blancs fins a [[1921]] en què es va exiliar, passant a Espanya el [[1944]], i va morir el [[29 de setembre]] de [[1957]]. El va succeir el seu únic fill Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Tblisi el [[3 d'abril]] de [[1909]]. Va obtenir la ciutadania espanyola el [[22 de setembre]] de [[1947]] i el govern espanyol de l'època, dirigit pel general Franco, li va reconèixer el tractament d'Altesa reial. El [[1957]], en recollir la successió del pare, es va autoproclamar cap de la [[Casa Reial de Geòrgia]]. Va morir el [[28 de novembre]] de [[1977]] i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Don Jorge de

 

==Prínceps de Mukhran (Mukhrani-batoni)==