Pols còsmica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Núvol de pols interplanetària |
m Homogeneïtzant amb articles similars |
||
Línia 24:
La pols còsmica també es pot detectar directament utilitzant una varietat de mètodes i llocs de recollida. A la Terra, en general, cauen una mitjana de 40 [[tones]] diàries de material extraterrestre.<ref>{{cite conference|author=Leinert C.; Gruen E.|title=Interplanetary Dust|booktitle=Physics and Chemistry in Space (R. Schwenn and E. Marsch eds.)|year=1990|publisher=Springer-Verlag|pages=204--275}}</ref>
A la Terra es poden recollir mostres de pols còsmica utilitzant plaques col·lectores sota les ales dels planejadors [[Estratosfera|estratosfèrics]] de la [[NASA]], en els gels perpetus de la Terra ([[
Per agafar mostres de pols còsmica es construeixen naus espacials amb detectors de pols. Les grans velocitats orbitals de partícules de pols en l'espai interplanetari (normalment 10 a 40 km/s) presenta el problema de capturar les partícules intactes. En canvi, els detectors ''in-situ'' de pols són generalment dissenyats per mesurar els paràmetres associats amb l'impacte d'alta velocitat de les partícules de pols en l'instrument, i després derivar les propietats físiques de les partícules (en general la massa i la velocitat) a través dels laboratoris de calibratge (és a dir, que afecten les partícules accelerades amb propietats conegudes en una rèplica de laboratori del detector de pols). Amb els anys els detectors de pols han mesurat, entre altres, l'impacte de la llum del flaix, el senyal acústic i l'impacte de ionització. Recentment, l'instrument de pols en [[Pols còsmica#Stardust|Stardust]] captura partícules intactes de baixa densitat d'[[aerogel]].
| |||