Diferència entre revisions de la pàgina «Epòxid»

18 octets eliminats ,  fa 9 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Robot posa descripció a la imatge EpoxOpen.png a partir del peu de foto)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
Els epòxids industrials majoritaris són l'òxid d'etilè i l'òxid de propilè, els quals són produits en l'ordre de 15 i 3 milions de tones,<ref name=Ullmann>Siegfried Rebsdat, Dieter Mayer "Ethylene Oxide" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005.{{DOI|10.1002/14356007.a10_117}} Article Online Posting Date: March 15, 2001.</ref> respectivament. L'epoxidació de l'etilè implica la '''reacció catalítica de l'oxigen''', segons la següent estequiometria:
 
7 H<sub>2</sub>C=CH<sub>2</sub> + 6 O<sub>2</sub> 6 C<sub>2</sub>H<sub>4</sub>O + 2 CO<sub>2</sub> + 2 H<sub>2</sub>O
 
La reacció directa de l'oxigen en alquens és útil només en aquest epòxid. Altres alquens, fins i tot el propilè, no reaccionen de forma útil energèticament.
La majoria dels epòxids són generats mitjançant la unió d'alquens amb reactius que continguin [[peròxids]], els quals cedeixen un sol oxigen. Els reactius amb peròxid més típics són el '''peròxid d'hidrogen''' (aigua oxigenada), els '''àcids peroxicarboxílics''' (creats in situ o formats prèviament). Per aplicacions específiques, s'utilitzen altres reactius, com el dimetildioxirà.
 
L'aplicació a major escala d'aquest mètode és la producció d''''òxid de propilè''' a partir de propilè mitjançant l'ús de t-butil hidroperoxid o bé d'etilbenzè hidroperoxid.<ref name=PO>Dietmar Kahlich, Uwe Wiechern, Jörg Lindner “Propylene Oxide” in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2002 by Wiley-VCH, Weinheim. {{DOI|10.1002/14356007.a22_239}}Article Online Posting Date: June 15, 2000</ref> En l'àmbit del laboratori, s'empra típicament la '''reacció de Prilezhaev'''.<ref name=March>March, Jerry. 1985. ''Advanced Organic Chemistry, Reactions, Mechanisms and Structure''. 3rd ed. John Wiley & Sons. ISBN 0471854727.</ref><ref>{{cite journal
| author = Nikolaus Prileschajew
| journal = Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Methyloxirane_from_2-chloroproprionic_acid.png/800px-Methyloxirane_from_2-chloroproprionic_acid.png
Aproximadament la meitat de l'abastiment mundial de l'òxid de propilè s'aconsegueix a través d'aquesta ruta.<ref name=PO/> La reacció per formar un epòxid intramolecular és una de les passes clau en les '''reaccions de Darzens'''.
En la reacció de '''Johnson-Corey-Chaykovsky''', els epòxids són generats a partir de grups carbonils i ilurs sulfoni. A aquesta recció, el sulfoni actua com el grup deixant en comptes del clorur.
 
==Epoxidació Nucleofílica==
Les '''olefines''' amb manca d'electrons, tals com les enones i els derivats de l'àcid acrílic poden ser epoxidades emprant compostos amb oxigen nucleofílic tals com els peròxids. La reacció segueix un mecanisme que es dóna en dues etapes. Primer l'oxigen possibilita l'addició conjugada d'un nucleofílic amb l'objectiu de donar carbanions estables. Després, aquest carbanió col·lisiona amb el mateix àtom d'oxigen, desplaçant el grup deixant d'aquest, per tancanr l'anell epòxid.
==Epoxidació asimètrica==
Els àtoms de carboni d'un grup epòxid presenten unes hibridacions semblants a les sp3, i per aquesta raó poden ocupar posicions estereogèniques. Segons els mecanismes de la recció i la geometria de l'alquè del material inicial, es poden formar diastereòmers epòxid de tipus cis i/o trans. A més a més, si hi ha altres estereocentres presents al material inicial, llavors aquests poden influir l'estequiometria de l'epoxidació relacionada amb aquests. Aquesta diastereoselectivitat és una manera de controlar el sustrat de la reacció. Finalment, agents epoxidatius amb estructures estereogèniques poden influir l'estequiometria del producte epòxid (vegi's, per exemple, l'epoxidació Sharpless i l'epoxidació Jacobsen). Aquesta enantioselectivitat és una manera de control dels reactius de la reacció.
 
[[Fitxer:EpoxOpen.png|222px|dreta|Obertura d'un epòxid]]
 
*En medi àcid, el nucleòfil reacciona amb el carboni que forma el carbocatió més estable, per exemple, ''el carboni més oxidat'' (similar a l'ió haloni). En medi bàsic, el nucleòfil s'uneix al carboni menys oxidat, d'acord amb el procés de la reacció estàndard SN2 d'addició de nucleòfil.
*La [[hidròlisi]] d'un epòxid en presència d'un àcid genera un '''glicol'''. El procés d'hidròlisi d'un epòxid pot ser considerada com l'addició nucelofílica d'aigua a un epòxid sota condicions d'acidesa en el medi.
*La reducció d'un epòxid amb hidrur d'alumini de liti i aigua dóna lloc a un [[alcohol]]. El procés de reducció pot ser considerat per ser l'addició nucleofílica d'hidrur (H-) a un epòxid en medi bàsic.
 
 
==Perepòxids==
Els perepòxids són epòxids amb un àtom addicional d'oxigen units formant un '''complex epòxid-oxigen'''. Són '''isoelectrònics''' i '''isoestructurals''' amb sulfòxids cíclis derivats d'episulfurs.Es creu que els perepòxids són uns intermediaris en l'oxidació fotosensibilitzable dels alquens, tal com passa quan els olis secants (un component d'algunes pintures i vernissos) s'exposen a l'aire i a la llum. Aquests intermediaris apareixen de l'addició d'oxigen diatòmic al doble enllaç. Els perepòxids ràpidament es reorganitzen per formar peròxids orgànics de tipus '''''alil''''' (un grup alquè amb la fórmula CH2=CH-CH2).<ref name=March>March, Jerry. 1985. ''Advanced Organic Chemistry, Reactions, Mechanisms and Structure''. 3rd ed. John Wiley & Sons. ISBN 0471854727.</ref>
 
==Referències==
851.856

modificacions