Erari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ru:Эрарий (казна)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 18:
Després de l'ocupació de Roma pels gals l'erari fou dividir en Comú, om es dipositaven les taxes regulars i del que es treien els diners necessaris per les despeses, i el Sant o Sagrat (''aerarium sanctum o sanctius'') que era la reserva que només es tocava en cas de perill extrem.
 
L'erari es nodria primer del botí a les guerres i alguns tributs (''[[impostos romans|tributum]]'', [[vectigalia]]) però després del [[357 aC]] per la llei Mànlia del [[357 aC]] es van establir taxes del cinc per cent de les manumissions que van augmentar el tresor; aquest darrer es va incrementar espectacularment després de les conquestes romanes a l'Orient. [[Sul·la]] o [[Juli Cèsar]] van usar l'erari per finançar les guerres civils.
 
Sota l'imperi les províncies es van dividir entre imperials i senatorials; el tresor de les [[província senatorial|províncies senatorials]] va romandre l'erari mentre que les [[província imperial|imperials]] va passar a ser el ''[[fiscus]]''. August va donar prioritat a l'exèrcit i va establir un tercer tresor l'''aerarium militare'' finançat amb noves taxes (el cinc per cent del valor de cada [[herència]] o llegat, però excloses les herències de parents propers o les que estaven per sota d'una determinada quantitat) i les contribucions imperials. L'[[impost]] de les herències fou apujat per [[Caracal·la]] al deu per cent, però [[Macrí]] ho va restaurar al cinc i finalment es va abolir. Com que aquest erari tenia dificultats de finançament [[August]] va establir un impost d'un u per cent per cada venda, que [[Tiberi]] va rebaixar al mig per cent i [[Calígula]] va abolir; un altra taxa fou per cada [[esclau]] que es comprava, inicialment al dos per cent i després al quatre. També s'incloïa a aquest erari el botí militar que no es repartia als soldats.