Erispoe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: sh:Erispoe
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 5:
Erispoe va succeir al seu pare al front del govern de Bretanya el 7 de març del [[851]]; va enfrontar tot seguit al rei franc [[Carles el Calb]] a la batalla de Jengland, (avui Jengland-Beslé) vora el riu Vilaine, el 22 d'agost del 851, i el va derrotat; els comtes Vivià del Maine i Hildemar (comte palatí) van morir a la batalla junt amb milers de francs mentre les pèrdues bretones foren mínimes. A les setmanes que van seguir a la batalla Erispoe es va trobar amb Carles el Calb a Angers i es va signar un acord de pau. Els [[Annals de Saint-Bertin]], on les derrotes de Carles el Calb són generalment omeses,<ref>[[Annals de Saint-Bertin]] : any 851[http://www.archive.org/stream/collectiondesm04guizuoft/collectiondesm04guizuoft_djvu.txt ], pàg. 151</ref> informen sobriament: « Erispoe, fill de Nominoe, va venir a veure a Carles a la vila d'Angers per donar-se les mans, i fou acollit i se li van donar les insígnies reials amb el poder que ja corresponia al seu pare, i se li va ajuntar el país de Rennes, el país de Nantes i el país de Retz.<ref>Citat per H. Guillotel, pàg. 283, a ''La Bretagne des saints et des rois'', 1984.</ref> » Aquest text és capital :
* per « donar-se les mans », Erispoe comprometia la seva fidelitat i es reconeixia vassall de Carles el Calb, el que de fet no l'obligava a gairebé res ja que estava en situació de força, i era una avantatge ja que rebia la protecció que el senyor devia al seu vassall.
* L'ús de les insígnies reials li fou reconeguda, be que de fet ja s'havia atribuït les insígnies abandonades per Carles a Jengland, en el curs de la fugida.<ref>''Ibid., pàg. 285</ref> Aquesta concessió simbòlica el reconeixia formalment com a rei de Bretanya (per part de Carles, ja abans altres poders els reconeixien, com el Papa). Això ho confirmen diversos diplomes del [[Cartulari de Redon]] datats el 852 i el diploma per a l'església de Nantes del 10 de febrer del 856<ref>cites ''ibid.'' pàg. 288, Apèndixs números 31, 34, 40.</ref> que el qualifiquen de ''princeps'', és a dir rei.
Tot això és confirmat ''a contrario'', el juny del [[877]], par [[Carles el Calb]] que, a la capitular de Quierzy,<ref> «Pel que fa referència al títol de regne acordat als bretons per necessitat, i confirmat per jurament, els nostres fidels són dispensats de reconèixer-lo perquè no hi ha descendència d'aquells als que fou concedida. »</ref> deixa instruccions abans de la seva marxa a Itàlia.
*Erispoe es va veure confirmar la possessió dels comtats de Rennes i de Nantes, i Bretanya fou engrandida amb el país de Retz.<ref>Ph. Tourault, ''op. cit.'' , pàgs. 111.</ref>
 
El [[853]], com el [[843]], la vila de Nantes, situada al territori d'Erispoe, fou saquejada pels normands. Al assabentar-se de la notícia el danès Cedric, nebot del rei de Dinamarca, honorant l'aliança conclosa entre Nominoe i el rei [[Horik I]] de [[Reis de Dinamarca|Dinamarca]] va atacar els noruecs responsables del pillatge de Nantes; es va unir a l'exèrcit d'Erispoe i conjuntament van assetjar l'illa de Bièce, en la que els noruecs s'havien fet forts; els assetjats van capitular aviat oferint regals als vencedors. Cedric, ferit a la batalla, va marxar després per via marítima i va morir al cap de poc prop del Havre, mort per les tropes de Carles el Calb.<ref>Prudence Guillaume de Roujoux, ''Histoire des rois et des ducs de Bretagne'', volum 1 pàg. 362-363, Dufey, 1829</ref>
 
Erispoe tractava d'igual a igual al rei de França. El [[856]], en una entrevista a [[Louviers]], és va tractat la qüestió de casar a Lluís el Tartamut (després Lluís II de França), fill de Carles, amb una filla d'Erispoe.<ref> Annals de Saint-Bertin any 856 [http://www.archive.org/stream/collectiondesm04guizuoft/collectiondesm04guizuoft_djvu.txt ''El rei Carles va fer la pau amb el bretó Erispoe, ui va prometre a la filla d'aquest amb el seu fill Lluíss''], pàg. 159</ref> Erispoe va donar el "ducat" del Maine a Lluís, fill del rei, fins a la ruta que portava de París a Tours i va establir a aquest príncep per regnar sobre aquesta contrada. El matrimoni finalment no va tenir lloc i aquest fracàs fou potser una de les raons del descontentament que va portar al complot que va causar la mort d'Erispoe.
El seu regnat es va acabar el novembre del [[857]] amb el seu assassinat a l'altar de l'església de [[Talensac]],<ref>[http://books.google.fr/books?id=LLoGAAAAQAAJ&pg=PA828&dq=Erispo%C3%AB+Talensac&ei=RY4ES7-fLaCeygT6xe3nDA#v=onepage&q=&f=false ''Biographie de tous les Bretons qui se sont fait un nom'', per Prosper Jean Levot]</ref> on havia buscat asil, pel seu cosí Salaun o Salomó I de Bretanya, ajudat del bisbe Alcmar de Nantes. Salomó el va succeir.<ref>[[Annals de Saint-Bertin]]: any 857 [http://www.archive.org/stream/collectiondesm04guizuoft/collectiondesm04guizuoft_djvu.txt ''Hérispoé duc des Bretons, fou mort pels bretons Salaün i Almar després d'un temps enfrontats amb ell''], pàgs. 161, 162</ref>