Esperó (nàutica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
Un '''esperó''' o ''rostrum''<ref>[http://www.freelang.net/espanol/diccionario/catalan.html Diccionari Freelang]{{ca}}{{es}}{{la}}</ref> ( '[[bec]]' o '[[proa]]' en [[Llatí]] ) és una forma de [[proa]] dels [[vaixell|vaixells de guerra]] que permet a un vaixell atacar-ne un altre en envestir-lo a alta velocitat. L'ús dels esperons es remunta al menys al [[Segle VII aC]] , d'acord a les inscripcions trobades a la tomba del Rei [[Sargon II]] a [[Fenícia]] i el seu ús va ser la forma dominant de combat naval almenys fins al [[Segle III aC]].<ref>{{cite web |title= Warfare in Hellas: Naval warfare|url= http://monolith.dnsalias.org/~marsares/warfare/history/naval.html |date= 27-Jan-1998 |work= Martijn Moerbeek |publisher= Monolith Community |accessdate=2009-09-30}}{{en}}</ref> Durant molt de temps envestir amb l'esperó fou una tàctica important, fins i tot si el vaixell en conflicte no era traspassat o enfonsat, els seus [[rems]] i remers sovint eren tallats per sobre, eliminant-ne la seva mobilitat i deixant-lo indefens. El desenvolupament simultani de la [[catapulta]] va permetre un grau de foc de llarg abast.
 
La tecnologia de la guerra naval es va mantenir en aquest nivell fins als segles [[Segle XV|XV]] i [[Segle XVI|XVI]], moment en què el [[canó]] va convertir-se en una arma usual en els vaixells. Igual que la infanteria amb la [[baioneta]], els atacs envestint amb l'esperó van anar disminuït en importància però següent sent un recurs d'última hora. La història de la guerra naval fins al segle XIX conté molts exemples d'accions envestint, com en la Batalla de [[Lissa]] el 1866. La maniobrabilitat dels vaixells a [[vapor]] en front del [[vaixell de vela]] va conduir a un breu ressorgiment en l'ús de l'esperó, però l'augment inevitable de la cuirassa dels [[cuirassat|cuirassats]] cap al final de la segle XIX va portar a una disminució en l'ús dels atacs amb esperó. L'adveniment del cuirassat [[HMS Dreadnought (1906)|HMS ''Dreadnought'']], als inicis del segle XX va portar el final de l'esperó com a arma de guerra. En el seu lloc, els vaixells estan equipats cada vegada més amb una [[proa]] de bulb, encara que per raons de racionalització i eficiència de combustible en lloc de com una arma ofensiva.
 
La tàctica d'envestir no es va perdre quan els vaixells es feien sense esperons. Envestir pot ser especialment eficaç contra objectius en la superfície o prop de la superfície com els [[submarins]] carregant les bateria en aigües someres, on es limita la seva velocitat i mobilitat.
 
== Referències ==