Muhàmmad al-Tawil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: eu:Muhammad al-Tawil |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
'''Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil''' (àrab : محمد بن عبد الملك الطويل) (?-[[913]]) fou [[governador]] sarraí de [[Emirat de Làrida|Làrida]] i [[Waxqa]].
Muhammad al-Tawil era membre de la família influent de [[Mawla|mawles]] dels Banu Sabrit (àrab: بنو شبريط) de Barbastre. El 12 de març del 887 va matar a Masud ibn Amrus, besnét d'un altre rebel (i parent llunyà), [[Amrus ibn Yusuf]], que governava [[Osca]], i es va fer amb el poder. El 889/890 Ismail ibn Musa de Lleida, de la família Banu Qasi, es va revoltar contra l'emir de Còrdova; Muhàmmad va fer un embuscada a l'exèrcit d'Ismail liquidant la revolta i va demanar llavors a l'emir de donar-li els governs del derrotat; però l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad no el va complaure i va cedir el territori a Muhammad ibn Llop ibn Qasi, nebot del rebel.
El 898 la mort de Muhammad ibn Llop ibn Qasi mentre assetjava [[Saragossa]], va donar oportunitat a Muhàmmad al-Tawil de recuperar terreny, però Llop ibn Muhammad va tornar del sud on estava negociant amb el rebel muladí [[Umar ibn Hafsun]], i altre cop va derrotar a al-Tawil, però aquesta vegada el va fer presoner i per ser alliberat va haver de cedir Barbastre i les terres entre Osca i Montsó i pagar 100.000 dinars d'or <ref> Fortun Ibn Llop, fill de Llop ibn Muhammad, va ser llavors breument valí d'Osca </ref><ref>{{es}} [http://www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/TaifaHuesca.htm Taifa de Huesca]</ref>; el seu fill Abd al-Malik i la seva filla Sayyida foren entregats com ostatges per assegurar el lliurament dels diners. Llop es va casar després amb Sayyida ai va perdonar la meitat pendent de pagament del rescat. No se l'esmenta durant uns anys segurament perquè es va dedicar a combatre als cristians en campanyes locals que no s'esmenten a les cròniques cordoveses. A la mort de Llop ibn Muhammad, el 906, al-Tawil torna a aparèixer quan va ocupar Basbastre i Alquézar i la regió de la Barbitània, prenent l'herència a Fortun ibn Llop, fill de l difunt, i va convertir-se en valí de Lleida poc després.
El [[907]] [[Ràtzia de 907|s'apoderà a la Ribagorça]] de [[Roda d'Isàvena]] i [[Montpedrós]]; el castell de Roda va enviar emissaris demanant la pau o oferint tribut a al-Tawil però aquest el va rebutjar i va destruir el castell. El [[909]] emprengué una [[Ràtzia de 909|ràtzia per la frontera]], conquerint els castells i llocs d'[[Oliola]], [[Ponts]] i [[Alguaire]], frent 300 presoners pels que va aconseguir rescat de 13.000 peces d'or. El [[910]] emprengué [[Ràtzia de 910|una nova ràtzia]], conquerint els castells i llocs d'[[Oliola]], [[Gualter]] i arribant a [[La Seu d'Urgell]]. El 911, al-Tawil va marxar al nord pel comtat d'Aragó on governava el seu cunyat Galí III d'Aragó (fill de Asnar II Galí) i es va trobar amb Abd Allah ibn Muhammad, germà de Llop ibn Muhammad ibn Qasi, amb el que va fer una ràtzia contra Pamplona, però després d'un èxit inicial, Sanç I de Pamplona finalment va derrotar als atacants i va refermar el paper de Pamplona com a senyor feudal del comtes aragonesos. El [[912]] va [[Ràtzia de 912|dirigir un atac]] contra el [[comtat de Barcelona]] que va derrotar els exèrcits de [[Sunyer de Barcelona]] a la vall de [[Tàrrega]], però el [[913]]<ref>{{Ref-llibre | cognom= Coll i Alentorn | nom= Miquel | enllaçautor= Miquel Coll i Alentorn| capítol = | urlcapítol = | títol = Història, Volum 3| pàgines = p.192| url= | edició = 1a | editorial = Curial Edicions Catalanes | isbn = 84-7256-358-8 | data = | ref =}}</ref>, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a al-Tawil <ref>{{es}} Gran Enciclopedia Aragonesa, ''[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9214 Muhammad al-Tawil]''</ref> el [[23 d'octubre]] de
==Vegeu també==
| |||