Estereoisòmer: diferència entre les revisions

Els '''esteroisòmers''' són [[isòmer|isòmers]] que tenen la mateixa seqüència d'àtoms units entre ells, però que tenen diferències ''només'' en les orientacions tridimensionals dels àtoms a l'espai. Els [[isòmers estructurals]] comparteixen la mateixa [[fórmula molecular]], però la seqüència d'àtoms i/o el seu ordre respecte els altres grups funcionals o àtoms pot variar. En els esteroisòmers, l'ordre i els enllaços dels àtoms sempre són els mateixos, però la orientació en l'espai és diferent.

Els '''diastereòmers''' són esteroisòmers que no estan relacionats amb l'efecte de relflex. No són imatges especulars l'un de l'altre. Això inclou '''meso-composts''', és a dir, ''cis-trans'' (E-Z) isòmers, i també [[isòmers òptics]] no enantiomèrics. Els diastereòmers rarament tenen les mateixes propietats físiques. En l'exemple mostrat a sota, la forma “meso” de l'àcid tartàric forma un parell de diastereòmers (L i D), que formen el parell enantiomèric.

| align="center" width="270" | [[Fitxer:Meso-Weinsäure Spiegel.svg|150px]]

La molècula I és la cis-1,2-dicloretè i la molècula II és la trans-1,2-dicloretè. A causa de l'ocasional ambigüitat, la IUPAC va adoptar un sistema més rigorós en el qual els substituents del final de cada doble enllaç tenen prioritat segons el seu [[nombre atòmic]]. Si els substituents que tenen alta prioritat estan al mateix cantó de l'enllaç, s'assigna la lletra Z ( en alemany, zusammen, que significa “junts”). Si per contra, estan en cantons diferents, s'assigna la lletra E (en alemany, entgegen, que significa “oposats”). Com que el clor té un nombre atòmic més alt que l'hidrogen, és el grup amb prioritat més alta. Usant aquesta notació per nombrar les molècules anteriors, la molècula I és (Z)-1,2-dicloretè i la molècula II és (E)-1,2-dicloretè. No és el cas de Z i cis o E i trans, que són sempre intercanviables. La següent molècula és el fluormetilpentè: