Experiment de Stern-Gerlach: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: pnb:سٹرن گرلاخ تجربہ |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 26:
== Experiment seqüencial ==
Si es combinen diferents aparells Stern–Gerlach, es pot comprovar clarament que no fan només de simples selectors, sinó que altern els estats observats (com en
<center>[[Fitxer:Sg-seq.svg]]</center>
<div style="clear:both"></div>
Línia 32:
== Història ==
[[Fitxer:SternGerlach2.jpg|thumb|Placa al Frankfurt institut commemorant l'experiment]]
L'experiment de Stern–Gerlach es va dur a terme a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]], [[Alemanya]] el 1922 per [[Otto Stern]] i [[Walther Gerlach]].
Al moment de l'experiment, el model d'[[àtom]] acceptat era el [[model de Bohr]], que descrivia els [[electrons]] com partícules carregades negativament orbitant al voltant del [[nucli atòmic]] carregat positivament en certes [[orbites atòmiques]] o [[nivells d'energia]]. Com que l'electró estava quantitzat i podia ocupar només algunes posicions permeses a l'espai, la separació en diverses òrbites es coneixia com [[quantització espacial]].
Línia 42:
* Als anys trenta, emprant versions posteriors de l'aparell de S–G, [[Isidor Rabi]] i altres van provar que, emprant camps magnètics variables en el temps, es pot forçar el canvi d'estat del moment magnètic. Les sèries d'experiments van culminar el 1937 en descobrir que les transicions entre estats podien ser induïdes mitjançant camps variables amb el temps o [[camps de radiofreqüència]]. L'anomenada '''oscil·lació de Rabi''' és el fenomen que hi ha darrera les màquines d'[[Fitxer per Ressonància Magnètica]] que trobem als hospitals.
* Més endavant [[Norman F. Ramsey]], va modificar l'aparell de Rabi per augmentar el temps d'interacció amb el camp. L'extrema sensitivitat deguda a la freqüència de radiació el fa útil per la mesura del temps i encara s'empra avui dia en [[rellotge atòmic|rellotges atòmics]].
* A principis dels seixanta, Ramsey i [[Daniel Kleppner]] van emprar un sistema de S–G per produir feixos d'Hidrogen polaritzat com a font d'energia per al [[Maser]] d'Hidrogen, que encara avui és un dels rellotges atòmics més populars.
* L'observació directa del spin és la prova més directa de la quantització en mecànica quàntica.
| |||