Gil l'Eremita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 27:
Segons algunes fonts<ref>Jean-Marie MARCONOT. ''Saint Gilles. L'abbatiale romane''. RIRESC, Nimes, 2008. ISBN 2-910539-37-7</ref> sant Gil hauria nascut cap el 640, els seus pares disposaven de mitjans econòmics i va rebre una educació acurada. La seva santedat es va manifestar ben aviat i de jove hom li atribueix alguns miracles. A la mort dels seus pares va donar el seu patrimoni als necessitats i amb vint anys d'edat es va traslladar a la [[Provença]], fent una estada a Roma. Arribat a [[Arle]] va practicar l'eremitisme en els boscos situats entre aquell lloc i Nimes. Acostumava es estar acompanyat per una femella de cérvol que va domesticar i li proporcionava llet pel seu manteniment.
 
En una ocasió el sant fou ferit per una fletxa llançada pel rei [[Vamba]] que estava de cacera a les rodalies i perseguia el cérvol, que es va refugiar al seu costat. Com a compensació per l'accident, sant Gil va rebre del rei dels visigots uns terrenys per aixecar-hi un establiment monàstic, ara conegut com [[Abadia de Sant Geli|Sant Geli]] i que se situa al mateix lloc on vivia l'eremita a l'actual població de [[Sant Geli]], ([[Gard]]).
 
Un altre episodi de la vida de sant Gil el relaciona amb [[Carles Martell]], el qual havia comés un pecat que no podia confessar. Mentre l'abat Gil celebrava una missa en presència del pecador, va aparèixer un àngel amb un pergamí amb un text amb el pecat inconfessable. Per intercessió del sant les lletres es van anar difuminant fins que van desaparèixer totalment, el pecador penedit i la falta perdonada. Una segona versió fa que el pecador sigui [[Carlemany]], tot i que històricament el rei franc va viure quan sant Gil ja hauria mort.
Línia 36:
Fitxer:Deathgiles.jpg|''Mort de Sant Gil'', per Thomas de Coloswar, 1427 (Esztergom, Museu Cristià)
</gallery>
Un altre episodi ens fa saber que l'abat va anar a Roma i va rebre del papa unes portes de fusta per l'església. Sant Gil les va llençar al [[Tíber]] i l'aigua les va portar miraculosament fins la costa de Provença, prop de l'abadia. Va morir cap el 720 i fou enterrat a l'abadia on va viure. El seu lloc d'enterrament va esdevenir un centre d'atracció pels pelegrins que s'hi atansaven per venerar-lo.
 
==Sant Gil i Catalunya==