Gabaon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Rf (discussió | contribucions) m orto |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Les excavacions estableixen que fou fundada vers el [[3000 aC]] i va servir de fortalesa per controlar la vall d'Aialon que portava a la plana costera de [[Canaan]]; fou una de les quatre ciutats del [[hivites]] i capital del regne dels hivites, i els seus habitants son descrits com a bons combatents (Josuà 10:2); no s'han trobat signes de destrucció de la ciutat.
Suposadament, segons la [[Bíblia]], Josuè la volia atacar però als habitants es van declarar estrangers com els israelites i van fer un tractat de pau i d'aliança. Després del tractat els reis amorites de [[Jerusalem]], [[Hebron]], [[Jarmuth]], [[Lachish]] i ''Eglon'' van formar una lliga i van atacar Gabaon; la ciutat va demanar ajut als jueus, que la van enviar amb 4000 soldats que van marxar de nit des Gilgal i van atacar a la lliga de reis derrotant-la i obligant als amorites a retirar-se cap al oest a [[Makkedah]] a la vall d'Aijalon (i mes tard a la plana de Bethoron) on van morir mes amorites que en combat.
Mes tard, quant Josué va saber que els gabaonistes eren cananeus i no estrangers, els va obligar a esdevenir aiguaders (portadors d'aigua) i llenyataires als serveis dels israelites. Aquests van permetre als habitants de la ciutat viure a Cefirah, Beeroth i Kiriathkarim amb altres [[cananeus]] i Gabaon fou ocupada i fou assignada a la tribu de [[Benjamí]] essent llavors poblada per [[levites]]. A la mort de Saül els generals Abner i Joab, (els respectius comandants de [[Saül]] – i del seu fill [[Ishbosheth]]- i David) van tenir una trobada a la ciutat La batalla de la llacuna de Gabaon va donar la victòria a Joab ([[Joab ben Zeruiah]]); el lloc es va dir des llavors ''Helkath Hazzurim'' (Camp d'espases). Durant el regnat de David fou part del regne unificat d'[[Israel]] i [[Judà]] i la ciutat va participar a la revolta contra el rei sota la direcció d'un agitador anomenat Sheba; el cap general de la revolta, Amasa, fou perseguit per Joab, general de David, fins a Gabaon, on el va matar i el seu cadàver va quedar al mig del carrer. Durant una epidèmia de fam que va durar tres anys, David va consultar al seu deu a que era degut i se li va dir que per causa de que el rei Saül havia matat als gabaonites o els havia expulsat, i per esmenar l'error hauria de permetre que els gabaonites matessin a set successors mascles de Saül a la veïna Gibeah.
| |||