Zabergau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «El '''Zabergau''', tambe Zabergäu, és una regió de Baden-Württemberg, a uns 40 km al nord de Stuttgart i 50 km a l'est de Karlsruhe. El noms e...».
 
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 5:
Des de l'època d'[[Hallstatt]] apareixen túmuls a Leonbronn i a Heuchelberges. Fins i tot fortificacions a Freudental i restes a altres llocs. Els celtes tenien entre 400 aC i fins al naixement de Crist, un refugi a la muntanya de Michaelsberg. En època romana el Zabergäu estava densament poblat. Entre Lauffen i Güglingen hi havia 14 assentaments, majoritàriament grans villae rústica, que se situen per sobre del nivell d'inundació de la Lösshügel Zaber. Les vies romanes corrien la vall, i unien els assentaments de forma directa, a diferència de temps enrere.
 
Després de l'expulsió dels romans era Zabergäu foue dels [[alamans]]. El Zabergäu va regir-se per la llei de la terra alemànica fins el 1883. Després de la batalla de [[Zülpich]] els alamans foren desplaçats pels francs del Zabergäu. Una mica més al sud, aproximadament al llarg de l'[[Enz]], va córrer la frontera de la zona tribal de [[Suabia]]. El nom és probablement d'origen franc Zabergäu, ja que els francs preferit aquest nom pel riu en lloc de Gaueinteilung. Va començar a prosperar als segles XII i XIII amb bous assentaments. Les famílies aristocràtiques a l'alta edat mitjana al Zabergäu foren els Magenheimer, els cavallers de la noblesa i la família Neipperg, que es deia originalment Kürnbach. Els contraforts occidentals del corrent de la muntanya es va oposar a la Reforma, sota la influència predominant del monestir de [[Maulbronn]]. El Zabergäu fou afectat per la Guerra dels Camperols (1524-1526); una multitud, liderada per Hans Wunderer de Oberpfaffenhofen, va operar a la zona. En la [[Guerra dels Trenta Anys]] i la [[Guerra dels Nou Anys]] a la vall obert del país del riu Neckar país es van produir lluites i la regió va ser assolada per la fam, les epidèmies i saquejos. Va caldre esperar fins ben entrat el segle XVIII per que el país estès recuperat de les pèrdues en aquesta ocasió.
 
A partir del segle XVIII va ser fundat el poble de [[Nordhausen]]. Contra la voluntat de gran part de la població local es van establir aquí 55 famílies de refugiats valdesa del Piemont, sent l'última colònia valdesa que va ser fundada el [[Wurttemberg]].