Faiança: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 10:
La major part utilitza terra argilosa de colors ocres, encara que també s'utilitza colors més clars inclús blanca. les peces de faiança són menys sonores, menys dures, menys denses i més poroses que les de gres o les de [[porcellana]]. Gràcies a la seva porositat natural, absorbeixen més fàcilment els líquids que altres ceràmiques. Per tal de fer-les impermeables, s'ha d'aplicar un esmalt a base d'estany que fa que la peça esdevingui més blanca i opaca.
 
La faiança pot ser tècnicament tan fina com la [[porcellana]], encara que no sigui translúcida i sigui fàcilment escantellada. Fins al segle XVIII, la faiança fou utilitzada per a imitar la porcellana xinesa, aquest fou el cas de la '''faiança de Delft'''.
 
== Tipus de faiances ==
Les faiances :
* «de foc gran» quan la decoració es posa, després d'una precocció, directament sobre l'esmalt estannífer polsegós que l'absorbeix sense possibilitat de correcció. Els colors es produeixen per òxids metàl·lics i estan limitats a cinc (blau de cobalt, bru-violeta, vermell, verd i groc). Després s'aplica una cocció definitiva a les peces.
* «de foc petit» (final del segle XVII) : la decoració es posa sobre l'esmalt estannífer cuit. És més fàcil de posar i els colors són més delicats (rosa, or, verd clar) ja que la cocció final és menys elevada.
* «faiança fina», tècnica d'origen anglès: sobre la pasta molt fina i blanca, la decoració es recobreix d'un vernís de plom (transparent).