Farnabazos II: diferència entre les revisions

En aquell moment els espartans es preparaven per alliberar les ciutats gregues i de fet per posar-les sota el seu domini, però el comandant esparta Tibró, en lloc d'atacar la desorganitzada Lídia van atacar Frígia Helespòntica on Farnabazos estava ben preparat. Tibró fou substituir per Dercílides que va traslladar la seva acció al sud i va envair Lídia i Cària. Tisafernes i Farnabazos van aparcar les seves diferencies, van unir les forces i van rebutjar als espartans cap el nord, sense deixar-los reunir-se amb la flota. Una batalla es va lliurar a [[Districte de Magnèsia|Magnèsia]] i després es va concloure l'armistici ([[397 aC]]) segons el qual Esparta evacuava Àsia Menor però les citats gregues serien independents. Però durant les negociacions els perses van saber que una flota s'estava construint a [[Fenícia]] (probablement per combatre als Egipcis revoltats) i desconfiant, van trencar els acords i el rei esparta [[Agesilau II|Agesilau]] va envair Àsia amb noves tropes ([[396 aC]]). Agesilau va pactar amb Tisafernes una treva: Agesilau volia derrotar primer a Farnabazos i després a Tisafernes, però aquest esperava que Agesilau, debilitat per la lluita contra Farnabazos, podria ser derrotat quant li arribaren els reforços que esperava: Farnabazos però va aconseguir retardar l'enfrontament i va enviar al rodi Timòcrates a Grècia per incitar revoltes antiespartanes. Agesilau va reclutar soldats a les ciutats gregues de [[Jònia]] i a la primavera del [[395 aC]] va derrotar a Tisafernes prop de [[Sardes]]. Tisafernes es va poder escapar però quant el rei se'n va assabentar que no havia participat a la guerra junt amb Farnabazos, el va deposar, i el va executar, nomenant en el seu lloc a [[Titraustes]].

Però Agesilau de sobte va canviar de parer va fer marxa cap al sud i va atacar Cària on encara hi havia un vuit de poder perquè Titraustes no havia cobert molts llocs administratius i militars que havien quedat vacants després de la deposició de Tisafernes. La marxa d'Agesilau en direcció a [[Cilícia]] no fou massa exitosa, car no va poder ocupar les ciutats i mentre Farnabazos va reunir un exercit i una flota i va trobar per manar-la a un gran cap, l'atenenc Conó. Mentre la missió de Timòcrates de Rodes havia reeixit i algunes ciutats s'havien revoltat contra Esparta ([[395 aC]]) i Agesilau va haver de ser cridat ([[394 aC]]). Farnabazos i Conó van conquerir [[Melos]] i [[Citera]] el [[393 aC]]. La guerra que va seguir va acabar amb la pau entre grecs i perses signada el [[386 aC]] que va establir l'hegemonia espartana i va entregar les ciutats gregues d'Àsia a Pèrsia. Farnabazos va respectar l'autonomia de les ciutats, cosa que no sempre faran els seus successors.

Els atacs a Egipte del [[385 aC]] i [[383 aC]] no foren exitosos, sobretot per la defensa egípcia reforçada pels atenencs dirigits per Cabries. El [[373 aC]] Farnabazos va dirigir un altra atac en solitari quant ja els atenencs s'havien retirat; Farnabazos va reunir la flota a Acco (Acre, [[Palestina]]) i es contractar mercenaris grecs dirigits per Ifícrates; la flota va avançar pel delta sense ser atacada doncs els egipcis no tenien mitjans navals; però quant els egipcis van atacar [[Pelusium]] van topar amb una resistència ferotge. Farnabazos va decidir buscar un altra braça del riu i avançar cap a [[Memfis]]. L'estratègia de Farnabazos i la d'Ifícrates era diferent i van esclatar conflictes entre els dos caps militars. Farnabazos dubtava d'atacar Memfis i el faraó Nectabeu es va poder reforçar i el [[juliol]] del [[373]] els perses es van haver de retirar per la pujada del riu [[Nil]].