Sikhs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
Els '''sikhs''' (panjabi: ਸਿੱਖ, sikkh [ˈsɪkkʰ]) són els seguidors del [[sikhisme]], una religió reconeguda, que es va originar al segle XV al [[Panjab]]. El terme sikh té origen en la paraula sànscrita ''śiṣya'' (शिष्य), que vol dir "deixeble, estudiant" o ''śikṣa'' (शिक्ष), que vol dir "instrucció". Un shik és un deixeble del [[guru]].
 
Els sikhs van fundar un estat al segle XVII (vegeu [[Estat sikh de Lahore]]) al qual els britànics van posar final el [[1849]]. Els nous senyors del Panjab aviat es van adonar de les qualitats militars dels sikhs i el delegat britànic a la regió, [[Sir John Malcom]] (des de 1852) va començar a reclutar gent d'aquesta religió per l'exèrcit britànic de l'Índia. Els reclutats foren soldats o ''jagirdars'' (propietaris de terres) que o be havien conservat les seves propietats o be havien rebut una indemnització, i per tant foren molt lleials als britànics com van mostrar durant la [[rebel·lió dels sipais]] del 1857-1858. Els soldats sikhs (''khalses'') formaven un terç dels 60.000 soldats i posteriorment la proporció es va augmentar. Per mantenir la lleialtat i afavorir el reclutament es van dictar disposicions que permetien portar la barba i els cabells llargs segons la costum de la comunitat ''khalsa'' (sikh) i van ajudar a reforçar la seva identitat.
 
Durant la segona meitat del segle XIX es va produir un renaixement de la religiositat sikh. el Namdharis de Kuka, adeptes del guru Baba Ram Singh, van crear un moviment mil·lenarista i iconoclasta al Panjab central que s'oposava als carnissers àrabs que mataven als animals per menjar. Els britànics van actuar militarment contra els kukes al districte de [[Ludhiana]] ([[1872]]) i van exiliar a Baba Ram Singh a [[Birmània]]. A final del segle va començar el moviment Sabha que pretenia una reforma de la religió i l'educació i s'havia originat a causa de les conversions al cristianisme i (en menor mesura) al islam i per l'amenaça que representava el moviment hindu Arya Samaj. Els reformistes volien una educació a la manera anglesa i el govern va fundar diverses escoles i col·legis al Panjab; també van defensar l'escriptura panjabi en alfabet gurmukhi en front del [[urdú]] en caràcters aràbigs i del hindi en caràcters [[devanagiri]].
 
Milers de Sikh es van allistar a la [[I Guerra Mundial]] al costat dels britànics, lluitant a [[França]], a l'[[Àfrica oriental]], i al [[Orient Mitja]] i [[Orient Proper|Proper]]. En aquest temps va sorgir a [[Amèrica]], a la costa oest, el moviment ''ghadari'' (Amotinament) i alguns actes de terrorisme van portar a la repressió policial i militar el 1915.
Línia 15:
Per aquest període vegeu: [[Sikhisme polític]]
 
El 1966 es va admetre el principi de crear un estat de majoria sikh a l'Índia, amb un 56% d'adeptes de la religió i de llengua panjabi. [[Haryana]] fou constituïda en estat de la unió i alguns districtes foren agregats al territori d'Himachal Pradesh que també va esdevenir estat el [[1971]]. El 1967 va formar govern l'Autoritat per Afers Polítics dels Sikhs (Shiromani Akil Dal/Authority for the Political Matters of Sikhs, anagrama SAD), un partit religiós sikh, seguit al cap de poc per l'Associació Popular (Janapa Parishad), oposició de dretes, però sempre en precari fins que el president va assolir el govern directe (1968-1969) fins a les noves eleccions que van reproduir la situació amb governs alterns dels mateixos partits sense majoria parlamentaria sòlida. Un altre govern directe (1971-1972) va permetre el retorn del Congrés, i el 1973 el [[Akali Dal]], el principal partit sikh, de caire religiós, va fer adoptar l'anomenada resolució d'[[Anadpur]] per la qual es reclamava una autonomia més gran. La situació es va degradar i amb els problemes a tota l'Índia es va imposar el govern directe (1977); al final d'aquest breu període les noves eleccions van donar el poder al partit religiós sikh Akali Dal.
 
El 1980 es va imposar altre cop el govern directe, i a les noves eleccions el 1980, el Partit del Congrés-Indira va aconseguir la majoria i va formar govern, del que fou apartat per un nou govern presidencial el 1983 quan l'agitació al Panjab i la guerrilla separatista sikh estava al seu moment més actiu, amb els fets del [[Temple Daurat d'Amritsar |temple d'Amritsar]] (juny de 1984) en que un grup d'extremistes religiosos es van fer forts al Temple Daurat a la ciutat d'Amritsar, que era el temple més sagrat dels sikhs, i en van acabar expulsats per la intervenció militar ordenada per [[Indira Gandhi]], intervenció que va causar entre cinc i sis mil morts. Al mateix temps es proclamava la república de Khalistan a l'exili de [[Londres]] ([[13 de juny]] de [[1984]]) dirigida per Jagit Singh Chauhan (es va dissoldre el 2007), i els fets van culminar en l'assassinat el [[31 d'octubre]] de [[1984]] d'Indira Gandhi pels seus guàrdies sikhs.