Múscul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot afegeix: kk:Бұлшық ет modifica: hi:पेशी
Línia 103:
 
L'activitat muscular s'emporta la major part de l'[[energia]] consumida pel cos. Totes les cèl·lules musculars produeixen [[adenosina trifosfat]] (ATP), molècules que s'utilitzen per generar el moviment dels caps de la miosina. Els músculs conserven l'energia en forma de [[fosfocreatina]], que es genera a partir de l'ATP i es pot regenerar en ATP quan sigui necessari amb [[creatina-cinasa]]. Els músculs també tenen una manera d'emmagatzematge de la glucosa en forma de [[glucogen]]. El glucogen es converteix ràpidament en [[glucosa]] quan es necessita energia per a contraccions sostingudes o de gran potència. Dins dels músculs esquelètics, de moviment voluntari, la molècula de glucosa pot ser metabolitzada anaeròbicament en un procés anomenat [[glicòlisi]], que produeix dos ATP i dues molècules d'àcid làctic, cal fer notar que en condicions aeròbiques, no es forma lactat (forma ionitzada de l'àcid làctic) sinó [[Àcid pirúvic|piruvat]] i es transmet a través del [[Cicle de Krebs|cicle de l'àcid cítric]]). Les cèl·lules musculars també contenen glòbuls de [[greix]], que s'utilitzen durant l'[[exercici aeròbic]] per a produir energia. Els sistemes d'energia aeròbica necessiten més temps per a produir l'ATP i arribar a la seva màxima eficiència, i requereixen de molts més passos bioquímics, però produeix molt més ATP que la glicòlisi anaeròbica. El múscul cardíac en canvi, pot consumir fàcilment qualsevol dels tres macronutrients (proteïnes, glucosa i greix) aeròbicament sense necessitar d'un període d'<nowiki>'</nowiki>'escalfament' i sempre extreu el màxim rendiment d'ATP a partir de qualsevol de les molècules en qüestió. El [[cor]], el [[fetge]] i els glòbuls vermells també consumeixen l'àcid làctic produït que és excretat pels músculs esquelètics durant l'exercici.
 
== Funcions del múscul ==
A continuació s'enumeren les funcions dels músculs:
* Produeixen moviment.
* Generen energia mecànica per a la transformació de l'energia química (biotransformadors).
* Donen estabilitat articular
* Serveixen com a protecció.
* Manteniment de la postura.
* És el sentit de la postura o posició a l'espai, gràcies a les terminacions nervioses incloses al teixit muscular.
* Informació de l'estat fisiològic del cos, per exemple, un còlic renal provoca contraccions fortes del múscul llis generant un fort dolor, signe del propi còlic.
* Aporta calor, per la seva abundant irrigació, per la fricció i pel consum d'energia.
* Estimulant dels vasos limfàtics i sanguinis. Per exemple, la contracció dels músculs de la cama bomben ajudant a la sang de les venes i la linfa a que es dirigeixin en contra de la gravetat durant la marxa.
 
El múscul és l'òrgan de major adaptabilitat. Es modifica més que cap altre òrgan tant en el seu contingut com en la seva forma, d'una atrofia severa pot tornar a reforçar-se en poc temps gràcies a l'entrenament, i de la mateixa manera que amb el desús s'atrofia conduint al múscul a una disminució de la mida, força, i fins i tot, a la reducció de la quantitat d'[[orgànul]]s cel·lulars. Al múscul esquelètic, si s'immovilitza en la posició de contracció, al cap de poc temps s'adapta a la seva nova longitud requerint entrenament a base d'estirament per a tornar a la seva longitud original.
 
== Anatomia ==