Shuja al-Dawla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 2:
'''Shuja al-Dawla''' (Hindi: शुजा उद दौला, urdú: شجاع الدولہ) (nascut 19 de gener de 1732 - mort 26 de gener de 1775) fou ''subadar nawab'' (després ''nawab wazir'') d'[[Oudh]] (5 d'octubre de 1754 a 26 de gener de 1775).
 
Va succeir al tron a Abul Mansur Mohammad Mokim Khan [[Safdar Jang]]. No estava segur de quin partit agafar en la lluita entre afganesos i marathes; es va decidir pels primers dirigits per [[Ahmad Shah Durrani]]. Aliat als [[rohilles]] va rebutjar als [[marathes]] cridats pel nou wazir Imad al-Mulk Ghazi l-Din Khan, que eren vistos com un enemic comú per diversos estats. Quan el príncep imperial Ali Gauhar (després [[Shah Alam II]]) va fugir de Delhi, fou rebut per Shuja al-Dawla que el va aconsellar iniciar operacions a Bengala on el poder britànic havia crescut massa. El 1761 Shuja al-Dawla va lluitar amb altres caps musulmans contra els marathes a la [[tercera batalla de Panipat]]. Poc després Shah Alam va renunciar a la seva lluita amb els britànics i es va retirar a [[Allahabad]] on va romandre sota el control polític de Shuja al-Dawla nomenat ''wazir'', càrrec que va passar a ser hereditari (15 de febrer de 1762). Després de la massacre de [[Patna]] de 1763, el ''nawab'' de [[Bengala]] [[Mir Kasim]] i el seu lloctinent Sumru van arribar a Oudh i es van unir al ''nawab-wazir'' i a l'emperador, però les forces aliades no van poder ocupar [[Patna]] i foren derrotades completament pels britànics a [[Buxar]] (1764). Shah Alam II es va presentar al campament britànic i Shuja al-Dawla es va retirar a [[Faizabad]], després a [[Lucknow]] i finalment a [[Bareilly]]. Va aconseguir ajuda dels afganesos i dels marathes i va enfrontar als britànics el 1765 prop de Jajmau al districte de [[Cawnpore]], però va patir una nova derrota. Pel tractat de pau d'Allahabad del 16 d'agost de 1765, els britànics van obtenir la major part de la divisió de [[Benarés]] i Shah Alam fou declarat sobirà de la resta de l'Oudh; però la cort de directors de la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] no va acceptar aquest acord i Shuja al-Dawla fou mantingut com a sobirà, mentre el raja de Benarés passava a ser un feudatari d'Oudh que no obstant l'havia de respectar; a l'emperador se li van cedir els districtes de [[Cawnpore]], [[Fatehpur]], i Allahabad. Shuja al-Daula va haver de pagar una indemnització de guerra de 50 ''lakhs'' i va establir la seva residència a Faizabad on va construir una gran fortalesa i va augmentar la prosperitat de la ciutat.
 
El 1769 els marathes van retornar a la zona en actitud amenaçant. El 1771, contra el consell britànic, l'emperador es va unir als marathes i va deixar Allahabad a càrrec de Shuja al-Daula. El perill per Oudh i els britànics era imminent i quan els marathes van aconseguir la cessió d'Allahabad per part de l'emperador, els britànics van anar a ocupar Chunar i Allahabad. Els marathes van pressionar i el 1773 Sir Robert Barker va marxar a Oudh amb un exèrcit per controlar les fronteres del país i [[Rohilkhand]] amb un pagament pel nawab-wazir de un ''lakh'' de rúpies al mes. Les tropes britàniques van ajudar a expulsar als marathes fora de Rohilkhand i mesos després [[Warren Hastings]] i Shuja al-Dawla es van trobar a Benarés; el resultat fou la cessió d'Allahabad al ''nawab-wazir'', sent l'emperador desposseït d'aquest territori a causa de la seva aliança amb els marathes; el ''nawab-wazir'' pagaria a la companyia 50 ''lakhs'' i es va comprometre a pagar 25 ''lakhs'' a l'any per mantenir les forces britàniques que serien estacionades a les fronteres dels seus territoris. Un resident britànic fou nomenat per primer cop a la seva cort. Oudh va esdevenir així un estat dependent de la Companyia encara que nominalment restava independent.