Revisió del 19:12, 13 abr 2012 modifica Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 16:10, 14 abr 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 3: Vulgarment foren coneguts com semiarrians perquè estaven en mig de la fe de [[Concili de Nicea I\|Nicea]] (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant són consubstancials) i la dels arrians (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant tenen un ordre jeràrquic de divinitat). Per als semiarrians el Pare i el Fill són consubstancials, però superiors en divinitat a l'Esperit Sant. Els semiarrians consideraven al Fill com {{polytonic\|ὁμοιούσιος}}, "homoiousios"), és a dir de la mateixa substancia que el Pare, mentre que els seus opositors els [[arrians purs]] o [[acacians]] (del seu cap [[Acaci de Cesarea]]) el consideraven {{polytonic\|ἀνόμοιος}}, "anomoios", és a dir de diferents substancia. Els semiarrians foren coneguts com macedonians després de què el patriarca [[Macedoni I]] de Constantinoble ([[Macedoni de Tràcia]]) fou deposat el [[360]] i va agafar la direcció del grup. Foren perseguits i es van acostar al credo de Nicea i el 367 molts dels seus bisbes van transmetre al papa [[Liberi I]] una confessió en què admetien que el Fill era {{polytonic\|ὁμοιούσιος}}, "homoiousios"), o de la mateixa substancia però negaven la divinitat de l'Esperit Sant, i per això els grecs els van anomenar {{polytonic\|Πνευματόμαχοι}}, "Pneumatomachi" es a dir impugnadors de l'Esperit. Els Macedonians consideraven a l'Esperit Sant com inferior al Pare i al Fill, considerant-loo un simple serf o ministre d'aquests, amb una naturaleza similar a la dels angels. Els macedonians foren també anomenats [[maratonians]] {{polytonic\|Μαραθωνιανοί}} per un dels seus líders anomenat [[Marató (bisbe)\|Marató]] (''Marathonius''), bisbe de [[Nicomèdia]] (i antic diaca del Patriarca), qui, al morir Macedoni I, el va succeir al capdavant de la tendència, però el nom no va prevaler. La paraula més culta per designar-los deriva del grec, car [[pneumatòmacs]] vol dir "impugnadors de l'Esperit Sant", mentre ''pneumatomoquios'' deriva de ''egoun Pneumatomachon '' és a dir "que lluiten contra l'Esperit Sant". Línia 13: Els semiarraians o macedonians van ser combatuts per [[Sant Atanasi]], qui el [[362]] va aconseguir la convocatòria d'un Sínode a [[Alexandria]], al qual van assistir només vint-i-un bisbes, el qual va condemnar l'heretgia, i va declarar que l'Esperit Sant era de la mateixa substància i divinitat que el Pare i el Fill, i que en la Trinitat no existeix res que sigui creat, inferior o posterior. Sols a la mort del Papa [[Liberi I]] ( [[24 de setembre]] de l'any [[366]]) el seu successor [[Damas I]] va iniciar una política severa contra l'heretgia, que va ser condemnada en un Concili (probablement cap al [[369]]) en el qual es va dictaminar que el Pare i el Fill eren una mateixa substància conjuntament amb l'Esperit Sant. Un altre Concili reunit a Roma per Damas el [[374]], a petició dels bisbes orientals alarmats per l'acceptació de l'heretgia per Eustaqui de Sebaste, un dels principals líders dels semiarrians (els bisbes orientals van enviar com a ambaixador a Doroteu)., va reafirmar la condemna de les doctrines macedonianes (i altres) i va ratificar la fe de [[Nicea de Bitínia\|Nicea]]. El [[381]] l'Emperador [[Teodosi el gran]] va convocar un Concili en Constantinoble per extingir les heretgies d'[[Arri]] i de Macedoni. El Concili (anomenat II Concili Ecumènic de Constantinoble) sol va tenir l'assistència de bisbes orientals (150 catòlics i 36 macedonians), i en ell Teodosi va intentar sense èxit reunificar les diverses tendències. Finalment les heretgies van ser condemnades. Més tard el Papa va confirmar la professió de fe del Concili encara que va rebutjar el [[Cànon (religió)\|cànon]] tercer. Posteriorment els semiarrians o macedonians o pneumatòmacs es van acostar als ortodoxos.

Semiarrianisme: diferència entre les revisions