Senatconsult: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m iw
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 3:
Durant el període [[República romana|republicà]] és van emetre gran nombre de ''senatusconsultum'' i alguns de fets foren lleis encara que no tenien aquesta consideració i altres van esdevenir lleis al passar pels comicis. Els ''senatusconsultum'' eren referits generalment a l'administració, el manteniment de la religió, la suspensió o abrogació de lleis en cas d'urgència o necessitat pública, qüestions entre l'[[erari]] i els publicans, i el tractament d'italians i provincials. Progressivament totes aquestes matèries van quedar dins la jurisdicció del senat en forma legislació aplicada (administració, policia, religió, afers provincials i relacions exteriors) mentre la resta romania en mans de les assemblees. A mesura que era més difícil reunir les assemblees el poder legislatiu va anar passant al senat.
 
El seu nom deriva de "senat" i de "cònsol" perquè la iniciativa per la decisió senatorial la prenia el cònsol. Els ''senatusconsultum'' eren confiats als tribuns i edils fins al temps d'[[August]] que aquesta funció va passar als qüestors. Un [[tribú de la plebs]] podia aturar una mesura proposada per un ''senatusconsultum'', i després ho va poder fer l'emperador que tenia l'autoritat tribunícia.
 
El més antic dels ''senatusconsultum'' (i dels documents romans) coneguts és el de ''Triburtibus''; el segueix el de ''Bacchanalibus''; d'alguns ha quedat referència a la [[Digesta]]. A partir d'[[August]] les lleis sovint foren fetes en forma de ''senatusconsultum'' que es designaven pel nom dels cònsols anyals o pel nom de l'emperador. En alguns casos força estranys prenien altres designacions com el famós ''[[senatusconsultum macedonianus]]''.