Salmanassar III: diferència entre les revisions

En aquest any va sortir de [[Nínive]] i va creuar el [[Tigris]] i es va dirigir cap al [[Balikh]], a la ciutat de Giammu que va ocupar i saquejar (enviant el botí a Assur). De Kitlala es va dirigir a la fortalesa al riu de Kar-Shulman-asharid i va creuar l'Eufrates amb bots. Es va dirigir cap a la ciutat "que els hitites anomenaven Pitru" que és la ciutat bíblica de [[Pethor]], i que els assiris anomenaven Asshur-utir-asbat, a la riba del Sagur, on va rebre el tribut de Sangar de [[Karkemish]], de Kundashpi de [[Kummukh]], d'Aramu de [[Bit Agusi]], de Lallu el melidseu (de [[Malatya]]), de Khayani o Khaianu de Bit Gabbar (Bit Gabar), de Kalparuda o Karparuda de [[Patin]] i de Kalpanida de [[Gurgum]]; els tributs eren plata, or, plom, coure, objectes de coure.

D'allí va sortir cap a [[Khalman]] (Alep). Els potencials rival temien el seu exèrcit i es van sotmetre entregant tributs de plata i or. D'Alep va marxar en direcció a Hamath i es va acostar a dues ciutats d'aquest rei: Adennu, Mashga (o Barga), que va ocupar; després es va presentar a [[Argana]], la seu reial <ref>situació incerta; podria estar propera a Arvad o al llac d'Homs</ref>, que també va conquerir; les ciutats foren incendiades i el botí enviat a Assíria. D'Argana va sortir cap al nord, seguint l'[[Orontes]], fins a Qarqar que era una ciutat reial o la nova capital del rei d'Hamath,<ref> La situació exacte de Qarqar és incerta. Maspero la identifica amb l'[[Apamea]] del [[Líban]] clàssica i la Qalat al-Mudiq moderna</ref> la qual fou destruïda i incendiada. Es va presentar llavors un exèrcit format per 1200 carros i 20000 de Daddaridri (Ben Hadad II), rei de Damasc, 700 carros i 10.000 homes d'Irkhulina d'Hamath, 2000 carros i 10.000 homes d'[[Acab]] (o Ahab) rei d'[[Regne d'Israel|Israel]], 500 homes del [[regne de Que]] (gentilici quans) al extrem sud-est de [[Cilícia]],<ref>A grans trets correspon a la [[Província de Hatay]] o [[Alexandretta]] </ref> 1000 homes de [[Musri]], 10 carros i 10.000 homes d'[[Irkanata]], 200 homes de Matinu Baal d'[[Arvad]], 200 homes d'[[Usanata]], 30 carros i 10.000 homes d'Adunu Baal de [[Sidó]] (Shian), 1000 camells de Gindibu l'àrab (en aquest punt hi ha un tros il·legible que donava el nom d'un regne i la seva participació), 1000 homes de Baasha fill de Kukhubim d'[[Ammon]]. En conjunt haurien format un exèrcit de 64.000 homes i 4000 carros, que sembla que foren derrotats entre Qarqar i Gilzan i 14000 soldats de l'aliança foren morts segons els assiris.{{CN}} Sense aturar-se va seguir fins a l'Orontes i després va abandonar el país. El fet de que no seguissin saquejos, destruccions o pagaments de tributs ja ens informa que la victòria, si hi fou, fou pírrica. La coalició anti-assíria es va desfer després de la batalla però havia aconseguit el seu objectiu i les pèrdues assíries devien ser molt altes.

Assíria havia començat a fer campanyes al país de [[Nairi]] en temps de [[Teglatfalassar I]] (vers 1115 a 1076 aC). Després hi va entrar diverses vegades [[Assurnasirpal II]] però mai va intentar annexionar el territori. Salmanassar III va començar les seves operacions al territori ara sota hegemonia del regne anomenat pels assiris com [[Urartu]], només pujar al tron, el 859 aC i 858 aC <ref> Tiele, Records of the Past, pag. 56 nota 3</ref> quan va entrar a [[Khubuixkia]], al sud del [[llac Van]] (cap al riu [[Gran Zab]] que els armenis van anomenar després Petit Albag) i a l'oest del [[llac Urmia]]<ref> aquesta ubicació la donen diversos autors entre els quals René Grousset; Elena Cassin prefereix situar-lo al oest del Van i al sud de Nimmi </ref>; la capital fou ocupada junt amb un centenar de poblacions del país que foren totes destruïdes pel foc; el rei del país era Kaki. Llavors Salmanassar va atacar al rei de Nairi envaint la terra d'Urartu governada per [[Arame]], i va ocupar la fortalesa de Sugunia, però la incursió es va acabar aviat retornant al sud. El 858 aC Salmanassar es va dirigir cap a Gurzan (al nord del llac Urmia) on regnava un príncep de nom Asau, que va pagar tribut; llavors va seguir a Khubuixkia on va assolar la ciutat de Khilaya.

El 857 aC va fer un segon atac: va assolar la regió d'Inziti o Enziti (Hanzith o [[Anzitene]] a la regió de Kharpurt) i d'allí va entrar a l'[[Alzi]] a l'altre costat del riu Tigris superior, i seguint el curs de l'[[Arsànies]] va travessar [[Suhma]] o [[Suhmi]] (es a dir el futur país de [[Balahovit]] o [[Balabitene]]) on va conquerir la fortalesa de Vashtal, seguint a la regió de [[Palu]] ([[Dayaeni]]) i va arribar fins a la capital d'Urartu, [[Arzashku]] (possiblement [[Malazgird]]). El rei d'Urartu, Arame, es va retirar a les muntanyes Adduri abandonant la capital, i allí fou derrotat i 3400 soldats foren morts, però ell mateix es va poder salvar. El propi rei diu que va "calcigar el país com un brau salvatge"; piràmides de caps tallats es van amuntonar a les portes de les ciutats i els soldats urartians eren empalats en estaques. A una muntanya anomenada Iritia el rei assiri es va fer aixecar una estàtua de lloança. La regió de [[Aramili]] ([[Apahuniq]]) que corresponia als dominis reials de Urartu, i Zanziuna foren assolades.<ref> S'ha suggerit que aquest desastre hauria suposat el canvi de dinastia a Urartu doncs el següent reu [[Sarduri I]] és esmentat com a fill de Luitpri (Lutipris) i per tant d'un origen diferent, però Arame hauria governat fins a la seva mort vers el 844 aC </ref> Després Salmanassar I va marxar cap a la regió de Zenziun (la futura [[Aliovit]]) i va arribar a la actual [[Ardjesh]] o [[Ardjish]] on es va banyar al "[[Llac Van|mar de Nairi]]". De allí va passar fins el [[llac Urmia]] pel país de Gilzan o [[Gilzanu]] (possiblement [[Zaravand]]) el rei del qual se li va sotmetre efímerament. Va retornar a Assíria per [[Arbela]].

Ja no hi va tornar personalment però el 833 (o 831 aC) va enviar un exèrcit manat pel seu ''tartan'' Dayan Ashur, que va creuar el riu Arsànies o Muradsu i va avançar cap a les muntanyes, però per les mateixes fonts assíries se'n dedueix una derrota ja que no més diu que la plana d'Ammash es va omplir de cadàvers enemics sense cap altre conseqüència. Ara els regnes de Dayaeni i [[Sukhme]] (Suhmi) estaven sota efectiu control d'Urartu. Vers el 830 aC Dayan Ashur va fer una expedició a Qurkhi.

El 836 aC va fer una expedició contra els [[tiberens]] (regne de [[Tabal]]) que va anar seguida d'una ràtzia cap a [[Capadòcia]]; els estats veïns de Vitash i Milid foren també assolats obtenint tribut. El regne de Que fou dominat el 834 aC i el rei substituit per un de favorable als assiris o al menys disposat a pagar el tribut, de nom Kati. L'any següent (833 aC) Salmanassar es va dirigir a Que (Kau, Kui) on va cobrar tribut; després va conquerir Tanakum (va necessitar un setge) passant llavors cap a Kamina (país desconegut) i pel camí va sotmetre Tarzi (Tars) on va establir com a rei a Kirri, germà de Kati de Que.

[[Nabuapaliddin I]] (888-855 aC) va fer un tractat de pau amb Salmanassar III al començament del regnat d'aquest, però a la mort del rei babiloni vers el 855 aC el va succeir el seu fill Marduk-Zakirshum I (855-819 aC) contra el que es va revoltar el seu germà Marduk-bel-usate (Marduk-Belusati), que va dominar la part sud del regne on va tenir el suport del país de [[Kaldi]] ([[Caldea]]), i els seus guerrers. Per temor a aquestos guerrers el rei [[Marduk-Zakirshum I]] va demanar ajut assiri.<ref> Història sincrònica </ref> El assiris van ser cridats el 853 aC i Salmanassar III va marxar a Babilònia el 852 aC i altre cop el 851 aC. Va passar per [[Kutha]] i va entrar a Babilònia on va fer sacrificis al gran deu [[Marduk]]; també va visitar [[Borsippa]] on va fer sacrificis a [[Nabu]]; després d'aquest sacrificis que en certa manera refermaven l'alta sobirania assíria sobre Babilònia, el rei va atacar el sud. Va conquerir diverses ciutats i va derrotar completament a Marduk-bel-usate a Miturnat a la vora del Tornadotus, i a la capital rebel, Gannanati; el príncep derrotat va poder fugir; fou perseguit i els assiris van ocupar Lakhiru al Zab Inferior, i finalment el van atrapar a Arman on fou derrotat decisivament i el van matar. Els assiris van seguir cap al sud i van conquerir Bakini i Inzudi al rei Adini de Dakur, que va acceptar pagar tribut. El rei Mushallimmarduk d'Amukkani va seguir el seu exemple. Encara un altre rei va pagar tribut, anomenat a les fonts assíries rei Yakin de la Mar. Fins al final del seu regnat Marduk-Zakirshum I va governar en pau sota protecció assíria.

El any trenta-un del seu regnat (828 aC) tots els registres desapareixen sobtadament i pels darrers anys cal utilitzar els registres del seu fill i successor [[Shamshi-Adad V]]. Aquesta desaparició estaria relacionada amb la revolta del seu fill Ashur-daninapli (Assurdanipal) de la qual se sap molt poca cosa i tot el que se sap derivat dels registres del seu fill. Ni se'n sap la causa ni es pot explicar la força dels rebels en un regnat tant potent com el de Salmanassar III; la rebel·lió es va enfonsar per causes desconegudes quan estava triomfant. El més probable es que fos una lluita successòria en que Assurdanipal intentava prendre el poder pel que havia estat designat Shamshi-Adad. Se sap que les millors parts de l'estat van seguir al rebel. La capital reial Kalah va romandre lleial al rei, però Nínive, Assur, Arbela, Amedi, Arrpkha i les principals colònies fins a 27 ciutats, van donar suport al rebel. Això podria indicar que Assurdanipal era el fill gran i legítim hereu. A la mort del rei el 824 aC, Assíria estava dividida en dos parts, rebent Shamshi-Adad V un territori format essencialment per províncies conquerides tardanament al nord o oest (més Babilònia), mentre que el cor del país assiri quedava per Assurdanipal. Shamshi-Adad V tardarà no menys de dos anys en obtenir el control de tot el regne i segurament aquest control només es va donar per una causa fortuïta, segurament la mort del cap rebel.