Revisió del 00:08, 20 oct 2011 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: ru:Самори ← Edició anterior		Revisió del 17:33, 14 abr 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Almamy Samory Touré.jpg\|thumb\|200\|right\|Samory, amb l'alcorà entre les mans]] '''Samori Turé o Samory Touré''' (1830-1900) fou ''almamy'' (sobirà) a [[Guinea]] i [[Mali]] a l'imperi anomenat [[Wassoulou]]. Va néixer a Miniambaladougou, al sud-est de l'actual [[República de Guinea\|Guinea]], i va morir el 2 de [[2 de juny\|juny]] [[1900]] al [[Gabon]], va ser un sobirà i un combatent contra la [[imperi colonial francès\|colonització francesa]] a l'[[Àfrica Occidental\|Àfrica de l'oest]]. == Primers anys == Línia 11: == Expansió al Sudan == En [[1864]], [[al-Hadjdj Umar]] Tall, el fundador d'un agressiu imperi que dominava la regió de l'Alt Níger, l'imperi [[Tuculor]], va morir. Mentre que aquest Imperi es disgregava, els generals i els dirigents locals lluitaven per crear els seus propis Estats. El [[1867]], Samori era un cap de guerra (''kèlètigi''), posseint el seu propi exèrcit reagrupat a Sanankoro a les terres altes guineanes, sobre les ribes de l'alt Milo, un afluent del [[riu Níger\|Riu níger]] i va comprendre aviat que tenia dues tasques primordials a complir: crear un exèrcit eficaç i lleial dotat d'armes de foc modernes, i construir-se un estat estable. Línia 27: EL [[febrer]] [[1882]], una expedició francesa va atacar un dels exèrcits de Samori que assetjava Keniera. Samori aconseguí rebutjar els francesos, però es va espantar per la disciplina i la potència de foc dels exèrcits europeus. El francesos entraven a Bamako el 1 de febrer de 1883. Samori va intentar neutralitzar els francesos per diversos mitjans. En primer lloc, va estendre el seu domini cap al sud per assegurar una línia de comunicació amb [[Libèria]]. El [[gener]] de [[1885]] va enviar una ambaixada a [[Freetown]], la capital del [[Sierra Leone]], però els britànics no estaven interessats, en aquesta època, en una confrontació amb [[França]], encara que van autoritzar a Samori a comprar-los un gran nombre de fusells de repetició. Quan una expedició dirigida pel governador colonial francès del [[Sudan Francès\|Sudan]], Antoine Combes,va provar el [[1885]] de prendre possessió de les mines d'or de Buré, Samori va contraatacar. Dividint el seu exèrcit en tres columnes mòbils, aconseguí amenaçar greument les línies de comunicació franceses i aquests es van replegar de pressa. Va seguir el primer tractat, el de Kenyeba-Kura (1886). Samori va establir des de 1885 un islam rigorós, imposant la ''xaria'' i creant cadis i mestres (karamoko) islàmics, forçant als no musulmans a convertir-se. Aquesta política era contraria a la tradició mandinga i fins i tot la seva família i els seus partidaris s'hi van mostrar en contra. Algunes derrotes en la lluita contra el regne rival de Kenedugu (Sikasso) van aconsellar a Samori afluixar la pressió (la política va quedar suprimida el 1889). Línia 65: == Fonts == * Boahen, A. Adu (1989). African Perspective on Colonialism. Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 0-80183-931-9. * Boahen, A. Adu (1990). Africa Under Colonial Domination, 1880-1935. Berkeley: University of California Press. ISBN 0-52006-702-9. * Ogot, Bethwell A. (1992). Africa from the Sixteenth to the Eighteenth Century. California: University of California Press. p. 1076 pages. ISBN 0-520-03916-5. * Person, Yves (1968-1975). Samori, Une révolution Dyula. 3 volumes,. Dakar: IFAN. == Enllaços externs ==

Samori Turé: diferència entre les revisions