| align="center" width="280px" | [[Fitxer:Bandera de Samos.svg|150px|Bandera de Samos]]
|}
|-
Línia 48:
Fou atacada pels àrans el 889 i el 911. El 1090 fou part del pincipat del turcman Shaka (1089-1092). A partir del 1300 fou possessió dels Aydin-Oghlu.
Els [[Giustiniani]] van ocupar l'illa el [[1349]] i Bizanci la va reconèixer com establiment comercial genovès amb dret hereditari el [[8 de juny]] de [[1363]]. El [[1380]] els otomans la van ocupar, i l'illa va restar en poder de la companyia genovesa (la maona) però va haver de pagar tribut. Börkludje Mustafà va dirigir una revolta popular de caràcter socialista a la península d'Urla i va establir contacte amistós amb els prelats de l'illa el 1420. El [[1462]] els otomans va tornar a l'illa i la van saquejar però una vegada mes es va permetre les activitat de la companyia genovesa augmentant el tribut. El [[1481]] els Giustiniani van abandonar l'illa voluntàriament que va quedar de fet en poder dels otomans que hi van construir un fort però la van abandonar sota Baiazet II. El 1526 els vaixells otomans feien escala al port del sud de l'illa en la ruta entre Rodes i Istanbul. El [[1550]] fou donada al capità [[el-Euldj Ali|el-Euldj Ali Paixà]] ''Ochiali'' que va portar colons d'altres llocs (1562) i la va tenir com a feu propi fins a la seva mort el 1587, quan va passar a formar part de les terres del sultà. En endavant nopmés va estar vinculada a l'Imperi per la presència d'un funcionari amb títol d'agha resident a Khora, assistit d'un naib que feia de cadi; no hi havia guarnició (el que va afavorir més d'un atac pirata); un metropolità grec dirigia la comunitat grega. Així en aquest temps l'illa va gaudir d'una ample autonomia interna. Va ser ocupada pels venecians durant la guerra de 1683-1699 i pels russos (1771-1774). El [[1821]] es va revoltar contra els otomans junt amb altres grecs i es va establir un govern revolucionari format per:
