Obre el menú principal

Canvis

4 octets eliminats ,  fa 7 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
El 1674 els tàtars ajudaven a Doroshenko contra els russos, que van ocupar les ciutats de [[Cherkask]] i [[Kaniev]], i el propi ''hetman'' va caure presoner de la guarnició hostil de Lisianka. Va recuperar la llibertat i va reclutar un exèrcit de [[xeremissos]], turcs i tàtars que va assolar la frontera russa; els vells foren assassinats i les dones i criatures venuts com esclaus als tàtars. Després d'una batalla de resultat incert, els russos van assetjar Chigrin; els otomans van córrer en ajut del seu aliat cosac i els russos es van retirar. Els otomans i cosacs van ocupar la ciutat d'Uman a l'est del [[Dnieper]] i tots els seus habitants foren executats sota els ulls de Doroshenko; els cristians eren cremats vius i les pells enviades al sultà; els nois joves foren entregats als otomans que els van circumcidar; per pagar l'ajut otomà Doroshenko, que no tenia diners, va fer una ràtzia a la Petita Rússia i va tornar carregat de botí, però això li va costar la [[deserció militar|deserció]] de molts dels seus homes i va demanar ajut a Rússia i a Turquia. Els russos, al veure la seva situació, el van assetjar a Chigrin, que van ocupar i el van fer presoner. Fou alliberat a canvi de renunciar a ser hetman ([[1675]]).
 
El sultà que tenia presoner a Jordi Khmelnytskyi, el va proclamar ara com a príncep de la Petita Rússia i hetman dels zaporoges; va ordenar a Ibrahim Pasha i al khan de Crimea portar-lo a Ucraïna i reconquerir Chigrin. Els contingents turcs i tàtars van arribar a la ciutat el 1676; la fortalesa estava defensada per 60.000 russos i cosacs i els atacants eren només 40.000; la fortificació era molt potent per tres costats i inaccessible per l'altra; el paixà de Bòsnia va intentar evitar amb 16.000 tàtars que els russos creuessin el [[Dnieper]], però fou derrotat i el fill del khan, vuit mirzes i deu mil homes van morir a la lluita; el setge va haver de ser aixecat i els turc es van retirar de manera desordenada. El govern d'[[Istanbul]] va ordenar una lleva extraordinària de soldats i va rebre fredament a Ibrahim Pasha que fou enviat desterrat al castell de les Set Torres.
 
Selim fou deposat com a khan, i arrestat a [[Kaffa]] (1677) fins que a la primavera fou portat a [[Istanbul]] (1678) sent enviat a [[Rodes]]. Al seu lloc fou nomenat el seu cosí [[Murad Giray]].
 
==Segon regnat==
Selim Giray va advertir al govern turc del que calia fer i fins i tot va anar a Istanbul a parlar amb el sultà i no fou escoltat; cansat de governar va abdicar altre cop i va rebre una pensió anual de 800.000 ''aspers'', retirant-se a Silivri, prop d'[[Adrianòpolis]] o a Kazekui, prop de Scutari (Itsanbul), segons les fonts (1698). El va succeir el seu fill [[Devlet II Giray]].
 
Selim I Giray, patia de gota; es diu que després de viure a Fundukhi, prop de Yamboli, va buscar alleujament a Jadirgan, i després a Karguna, prop de Yamboli, on una gran roda d'aigua regava tres jardins i movia un molí i on esperava que el só de l'aigua l'ajudaria a portar millor la malaltia; com que no va trobar millora va intentar un altre remei i es va fer portar a la muntanya Islemije en un carro portat per 50 bous. La cort otomana ho va saber i li va enviar diners i honors i li va concedir l'alliberament del seu fill Kaplan que havia estat empresonat a un castell del [[Bòsfor]] (vegeu [[Devlet II Giray]]).
 
==Quart regnat==
851.856

modificacions