Brisgòvia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Breisgau''' o '''Brisgòvia''' és una regió històrica d'[[Alemanya]] a l'alt Rin. A l'edat mitjana va ser un dels districtes alamans i anava entre el Rin i Basilea al riu Fricktal estenent-se entre Kenzingen i Herbolzheim. Una part del Breisgau tocava al comtat alamànic de Mortenau (ara [[Ortenau]]); l'altra par a l'alt Rin a la regió situada per sobre de Laufenburg Hauenstein, pertanyia a l'[[Albgau]]. El nom de Breisgau o Brisgòvia es deriva de la ciutat de [[Breisach am Rhein]].
El segle XII pertanyia als [[Zähringen]] junt amb tot el que avui és el sud-oest d'[[Alemanya]] i [[Suïssa]]; el ducat formava una important posició de poder però no fou capaç de formar una realitat coherent i ben fonamentada en el sentit d'un domini unificat. La mineria de la plata a la [[Selva Negra]] era la seva base financera. Els Zähringen operaven dins de la seva esfera d'influència amb una activa política d'assentaments, i van fundar nombroses ciutats, pobles i monestirs. Ells van escollir els llocs per consideracions polítiques i econòmiques. Una legislació uniforme, la gestió centralitzada i la màxima llibertat per als ciutadans de les ciutats va marcar el seu domini. Els [[comtat de Friburg|comtes de Friburg]] (que eren descendents dels [[comtat d'Urach|comtes d'Urach]]) van entrar el 1218 en possessió dels territoris dels Zähringen (una part va passar als comtes de Kyburg).
Sota govern dels comtes de Friburg, amb el comte Eginó III, la ciutat de Friburg va comprar finalment la seva llibertat amb la plata (un pes de 20.000 marcs) el 1368, i els Habsburg es van fer amb totes les demés possessions del Breisgau. L'alt funcionari de Brisgòvia va pertànyer així fins a 1805 o 1815 ([[Congrés de Viena]]) a la [[Dinastia dels Habsburg|casa d'Àustria]]. El 1457 l'arxiduc austríac Albert VI va establir a [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]] la segona universitat dels Habsburgo després de [[Viena]] (1365), que és una de les universitats més antigues d'Alemanya.
Línia 7:
Després de gairebé 500 anys de domini d'Àustria el Breisgau i [[Friburg de Brisgòvia|Friburg-ciutat]], en contra de la voluntat de la majoria de la població, van passar al Gran Ducat de Baden. Avui dia el Breisgau és part del districte de Breisgau o Brisgòvia a la Selva Negra, districte d'[[Emmendingen]]. La ciutat de Friburg és el seu centre.
==Bibliografia==
* Franz Josef Mone: ''Celtische Forschungen zur Geschichte Mitteleuropas'', Herder, Freiburg 1857, S. 238 (Digitalisat)
* Helmut Bender, Gerhard Pohl, Ludwig Pauli,I ngo Stork: "''Der Münsterberg in Breisach''",
* Julius Cramer: ''Die Geschichte der Alamannen als Gaugeschichte''. Scientia, 1971, ISBN 978-3-511-04057-4
* Dr. Phil. Walther Schultze: ''Die Gaugrafschaften des alamannischen Badens'', Stuttgart 1896,
[[Categoria:Regions històriques d'Alemanya]]
[[Categoria:Baden-Wurtemberg]]
[[als:Breisgau]]
[[cy:Breisgau]]
[[en:Breisgau]]
[[eo:Breisgau]]
[[es:Brisgovia]]
[[fr:Brisgau]]
[[it:Brisgovia]]
[[mk:Брајсгау]]
[[nl:Breisgau]]
[[nn:Breisgau]]
[[pl:Bryzgowia]]
[[pt:Brisgóvia]]
[[sv:Breisgau]]
| |||