Setge d'Arbuna (737): diferència entre les revisions

Després de la [[batalla de Tours]], les noves agressions dels musulmans a la zona d'[[Arle]]<ref>{{es}} Francisco Codera y Zaidín, ''[http://books.google.cat/books?id=gks3EdDM4pQC&pg=PA325&lpg=PA325&dq=Ocba+737+Berre&source=bl&ots=MsbAJFcGbb&sig=3TZasjJd4Ag15LLwtWr7otrPQzs&hl=ca&ei=GsQjSuTSNOG6jAeo0LS1Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#PPA325,M1 Estudios Criticos de Historia Arabe Española]'', p. 324-5</ref> i l'aliança del duc [[Mauront]] amb [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]] en contra dels francs<ref>{{en}} Geary, Patrick J. Before France and Germany. Oxford University Press: 1988</ref> obligaren [[Carles Martell]] a promoure una nova expedició contra ells, aplegant un gran exèrcit de [[franc]]s i [[Borgonya|borgonyons]], [[Setge d'Avinyó (737)|cremant Avinyó]] després de la seva captura<ref>{{en}} Halsall, Guy (2003). ''Warfare and Society in the Barbarian West 450-900''. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.</ref><ref>{{en}} Mastnak, Tomaz (2002). ''Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order''. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.</ref> i travessant el [[Roine]], va passar a Septimània que va creaura sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que va assetjar, on es trobava el [[valí]] [[Athima]] el valí o general de les forces musulmanes, que al saber que s'acostaven els francs es va tancar a la ciutat per dirigir la seva defensa. [[Carles Martell]] va decidir començar la conquesta de [[Septimània]] per aquesta ciutat que era la principal i més forta dels sarraïns al nord dels [[Pirineus]]. Narbona estava tallada per un braç del [[riu Aude]] que desaiguava a un estany proper que comunicava amb la mar pel port Nou (de la Nouvelle), que després fou el port de Saint-Charles; mercès a aquesta canal es podien fer entrar vaixells de carrega grans fins al centre de la vila; per impedir-ho Carles va fer construir fortificacions en forma de cap d'esperó als dos costats del riu, formant una circumval·lació, i va aixecar les maquines de setge contra la plaça.

No obstant Narbona no es va rendir; fos per la durada del setge, per la proximitat del hivern (era el mes d'octubre segons els historiador del segle XVII [[Juan de Ferreras y García]]) o per la resistència del general Athima, Carles va ordenar aixecar el setge i tornar a França on tenia altres afers. Va deixar algunes tropes per convertir el setge en bloqueig en un intent que va fracassar de rendir la vila per la fam. En el retorn va ocupar [[Besiers]] i va fer arrasar les muralles i cremar els ravals. El mateix va fer a [[Agde]]. [[Magalona]] fou arrasada totalment; aquesta ciutat estava situada en una petita illa i servia de plaça d'armes als musulmans per la comoditat del seu port i la facilitat que tenien per abordar-lo venint de la costa al sud dels Pirineus. havia esdevingut un niu de pirates que atacaven tota la costa de [[Provença]], i fou això el que va impulsar a Carles a fer destruir Magalona. El bisbe i el capítol es van retirar a [[Substancion]], que fou la seu de la diòcesis fins que tres segles després Magalona fou restablerta; de la vella Magalona només va restar la catedral. Encara en temps moderns el port de l'illa s'anomenava Port Sarrasin. [[Nimes]] fou tractada amb més consideració i només foren cremades les portes i l'antic amfiteatre romà (les Arenes) que aleshores servia de fortalesa i que fou poc afectat doncs encara subsisteix pràcticament sencer. La província fou assolada i altres fortaleses menors foren arrasades per evitar el seu ús posterior; els habitants van haver d'entregar hostatges.