Ontologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot modifica: he:אונטולוגיה |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Alguns filòsofs, especialment de l'escola [[platonisme|platònica]], proposen que tots els noms substantius es refereixen a ens. D'altres proposen que alguns noms substantius no es refereixen a ens, sinó que són una manera de referir-se a un conjunt (d'objectes o esdeveniments). Segons aquest últim punt de vista, en comptes de referir-se a un ens, es refereix a un conjunt d'esdeveniment mentals experimentats per la persona; per exemple, la "societat" es refereix al conjunt de persones amb interaccions comunes, la "geometria" es refereix al conjunt d'un tipus específic d'activitat intel·lectual.
Qualsevol ontologia ha d'explicar quines paraules es refereixen a ens i quines no, perquè, i quines categories en són el resultat. Quan hom aplica aquest procés als substantius com ara ''electrons'', ''energia'', ''contracte'', ''felicitat'', ''temps'', ''veritat'', ''casualitat'' i ''[[Déu]]'', l'ontologia es converteix en el fonament de moltes de les branques de la [[filosofia]].
==Història==
La qüestió sobre l'ésser, és a dir, què significa que quelcom sigui, arrenca amb [[Parmènides]], influït per la filosofia de l'[[arkhé]], el qual va distingir entre el ser i no el ser i va intentar una primera definició, lligant ser a existència, totalitat i permanència. [[Plató]] va recollir aquesta noció i la va ubicar al món de la [[idea]], oposat al món terrenal on les coses són simple aparença i no [[realitat]]. [[Aristòtil]], per la seva banda, va argumentar que no es podia argumentar que existís una sola manera de ser, sinó diverses, i així va postular diferents categories ontològiques: substància, quantitat, qualitat, relació, lloc, espai, actitud, estat, acció i passió.
Ja a l'Edat Mitjana, [[Joan Escot Eriúgena]] va reprendre la diferenciació entre ésser i no ésser, ampliant-ne la definició i els tipus, recollint així l'oposició dels grecs idealistes però afegint les categories o maneres de ser d'Aristòtil. [[Francisco Suárez]] va afirmar que pels conceptes tractats l'ontologia era una divisió de la [[metafísica]], idea que compartirien molts altres pensadors, entre ells [[Kant]], el qual diferenciarà entre la realitat cognoscible i el [[noümen]], objecte d'estudi de la metafísica. [[Christian Wolff]] s'adscriu a aquesta línia.
[[Friedrich Adolf Trendelenburg]] va fer una síntesi entre el pensament grec, Kant i el problema del [[nominalisme]] medieval i va aprofundir entre la relació entre ésser i llengua, ja que la forma de referir-se a la realitat és lingüística i en determina la percepció, un enfocament que seria adoptat per la filosofia contemporània. [[Alexius Meinong]] reprèn el contingut del noümen i el lliga a la intencionalitat: una cosa pot no existir en el món exterior però sí en la ment i provocar accions o pensaments en el subjecte.
[[Husserl]] va dividir l'ontologia en dues branques: la formal i la material, essent la primera la disciplina que tracta sobre les propietats de l'ésser i la segona l'aplicació a un camp del saber concret. [[Louis Lavelle]] va lligar l'ontologia no al saber sinó a la moral, ja que considerava que l'únic realment existent, i que per tant pertany a l'ésser, és la consciència, definida per l'acció.
[[Martin Heidegger]] reprèn els conceptes bàsics de la disciplina i lliga ésser a temps, en el seu concepte de Dasein: no es pot definir el que quelcom és sense lligar-ho a unes circumstàncies, idea que en un altre àmbit reprendria [[José Ortega y Gasset]]. [[Karl Marx]] també usa el temps però entés com a història, que és el motor de canvi de les persones i el que explica com són i viuen.
== Vegeu també ==
Linha 12 ⟶ 25:
* [http://www.ontologia.net Congrés Internacional d'Ontologia]
* [http://www.ontology.co Ontology. A resource guide for philosophers] {{en}}
[[Categoria:Conceptes filosòfics]]
| |||