Obre el menú principal

Canvis

8 octets eliminats ,  fa 7 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
 
[[Fitxer:Flag of the Sac and Fox Nation.svg|thumb|Bandera de la Nació Sauk i Fox d'Iowa i Kansas]]
Els '''fox i sauk''' són dues tribus [[algonquí (poble)|algonquines]] unides en una sola reserva en el segle XIX. El nom sauk prové d''''osa-kiwug''' o '''osagi''' "poble de la terra groga". Els fox s'anomenaven '''mesquakie''' o '''meshkwakihug''' "gent de la terra groga", però els digueren FOX perquè el tòtem de la tribu era una rabosa.
 
== Localització ==
Els fox vivien als marges del llac [[Winnebago]] (al riu Fox), d'on foren expulsats pels [[chippewa]] el 1780. El 1712 el cap fox Pemoussa s'alià amb anglesos i kickapoo contra francesos i menominee; aquests els venceren el 1716, però tornaren a la càrrega amb suport dels [[abnaki]], iroquesos i sioux. El 1730 una expedició francesa provocà la II Guerra Fox, amb sauk i winnebago, que gairebé exterminà els fox (400 fox morts i 500 presoners), i per això des del 1733 s'aliaren amb els sauk i foren enemics dels francesos fins el 1737. El 1763 donarien suport a la revolta de [[Pontiac]], i el 1770 foren moguts amb els fox al Missouri pels espanyols, dels quals esdevingueren aliats. Els atacs dels chippewa el 1780 va reforçar la seva aliança.
[[Fitxer:Massika and Wakusasse.jpg|thumb|right|300px|El cap sauk Massika, a l'esquerra i Wakusasse, un fox, pintats el 1833, amb vestimenta tradicional]]
El 3 de novembre del 1804 el Comissionat [[William Henry Harrison]] pressionà a alguns cabdills sauk, i mercè el Tractat de Saint Louis, van cedir llurs terres, 15 milions d'acres d'Illinois, Missouri i Wisconsin, a canvi de menjar i anyalitats, malgrat l'oposició de [[Black Hawk]]. Com a protesta, un grup de sauk i fox, anomenats Rock River, comandats per '''Matakaime Shekiakiak'''/Falcó Negre (Black Hawk, 1767-1838) no volgué abandonar la vila de Saukenuk ([[Illinois]]), i per això foren atacats per la milícia del governador John Reynolds, que els massacrà i només se salvaren alguns que travessaren el Mississippi. Com a resposta, van lluitar amb la Gran Bretanya a la Guerra del 1812 i donaren suport a la revolta de [[Tecumseh]], tot i que altres cabdills, com '''Kiyokaga''' o [[Keokuk]] (1780-1848) es van mantenir neutrals.
El 1818 el territori d'Illinois esdevingué Estat de la Unió, cosa que va fer augmentar la pressió sobre ells. El 1829 els colons ocuparen llurs terres tot aprofitant que estaven hivernant, i quan tornaren s'iniciaren els conflictes; Keokuk acceptà marxar a Iowa, però el profeta [[winnebago]] [[White Cloud]] aconseguí convèncer [[Black Hawk]] i que s'aliesin fox, sauk, [[winnebago]], [[kickapoo]] i [[potawatomi]]. El 1830 sauk, fox i winnebago participaren en la [[Guerra de Black Hawk]], qui des del 1813 era cap del Consell Federal Indi en substitució de [[Tecumseh]], tot i que ja aleshores era un ancià, quan revocaren l'acte de venda de terres a l'Oest del Mississippi i s'establí al riu Wisconsin. L'abril del 1832, 400-500 guerrers travessaren Illinois, atacats pel brigada Henry Atkinson, però el maig venceren les tropes d'Isaiah Stillman; pujaren pel riu Rock, però marxaven amb dones i nens i patien fam, de manera que el 2 d'agost travessaren novament el riu i foren derrotats a Bad Axe, massacre amb l'ús de vaixells de guerra on foren assassinats a canonades uns 300 indis. Keokuk, però, no es va unir a la revolta; el juliol es van rendir i Black Hawk fou fet presoner el 21 de setembre del 1832 i tancat a Fortress Monroe ([[Virgínia]]) fins el 1834, quan el posaren sota la custòdia de Keokuk. Així els imposaren l'anomenada Black Hawk Purchase, pel qual els obligaren a vendre les terres i marxar a una reserva a [[Iowa]].
 
Keokuk viatjà a Washington per defensar les terres d'Iowa, que eren reclamades pels iroquesos. Aleshores foren duts a Iowa el 1837. Black Hawk morí de vellesa i de tristor, i uns anys més tard Keokuk fou assassinat per un dels seus.
D'ací foren duts a [[Kansas]] el 1842, però un grup tornaria a Iowa el 1850, on hi van constituir la Reserva Mesquakie (Tama), comprada el 1857 per la [[BIA]]; però el 1867 [[Moses Keokuk]], fill de Kiyokaga, va vendre la terra de Kansas per un dòlar l'acre, amb fox i [[kanza]], i marxaren a [[Oklahoma]]. El 1869 hi obtingueren 759.000 acres als actuals comtats de Lincoln, Payne i Potawatomi, on uns 500 es dispersaren en llurs vivendes tradicionals. El 1870 reberen una missió quàquera, que fundà una escola el 1873 que funcionaria fins el 1917. Endemés, el 1885 adoptaren una Constitució i un govern tribal, construiren un molí de fusta, una ferreria i un banc.
Entre els principals membres de la tribu destacaren [[William Jones (antropòleg)|William Jones]] (mort el 1907), graduat a Harvard i antropòleg per la Universitat de Columbia, va estudiar llurs costums el 1901-1903 i va morir a mans de nadius a Filipines. Mentrestant, el sauk de Kansas, Johnatan Koshiway (1886-1971) va fer proselitisme per al culte peyote. Tony Wapp fou destacat jugador de basket el 1929-1937. El membre de la tribu més popular d'aquest segle, però, ha estat l'esportista [[James Francis Thorpe]] o '''Wa Tho Huck''' (Sendera brillant, 1886-1953), medalla d'or en pentatlon i [[decatló]] a Estocolm el 1912, però fou desqualificat perquè cobrà diners jugant al futbol i beisbol el 1909-1910; va jugar al beisbol el 1913-1919 i al futbol professional el 1919-1926. Considerat el millor esportista de la primera meitat del segle XX, va morir alcohòlic a la reserva. El 1973 el COI li va retornar les medalles i el 1983 li aixecaren la desqualificació.
La seva filla, [[Grace Thorpe]], participà i encapçalà amb el [[mohawk]] [[Richard Oakes]] l‘ocupació d'[[Presó d'Alcatraz|Alcatraz]] per l'[[AIM]] el 9 de novembre del 1969. Per altra banda, el 1968 provocaren protestes a Tama (Iowa) pel tancament d'una escola superior
851.856

modificacions