Diferència entre revisions de la pàgina «Richard Trevithick»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (r2.7.2) (Robot afegeix: gd:Richard Trevithick)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
El 1801 va aconseguir construir una locomotora que podia portar 8 persones, es va fer famosa amb el nom de “Puffinng Devil” (Diable que fa pufs). Aquesta locomotora però només podia fer petits trajectes a causa de la impossibilitat de produir vapor.
Després de tots els problemes Travithick va viatjar a Londres, allà va ser criticat per James Watt, que denunciava les seves investigacions com a molt perilloses i amb alt risc d’explosió. Això va fer que des del govern se li prohibissin les investigacions.
Finalment però, va trobar inversors i va poder seguir investigant, el 1804, va construir la primera locomotora de la història que corria satisfactòriament per carrils, aquesta locomotora ja complia amb el disseny bàsic de totes les locomotores de vapor, s’anomenava “Penydarren” funcionava amb un pistó, podia portar 10 tones i 70 homes feia un trajecte de 14,5 km i arribava a la velocitat de 8 km/h. Aquesta locomotora només va fer 3 viatges ja que cada vegada el seu alt pes trencava les vies, això li va fer perdre els inversors.
Finalment, després de més intents fallats a causa del descarrilament de les locomotores (el més important va ser la locomotora “catch me who can” amb la qual va crear un circ a la plaça Euston de londres, que també va haver de tancar a causa del descarrilament del tren) va treballar a l’Amèrica del sud d'enginyer i propietari de mines.
Va morir en l’extrema pobresa el 22 d’Abril de 1833 a Bull in, Dartford, Angrlaterra tot i el reconeixement com a font d’inspiració d’inventors com George Stephenson.
 
{{esborrany d'anglès}}
851.856

modificacions