Grec jònic: diferència entre les revisions

* En grec iònic, en gairebé totes les paraules es dóna en canvi d'[[alfa]] llarga cap a [[eta]], mentre que en àtic no es dóna darrera d'[[eta]], [[iota]] o [[ro]]. Per exemple, {{polytonic|νεηνίης}} "persona jove" (cf. àtic {{polytonic|νεανίας}}.) Sovint l'eta o l'[[òmicron]] simples de l'àtic apareixen com a [[diftong]]s en jònic. Per exemple {{polytonic|κούρη}} "noia jove" (cf. àtic {{polytonic|κόρη}}), {{polytonic|πείρας}} "final, vora" (cf. àtic {{polytonic|πέρας}}.)

* En molts casos el joni va transformar el so labiovelar {{unicode|/kw/}} en {{unicode|/k/}}, en comptes de en {{unicode|/p/}}, davant [[Punt d'articulació vocàlic|vocals velars]]: {{polytonic|ὄκως}} "igual (que)" (cf. àtic {{polytonic|ὅπως}}). Divergències similars en l'evolució de {{unicode|/kw/}} es van donar també en la branca [[Llengües celtes|celta]] ([[lengua britònica|celta-P]]/[[goidèlic|celta-Q]]) i en la [[Llengües itàliques|itàlica]] ([[llatí]]/[[osc]].)

* En l'àtic clàssic tardà, el "ss" jònic apareix com a "tt": {{polytonic|τέσσαρες}} "quatre" (cf. àtic {{polytonic|τέτταρες}}.)

* En algunes paraules, l'aspiració inicial de l'àtic no estava present en el jònic, en un fenomen anomenat "psilosi": {{polytonic|ἴκκος}} {{unicode|/ikkos/}} "cavall" (cf. àtic {{polytonic|ἵππος}} {{unicode|/hippos/}}.) Segurament aquesta aspiració va acabar desapareixent del tot en l'evolució del jònic.