Guerí de Provença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
'''Guerí de Provença''' o '''Warinus''' (? - [[853]]),<ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/FRANKISH%20NOBILITY.htm#Warindiedafter841 Genealogia al lloc de Medieval Lands]</ref> fou [[comte de Mâcon]], possible successor del seu presumpte pare [[Guerí d'Alvèrnia]] a Mâcon vers 825. No és clar no obstant si el comte Guerí que el 825 feia una permuta i després es retirava era el pare o el mateix personatge; va adquirir el [[Mèmontois]] vers 832; i després (potser al morir el pare) hauria heretat el comtat de Chalon; en canvi suposadament a la mort del pare, el [[comtat d'Alvèrnia]] fou cedit per l'emperador Lluís el Pietós al comte Gerard (mort a la [[batalla de Fontenoy-en-Puisaye]] el [[841]])
El [[834]] defensava el partit imperial i unit a Bernat de Septimània van arribar amb les tropes borgonyones fins a la vora del [[Marne]] a l'inici de la [[quaresma]]; el fred encara era rigorós i les forces es van haver d'aturar a [[Bonnœil]] ([[Bongilo]]). Guerí hauria fortificat ''Castrum Cavillonum''. Poc després, el dissabte de la primera setmana de quaresma ([[26 de febrer]] del [[834]]) els dos senyors van enviar uns missatgers a [[Lotari I]], l'abat [[Rebald]] i el comte [[Gaucelm]] (antic comte, germà de Bernat) per demanar l'alliberament de l'emperador Lluís el Pietós i el van advertir que si el deixava en les seves mans de bon grau, ells farien la pau i obtindrien la gràcia per Lotari, però si no haurien d'utilitzar la força; Lotari va contestar que era el més sensible de tots a qualsevol cosa en benefici del pare i que els senyors que l'acusaven havien estat abans els primers de trair a l'emperador i entregar-lo a les seves mans; al·legava que la seva deposició havia estat canònica pel judici dels bisbes; a més deia que la diputació no era prou nombrosa i reclamava al menys dos abats i dos comtes, entre els quals hi hauria d'haver [[Odó d'Orleans]], cosí de Bernat; Lotari tractava de guanyar temps per poder-se retirar i posar-se a cobert de l'exèrcit de Germània que conduit pel rei de Baviera avançava a bon ritme, i de l'exèrcit aquità que amb el borgonyó el podien rodejar. Lotari va deixar al seu pare i al germanastre Carles a l'[[abadia de Saint-Denis]], i el darrer dia de febrer va marxar acompanyat només d'alguns senyors que van voler seguir la seva sort, cap a Borgonya, arribant a [[Viena del Delfinat]] on va intentar sostenir-se i va reunir totes les tropes que va poder. L'[[1 de març]] Lluís era restablert com emperador.
Lotari estava a [[Viena del Delfinat]] amb les seves tropes quan va rebre una petició d'ajut dels seus generals [[Matfred d'Orleans]] i Lambert marquès de Bretanya, i es va dirigir a [[Châlons-sur-Saône]] que li va tancar les portes. Els principals senyors de Borgonya del partit imperial, entre els quals Guerí (el pare o el fill), [[Gaucelm]], germà de [[Bernat de Septimània]] i el got Sanila el seu lloctinent (l'acusador de [[Berà]] el [[820]]) havien arribat abans a aquesta vila i l'havien fortificat per retardar la marxa de Lotari que es va veure obligat a assetjar-la. Lotari la va conquerir en pocs dies <ref>tres o cinc segons les fonts{{CN}}<!-- quines fonts? --></ref> i la va lliurar al furor dels soldats que la van incendiar pels quatre costats. Gaucelm, Sanila i un altre senyor de nom Madalelm foren executats sobre el camp. Guerí i altres senyors per salvar la vida van abandonar el partit imperial al darrer moment i van ser perdonats després de jurar fidelitat a Lotari.<ref>això és una suposició; de fet cap text no diu la causa per la que Guerí fou perdonat; es possible fins i tot que Guerí fos encara el pare, que seria comte de Chalon</ref> Guerí va perdre els honors però quan Lotari es va rendir l'emperador va perdonar als seus partidaris que el [[835]] tornaven a dominar els honors. Apareix després com a comte d'Arles i duc de Provença al menys des de el 840.<ref>vers el 835 va deixar de ser duc [[Liebulf]], però no se sap segur si Guerí el va succeir o el successor immediat fou un suposat duc de nom Miló; en tot cas el [[841]] ja era duc Guerí</ref>
El [[840]] va entrar al partit de [[Carles II de França]] (el Calb) i li va donar suport contra Lotari I. Carles després de l'acord de setembre del [[840]] amb Lotari que ajornava el conflicte fins a l'assemblea d'Attigny del maig del [[841]], es va dirigir a [[Orleans]] on va rebre algunes tropes de Borgonya
El 844 Guerí hauria capturat en una acció casual al duc [[Bernat de Septimània]] que estava ajudant a Pipí II a Tolosa. Bernat fou portat a la cort de Carles, que en va ordenar l'execució. Els seus honors borgonyons van passar a Guerí ([[comte d'Autun]] i de l'[[Auxois]] i [[marquès]] de [[Borgonya]], i a més es titulava rector de l'[[abadia de Flavigny]]) doncs el fill de Bernat, [[Guillem de Septimània]], no fou acceptat com hereu.
Línia 11:
Carles II va concedir una carta de propietat al [[Lionès]] al lloc ''Benignum'' a un tal [[Hriculfum]], vassall del comte Guerí el [[20 d'agost]] del [[847]]. El [[25 de juny]] de [[849]] el mateix rei confirmava a Guerí una donació de propietat a Flavigny
Guerí va morir el [[853]] o abans <ref>el seu fill [[Isembard]] és esmentat com a comte de Màcon, Chalon i Autun per primer cop el 853</ref> i el va succeir el seu fill Isembard, que abans havia estat comte de Barcelona, Empúries i Rosselló i marquès
== Vegeu també ==
|