Renovación Española: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: eu:Renovación Española
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 3:
Va tenir una representació a les Corts no molt important però constant al llarg de les legislatures que configuren la II República. La seva importància es devia al fet que representava els interessos de les classes altes, entre elles l'encara puixant [[aristocràcia]] de l'època. A més recollia part de l'herència del [[Antonio Maura|maurisme]]. El partit va ser liderat d'antuvi per [[Antonio Goicoechea]], fins que en [[1934]] [[José Calvo Sotelo]] tornà al partit i se'n va fer càrrec, que aviat passaria a denominar-se '''Bloque Nacional'''.
 
La dreta més extrema davant el govern possibilista de [[José María Gil-Robles]] va anar decantant-se cap a la figura de Calvo Sotelo, qui en la primavera de [[1936]] actuava ja com el líder de les dretes. El partit canvià aleshores el nom pel de [[Bloque Nacional]] de cara a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]], que com és sabut van donar la victòria al [[Front Popular]] (a Catalunya, per [[Front d'Esquerres]]).
 
L'assassinat del seu dirigent el 13 de juliol va ser un dels detonants que van precipitar el pronunciament militar que alhora va donar començament a la [[Guerra Civil Espanyola]]. Molts d'ells hi van lluitar com a voluntaris (''Voluntarios de Renovación Española'') en el bàndol franquista.
Línia 9:
Entre els seus [[diputats]] a les Corts, a més de Calvo i Goicoechea, es troben [[Ramiro de Maeztu]], el [[Conde de Vallellano]] i [[Andrés Rebuelta Melgarejo]]. Manuel de Semprún y Alzurena va ser vicepresident del partit.
 
A Catalunya va trobar adhesions entre els anomenats ''membres de la [[Peña Blanca]]'', com [[Josep Bertran i Güell]], Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal i Lluís de Foronda, i més tard d'alguns membres de la dreta recalcitrant, com [[Fernando Álvarez de la Compa]], comte de Fígols. Tanmateix, l'hegemonia de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]] va impedir la seva presència fora de l'àrea de Barcelona. Santiago Torent es presentà a les llistes del [[Front Català d'Ordre]] a les [[eleccions generals espanyoles (1936)|eleccions de 1936]].