Regió d'Escítia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m canviant enllaç incorrecte a una desambiguació per enllaç a l'article correcte |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 4:
== Nom ==
El nom li van donar grecs i romans. ''Escyth'' fou un terme sàrmata i
== Referències ==
Línia 38:
== Història ==
Els [[escites]] eren un poble nòmade que vivia a l' [[Àsia Central]]. Vers el [[segle VII aC]] foren atacats pels [[massagetes]] i expulsats de les seves terres.
Els [[cimmeris]] van ocupar [[Sardes]] en temps del rei [[Ardis II]] ([[Dècada del 620 aC|629 aC]]) però foren expulsats pel seu fill [[Aliates II]]; els escites es van dirigir a Mèdia i Ciaxares va haver de deixar el setge de [[Nínive]], però fou derrotat i durant uns 28 anys els cimmeris es van passejar per la regió. De allí van passar fins a Egipte, dirigit pel rei Màdies; el faraó [[Psammètic I]] els va pagar tribut. A la tornada van passar per [[Ascaló]] foren derrotats pels [[medes]] vers el [[Dècada del 590 aC|596 aC]] i expulsats cap al sud de Rússia. Sembla que es van barrejar amb els cimmeris i que van donar a les tribus no escites de la zona el nom de [[sàrmates]].
No tots els escites però van sortir del país. Una part encara era a Mèdia el [[590 aC]] i alguns foren protegits per [[Ciaxares de Mèdia]] fins que degut a que no canviaven els seus hàbits i a algun acte de crueltat els va expulsar i es van refugiar amb Aliates de Lídia que va refusar la seva entrega el que va portar a la guerra (ja sota [[Cressos]], fill d'Aliates) amb els medes, guerra
Els escites del sud de Rússia van esdevenir en part sedentaris mentre un altre part romania nòmada. Darios va envair vers el [[Dècada del 510 aC|513 aC]] els dominis escites al nord de [[Tràcia]]. Els ''[[gelons]]'', ''[[budins]]'' i ''sauromates'' ([[sàrmates]]) es van unir als escites contra el rei persa, mentre que els ''[[agathyrsis]]'', ''[[neuri]]'', ''[[androphagi]]'', ''[[Melanclens|melanchlaeni]]'', i ''[[tauri]]'' van quedar fora de l'aliança. Els tres aliats estaven dirigits per tres reis: [[Scopasis]], [[Ianthyrsus]], i [[Taxacis]], que defensaven un territori cadascun; van cremar les collites i van enverinar l'aigua per dificultar l'avança dels perses. Les fronteres del [[Danubi]] i del [[Riu Don|Don]] van esdevenir llocs de lluita: els [[budins]] foren els primers atacats i la seva ciutat de fusta fou incendiada. Llavors Darios es va traslladar al sud i oest, passant pel territori dels ''[[Melanclens|melanchlaeni]]'', ''[[neuri]]'', i ''[[agathyrsis]]'' (els agatirs vivien a [[Transilvània]] a la regió del riu [[Maros]]); finalment els perses, molt mal abastits van decidir retirar-se al Danubi però els escites es van anticipar i es van apoderar dels ponts. El general jònic [[Miltiades]] va aconsellar de fer un acord amb els escites. I es va fer un acord pel qual els perses podien tornar a [[Tràcia]].
[[Tucídides]] esmenta als [[getes]] com una branca dels escites i diu que vivien al nord de les muntanyes Haemos de Tràcia, i a la frontera amb els escites. [[Filip II de Macedònia]] va combatre al nord de les muntanyes Haemos (on fou ferit) i [[Alexandre el Gran]] va derrotar els [[getes]] i va destruir una ciutat però
[[Lisímac de Tràcia]] va creuar el Danubi però fou derrotat pels [[getes]] i va deure la vida a la generositat del rei geta Dromichaetes ([[312 aC]]).
| |||