Diferència entre revisions de la pàgina «Reial audiència»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Robot substitueix 'origens' per 'orígens')
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
===Audiència Reial de la Corona d'Aragó===
{{AP|Audiència Reial}}
L'Audiència Reial o Reial Audiència era el [[Tribunal|tribunal de justícia]] del rei als estats de la Corona d'Aragó. Té els seus orígens en el Consell Reial on el sobirà era la figura central com a administrador de la justícia a seva cort. Progressivament esdevingué un òrgan especialitzat i institucional que comptava amb la presència de juristes, per bé que amb la presència del monarca tal com ho palesà [[Jaume II d'Aragó]] establint el [[1299]] per a ell i els seus successors la celebració d'audiència personal cada divendres i, de no poder ésser, els altres dies de la setmana. Durant les reformes endegades per [[Pere el Cerimoniós]] la funció judicial s'organitzà institucionalment com una secció del consell reial i estretament lligada a la [[Cancelleria Reial]] i a partir del [[1365]] es configurà una Audiència Reial general per a tots els estats de la Corona d'Aragó integrada pel seu canceller president, per tres vicecancellers -un de cada estat- i per quatre vocals, doctors o juristes de cada estat més dos de Mallorca. Totes les causes elevades a la instància reial quedaren sotmeses a la jurisdicció de l'[[Audiència Reial]], que quedava configurada com un tribunal únic desdoblat en tres vicecancelleries o tribunals per a cadascun dels estats.
 
===Cancelleries de Castella===
* A la [[Corona de Castella]]
** [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid]] ([[1371]]).
** [[Reial Audiència i Cancelleria de Granada]] ([[1505]]) -abans Reial Audiència i Cancelleria de Ciudad Real ([[1494]])-.
:Les altres Reials Audiències sorgides posteriorment no estaven presidides per un Canceller i no tenien competències de govern.
:* [[Reial Audiència de Galícia]], creada a partir de la Governació de Galícia .
 
* [[Reial Audiència d'Aragó (borbònica)]]
**'''Institució''': [[Reial Decret]] de [[29 de juny]] de [[1707]] i [[Reial Cèdula]] de [[7 d'octubre]] de [[1707]] que determina aplicar el model de les Chancillerias de Valladolid i Granada. Reformada per Reial Decret de [[3 d'abril]] de [[1711]] com a simple Reial Audiència sense atribucions de cancelleria i per la Reial Resolució de [[15 de setembre]] de [[1711]] s'ordenà que la Nova Planta s'adequés a la Reial Audiència de Sevilla, passant a tenir dues sales del civil. El 1742 es suprimí una plaça d'oïdor a la sala del crim i es creà una segon fiscalia.
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General d'Aragó; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat al Capità General d'Aragó.
**'''Composició''': Un Regent, quatre oïdors per als afers civils -en una sala, ampliada a dos el 1711- i cinc oïdors per als criminals -una sala-, un fiscal. El 1742 es suprimí una plaça d'oïdor a la sala del crim i es creà una segon fiscalia.
**'''Legislació aplicada''': A la sala del crim es fallarien les sentències segons les lleis de Castella. A la sala civil serien consultades les normes del [[dret civil aragonès]] limitades a «sólo en lo tocante a los contratos, dependencias y casos en que yo interviniere con cualquiera de mis vasallos, en cuyos referidos casos y dependencias ha de juzgar la expresada sala de lo Civil según las leyes de Castilla» segons el Reial Decret de [[3 d'abril]] de [[1711]]. Es reservaren places pels naturals aragonesos, però el Regent i la Fiscalia estigueren vetats als aragonesos i foren ocupades per castellans.
**'''Institució''': [[Reial Decret]] de [[29 de juny]] de [[1707]] i [[Reial Cèdula]] de [[7 d'octubre]] de [[1707]] que determina aplicar el model de les Chancillerias de Valladolid i Granada.
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General de València; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat al Capità General d'Aragó.
**'''Composició''': Un Regent, quatre oïdors per als afers civils -en una sala, ampliada després a dos - i cinc oïdors per als criminals -una sala-, un fiscal. Posteriorment es creà una segon fiscalia.
 
* [[Reial Audiència de Mallorca (borbònica)]]
* {{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0222228&BATE=audi%25C3%25A8ncia%2520reial |títol=Audiència reial (Òrgan d'administració de justícia) |consulta=19 març 2011 |obra=Enciclopèdia Catalana |editor= |data= |llengua= }}
* {{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0081868&BATE=audi%25C3%25A8ncia%2520reial |títol=Audiència reial (Organisme de govern) |consulta=19 març 2011 |obra=Enciclopèdia Catalana |editor= |data= |llengua= }}
* {{citar web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1577&tipo_busqueda=1&nombre=realaudiencia&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= |títol=Audiencia real |consulta=19 març 2011 |obra=Enciclopedia Aragonesa |editor= |data= |llengua= }}
 
 
851.856

modificacions