Campredó: diferència entre les revisions

Entre el patrimoni arquitectònic de Campredó destaca la torre de Font de Quinto; (11 m x 8,20 m x 6 m), sobre la [[serra de les Veles]], i l'anomenada ''"Casa de Prat"'' (5 m x 5,8 x 8,20 m i 1,90 de gruix als murs). La ''Casa de Prat'' (també coneguda com "la Llotja") és una torre d'origen templer del s. XIII, com la de Font de Quinto. Fou probablement la seu de la sotscomanda [[Orde del Temple|templera]] de Prat<ref> Fuguet Sans, Joan, ''Templers i Hospitalers, II, Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat'', Rafel Dalmau, Editor, Barcelona,1998, p. 21 i 79-81 ISBN:84-232-0525-8</ref>. Únicament es conserva la planta inferior a l'interior de la qual hi ha una interessant escala de caragol realitzada en pedra, com la resta de l'edifici<ref> Fuguet Sans, Joan, ''ibidem'', p. 80-81; Gracià, Oriol, " Vigilant el tram final de l'Ebre", [[Sàpiens]] Barcelona, núm. 100, febrer 2011, p. 81 issn: 1695-2014</ref>. Durant les obres de restauració es va constatar l'existència al seu voltant d'un entramat emmurallat pendent d'estudi. Les torres de Prat i Font de Quinto foren adquirides per l'Ajuntament de Tortosa el setembre de l'any 2000 i restaurades al llarg del 2008 per la [[Generalitat de Catalunya]]. Durant les obres de restauració es va constatar l'existència al voltant de la casa de Prat d'un recinte emmurallat pendent d'estudi. Malauradament durant la dictadura franquista es va perdre definitivament (1964-1965) la torre de Sant Onofre.