Helicó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.4) (Robot afegeix: et:Elikónas
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 2:
'''Helicó''' (en [[Grec antic|grec]] '''''Helikon''''',en [[llatí]] '''''Helicon''''') és el nom antic d'una muntanya (Mont Helicó) o més exactament una serralada muntanyosa de [[Beòcia]], a [[Grècia]], entre el llac [[Copais]] i el [[golf de Corint]], famosa perquè fou considerat el refugi de les Muses.
 
La part oriental de la serralada era especialment consagrada a les Muses i incloïa la seva cova sagrada on hi havia nombroses estàtues que foren traslladades a [[Constantinoble]] per [[Constantí el gran]], on foren destruïdes pel foc el [[404]]). La font d'Aganippe, que inspirava als que bevien d'ella, i la font d'Hippocrene, probablement l'actual Makarioitissa, formaven els rierols Olmeios i Permessos de la unió dels quals es formava el Haliartos que desaiguava al llac Copais. Jocs dedicats a les Muses (els ''Museia'') es feien a la zona de la cova, que avui porta el nom de Sant Nicolau per un convent i església construïts al peu del proper puig Marandáli, un dels principals de la serralada.
 
A la serralada s'hi va establir una escola de poetes grecs fixada a Ascra (actual Pyrguáki), al peu de la muntanya, que fou la residència del poeta més famós de l'escola, [[Hesíode]]. Una part de la serralada, també dedicada a les Muses, portava el nom de Mont Leibethrion (llatí ''Leibethrium''), i correspondria probablement a la actual Zagará o a Gránitza (aquesta darrera és més probable que fos Laphystion, llatí ''Laphystium''), on també hi havia algunes estàtues de les muses i nimfes, les fonts de Leibethrias i Petra i una cova dedicada a les nimfes leibetrianes.