Revolta d'Ankl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 11:
Els perses van entrar al país creuant el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghuània. Allí els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnició persa, i que va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des el Caucas a La Gàl·lia.
Però mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer hostatges entre les cases mes hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, hostatges que va tancar a alguna fortalesa de Siunia.
Al tornar Vardan, Vasak va evacuar la regió que dominava, bàsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que al any següent va ser envaïda per Vardan ([[451]]). Vasak va passar a Pèrsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II i va aconseguir un edicte de tolerància i una amnistia pels rebels, i així va tornar a Armènia on molts nakharars es van passar al seu bàndol (Rechtuni, Khokhoruni, Vahevuni, Bagratuni, Apahuni, Gabelian, Urdz, Baluni i Amatuni).
Línia 17:
Els perses però no van tardar a enviar un exercit a Armènia (maig del [[451]]) per liquidar als rebels de Vardan. Van creuar el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i van entrar a [[Phaitakaran]], encara en territori d'Aghuània. Vardan va donar la direcció de les famílies traïdores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc després a territori armeni pel sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar a la vora del [[Artaz]], prop de la vila d'Avarair ([[2 de juny]] de [[451]]). A la batalla, guanyada pels perses, va morir Vardan. Vasak, que participà al costat persa, es va proposar al final de la batalla com a mediador per posar fi a la lluita.
La resistència posterior es va desenvolupar a les muntanyes sobretot a Khaltiq (al oest de la [[Còlquida]]), al [[Timoriq]],
Veient impossible eliminar el cristianisme d'Armènia i fer cap transacció amb els ''nakharars'' rebels, el rei [[Yadzgard II de Pèrsia]] va destituir a Vasak (vers [[452]]) i va nomenar al seu lloc a un iranià de nom [[Adrormizd d'Armènia|Adhur-Hormidz]], conegut a les cròniques armènies con Adrormizd. La seva política fou de tolerància religiosa. Va convocar als bisbes cristians que hi van anar casi be tots, i fins i tot el príncep Vasak de Siunia li va enviar al patriarca Hovsep d'Holotzim, el bisbe Lleonci (Levond), i dos bisbes de la regió d'Aratz de noms Samuel i Abraham, que tenia presoners a un dels seus castells de Sinuia (als joves prínceps de les cases de Mamikonian i Kamsarakan que tenia com hostatges els va enviar a Pèrsia).
Línia 23:
El nou ''marzban'' va enviar les queixes dels bisbes i dels nobles a la cort de Pèrsia amb una delegació de nobles. Precisament allí havia anat Vasak de Siunia esperant rebre la corona d'Armènia. Els nobles el van acusar de haver pactat amb ells secretament, d'haver pactat amb els huns i d'altres infidelitats al rei. El rei Yazdgard III el va fer empresonar i el va tancar a una masmorra insalubre on va morir ràpidament.
El rei persa va retenir com hostatges molts nobles del partit nacional armeni, i va exercir represàlies contra alguns eclesiàstics como Samuel i Abraham (decapitats), Thathik de Basean (deportat a Assíria i decapitat mes tard) i el patriarca Hovsep. El ''Eran-ambaraghbadh'' (administrador de magatzems) del rei, Vehden-Shahpuhr,
[[Categoria:Història d'Armènia]]
| |||