Diferència entre revisions de la pàgina «Recep Tayyip Erdoğan»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Robot: arreglant enllaç obsolet welt.de)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
{{Infotaula President
| nom = Recep Tayyip Erdoğan
| nationality = [[Turquia|turc]]
| image = Recep Tayyip Erdogan 2010.jpg
| order = [[Fitxer:Seal of Prime Ministry of Turkey.svg|30px|Primer Ministre de Turquia]]<br />27è [[Primer Ministre de Turquia]]
| term_start = 14 de març del 2003
| term_end = en el càrrec
| president = [[Ahmet Necdet Sezer]]<br />[[Abdullah Gül]]
| predecessor = [[Abdullah Gül]]
| successor =
| order2 = <br />[[Alcalde]] d'[[Istanbul]]
| term_start2 = 27 de març de 1994
| term_end2 = 6 de novembre de 1998
| predecessor2 = [[Nurettin Sözen]]
| successor2 = [[Ali Müfit Gürtuna]]
| order3 = President del [[Partit de la Justícia i el Desenvolupament]]
| term_start3 = 14 d'agost del 2001
| term_end3 = en el càrrec
| predecessor3 =
| successor3 =
| birth_date = {{Birth date and age|1954|02|26|mf=y}}
| birth_place = [[Istanbul]], [[Turquia]]
| dead =
| death_date = <!-- {{Data defunció i edat|yyyy|mm|dd|yyyy|mm|dd}} -->
| death_place =
| spouse = [[Emine Erdoğan]] {{mida|1=(m. 1978)}}
| party = [[Partit de la Justícia i el Desenvolupament]]
| vicepresident =
| profession = [[Economia|economista]]
| religion = [[Islam]]
| signature = Recep Tayyip Erdoğan Signature.svg
}}
'''Recep Tayyip Erdoğan''' [{{IPA|ˈrɛdʒɛp ˈtɑːjip ˈɛrdɔːɑn}}] ([[26 de febrer]] de [[1954]] [[mahalle]] de [[Kulaksız, Beyoğlu|Kulaksız]], [[Districtes de Turquia|districte]] de [[Beyoğlu]], [[Istanbul]]) és un polític [[Turquia|turc]]. És en aquest moment president de l'[[Partit de la Justícia i el Desenvolupament|Adalet ve Kalkinma Partisi]] (''AKP'') i des de l'11 de març de 2003 [[Primer Ministre de Turquia]]. De 1994 a 1998 fou alcalde d'Istanbul.
El 1970, Erdoğan va ser elegit pel districte de [[Beyoğlu]] com a president de l'organització juvenil del partit d'Erbakan [[Partit de l'Ordre Nacional|Milli Nizam Partisi]] (MNP). El partit va ser prohibit, però, el 1971 per una intervenció dels militars.<Ref>[http://www.im.nrw.de/sch/588.htm NRW Ministeri de l'Interior, protecció de la constitució]</ref>L'11 d'octubre de 1972 Erbakan fundà el [[Partit de Salvació Nacional]] (MSP), que s'ubica en l'espectre de la dreta religiosa conservadora<ref>[http://www.im.nrw.de/sch/588.htm Dossier del Ministeri de l'Interior i Municipal (NRW) sobre Necmettin Erbakan, consultat el 23 de desembre de 2010]</ref>i que a finals dels [[dècada de 1970|anys 1970]] participà en tres governs de coalició. Erdoğan s'uní també a aquest partit en el qual féu una carrera, en principi modesta, com a funcionari i treballava, tanmateix, en empreses privades menors.
 
El 1984 ascendí a la junta directiva del partit successor que s'havia fundat mentrestant, el [[Refah Partisi|Partit del Benestar]] (RP) i era el president suplent. Després d'això va pertànyer al proper partit successor, el [[Fazilet Partisi|Partit de la Virtut]], fins a la seva sortida el 1998. El 2001 fundà l'[[Partit de la Justícia i el Desenvolupament|AKP]] amb altres antics membres del Partit del Benestar.
 
== Alcalde d'Istanbul ==
 
El Partit del Benestar nominà Erdoğan el 1994, contra la voluntat d'Erbakan, com a candidat pel càrrec d'[[alcalde]] d'[[Istanbul]]. Sorprenentment, guanyà l'elecció. En la primera fase del seu mandat seguí una política conservadora, la qual responia a l'ambient religiós-conservador de la seva massa de votants. Així, des del seu mandat, ja no se serveix alcohol en locals públics de la ciutat (en la gastronomia privada, però, això encara és possible). Del seu mandat com a alcalde és la següent declaració, efectuada en una conferència de premsa: « no és possible ser musulmà i laïcista al mateix temps» (''Hem laik hem Müslüman olunmaz''). En una entrevista amb el diari Milliyet es considerava seguidor de la [[Xària]].<Ref>''[http://www.welt.de/politik/article1042341/Das_System_von_p_Tayip_Erdogan.html El sistema de Recep Tayip Erdogan'' ] a: [[Die Welt]], 20 de juliol del 2007 </ref>
 
Altres (en part infructuosos) plans religiosos es referien a la introducció de zones de bany separades per a dones o autobusos escolars separats per a nois i noies. A més, entre la població adquirí reputació de polític pragmàtic. Entre les iniciatives municipals polítiques exitoses pertanyen la modernització de la infraestructura (p. ex. el manteniment de les canalitzacions d'aigua i llum) i la millora dels serveis públics, com ara els serveis d'eliminació de residus.
Entre Erbakan i els seus seguidors i simpatitzants del partit, el mateix Erdoğan, i els [[Forces Armades de Turquia|militars turcs]], existeix una desconfiança profunda i recíproca. L'[[Forces Armades de Turquia|exèrcit turc]] ha intervingut en el passat repetidament en els esdeveniments polítics del país, mitjançant diversos cops d'estat - el 1960, 1971 i [[Cop d'estat del 1980 a Turquia|1980]]. Es considera el garant del laïcisme i dels autèntics principis del fundador de l'Estat, Kemal Atatürk, que preveuen una separació rigorosa entre religió i estat. Mentrestant Erdoğan protesta contra cada ingerència en els assumptes polítics i manifesta clarament que l'"Estat Major és responsable davant el Primer Ministre".
 
A l'abril de 1998 Erdoğan va ser condemnat pel [[Tribunal de la seguretat de l'Estat (Turquia)|Tribunal de la seguretat de l'Estat]] de [[Diyarbekir]] a causa d'abús dels drets i llibertats bàsics conforme a l'article 14 de la [[Constitució de Turquia|Constitució turca]] i segons l'article 312/2 del codi penal turc de llavors (''Incitació a l'enemistat per raó de classe, raça, religió, sexe o diferències regionals'') a deu mesos de presó i prohibició de tota activitat política. El motiu fou un discurs en una conferència a la ciutat [[anatòlia]] de [[Siirt]] en la qual havia citat d'un poema religiós que s'atribuïa a [[Ziya Goekalp]]: ''La democràcia és només el tren sobre el qual pugem per atènyer l'objectiu. Les mesquites són les nostres casernes, els minarets les nostres baionetes, les cúpules els nostres cascs i els creients els nostres soldats.''.<ref name="da-welt.de-22102004">Dietrich Alexander: ''[http://www.welt.de/print-welt/article341831/Reformer_oder_Wolf_im_Schafspelz.html reformador o llop amb pell de be ?]'' a: [[Die Welt]], 22 de setembre del 2004</ref><ref>Welt Online: ''[http://www.welt.de/debatte/kommentare/article6068757/Recep-Tayyip-Erdogan-Der-Islamist-als-Modernisierer.html/Der_Islamist_als_Modernisierer.html L'islamista com a modernitzador]'' a: [[Die Welt]], 5 de maig del 2007 </ref>
 
El [[24 de juliol]] de [[1999]] Erdoğan va ser alliberat de la presó. Alguns observadors opinen que va ser alliberat al seu temps del seu mentor polític Erbakan.<Ref>Thomas Seibert: ''[http://www.tagesspiegel.de/fragendestages/art4231,2226520 Qui és Recep Tayyip Erdoğan ?]'' al Tagespiegel del 26 de setembre del 2004 </ref>
Un dels senyals essencials de la política d'Erdoğan és la conservació de la solidaritat envers la diàspora turca (particularment a Europa). Erdoğan defensa una integració dels emigrants turcs en la societat i cultura del país d'acollida; rebutja però una [[Assimilació cultural|assimilació]]. Deixà clara aquesta actitud en la seva visita a Alemanya del febrer de 2008. Allà considerà Erdoğan l'assimilació de l'[[Turcs a Alemanya|immigrant turc a Alemanya]]<ref>Segons les estadístiques més recents, a Alemanya hi viuen un total de 3.500.000 ciutadans d'origen turc</ref> com a "crim contra la humanitat"; tanmateix feia publicitat per a la seva integració, entre altres coses per aprendre l'[[alemany]]: ""Si vostè està al país i no aprèn l'idioma que es parla, inevitablement es trobarà en una situació de [[discriminació|desavantatge]]"<ref>[http://www.welt.de/debatte/article1660510/Das_sagte_Ministerpraesident_Erdogan_in_Koeln.html ''Documentació: el que el Primer ministre Erdoğan va dir a Colònia''.] a: ''[[Die Welt]]''</ref>Poc abans, Erdoğan havia estimulat la creació d'escoles turques i universitats a Alemanya, en una ronda de converses amb la cancellera [[Angela Merkel|Merkel]] donat que ja hi havia instal·lacions alemanyes semblants a Turquia.<Ref>[http://www.istanbulpost.net/08/02/03/laqueur.htm correu d'Istanbul: ''Assimilació i universitats. Reflexions sobre algunes declaracions del primer ministre turc en la seva visita a Alemanya.'' - 21 de febrer de 2008] </ref>
 
Les declaracions d'Erdoğan provocaren una forta controvèrsia a Alemanya, després que el discurs d'Erdoğan al funeral de les víctimes de l'[[Incendi de Ludwigshafen]] havia estat percebut de manera molt més positiva del que era. Quan aquestes propostes sobre el rebuig xocaren amb la cancellera federal Merkel, Erdoğan agreujà la seva retòrica l'any 2010: "Per què aquest odi a Turquia? No ho entenc. No hauria esperat això de la cancellera federal Merkel. És que potser Turquia és un boc expiatori"? Erdoğan fins i tot rebé el suport intern, en aquesta qüestió, del líder de l'oposició, [[Deniz Baykal]], el qual manifestà el seu disgust per l'actitud de la cancellera en una reunió conjunta. <Ref>[http://www.spiegel.de/politik/ausland/0,1518,686124,00.html Erdogan retreu l'odi de Merkel contra Turquia], a: Der Spiegel, 29è març 2010 </ref>
 
Erdoğan tractà de construir, a més,relacions amb polítics turcs nascuts en països europeus. El febrer de 2010 convidava polítics d'ètnia turca de diversos països europeus a Istanbul. Nombrosos parlamentaris seguiren la seva invitació. Alguns diputats alemanys declinaren la invitació amb l'excusa de la neutralitat dubtosa de l'acte (així p. ex. els parlamentaris [[Sevim Dağdelen]], [[Memet Kiliç]] i [[Özcan Mutlu]]). Durant l'acte, segons va recollir la premsa, Erdoğan va instar ls polítics a defensar activament els interessos polítics de Turquia als diferents països europeus. La influència política a favor de Turquia s'aconsegueix per l'adquisició de la ciutadania. En un discurs, el primer ministre turc repetí la controvertida frase controvertida del seu discurs a Colònia el 2008: "L'assimilació és un crim contra la humanitat".<Ref>[http://www.spiegel.de/politik/deutschland/0,1518,681414,00.html Anna Reimann, Katrin Elger: ''Entusiasme sobre la reunió a Istanbul - Erdogan atrapà els polítics turc-alemanys''] Der Spiegel, 17 de març del 2010</ref>Segons investigacions del diari online Welt, l'acte va ser ocultat, contràriament a les aparicions públiques usuals d'Erdoğan, la qual cosa va produir un cert malestar en cercles diplomàtics.<Ref>[http://www.welt.de/politik/ausland/article6911190/Erdogans-mysterioese-Euro-Tuerken-Konferenz.html Boris Kálnoky: ''Sorpresa diplomàtica - la "Misteriosa conferència als euro-turcs d'Erdogan] Welt Online 25 de març del 2010 </ref>
El moviment palestí de [[Hamàs]] a la franja de Gaza no és classificat per Erdoğan com a grup terrorista.<Ref>[http://www.dradio.de/nachrichten/201006041900/2 Erdogan: Hamas no és cap grup terrorista], Deutschlandfunk, 4 de juny del 2010 </ref>
 
De la mateixa manera, Erdoğan ha defensat el cap d'estat sudanès [[Omar al-Bashir]] contra qui el Tribunal Penal Internacional havia dictat una ordre d'arrest a La Haia a causa de crims contra la humanitat i crims de guerra al conflicte de Darfur, amb aquestes paraules: "Un musulmà no pot cometre genocidi".<Ref>[http://www.sueddeutsche.de/politik/418/493761/text/ ''Al-Bashir declina viatjar a Turquia després de la crítica''] Süddeutsche, 8 de novembre del 2009</ref>
 
Erdoğan ha pres una actitud crítica envers l'estat Israel. A causa de la seva [[Atac a la flotilla de Gaza|actuació contra la flotilla de Gaza]] (entre els membres de la qual hi havia diversos ciutadans turcs que van resultar morts) Erdoğan va acusar el govern israelià del "terrorisme d'estat inhumà i vulneració del dret internacional.<Ref>[http://www.zeit.de/politik/ausland/2010-05/israel-konvoi-attacke-erdogan] Die Zeit, 31 de maig del 2010</ref><ref>[http://www.vilaweb.cat/noticia/3738266/20100605/lexercit-israelia-aborda-desvia-rachel-corrie-sense-incidents.html L'exèrcit israelià aborda i desvia el 'Rachel Corrie' sense incidents] [[Vilaweb]], consultat el 27 de març del 2011</ref><ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1270622 Indignación y marchas en todo el mundo] ''La Nación'', consultat el 27 d'abril del 2011</ref>
 
== Distincions ==
 
* L'1 de setembre del 2005 Erdoğan va rebre el premi de les Institucions Mediterrànies ([[italià]]: ''Premio Mediterraneo Istituzioni'' ). El preu l'atorga la ''[http://www.fondazionemediterraneo.org/ Fondazione Mediterraneo]''.<ref>[http://www.cnnturk.com/haber/haber_detay.asp?PID=00319&haberID=121824 Başbakan Recep Tayyip Erdoğan, 'Avrupa Kurumlar Ödülü'nü almak üzere yarın İtalya'ya gidecek.], [http://www.cnnturk.com/index.asp CNNTÜRK], consultat el 26 de març del 2008</ref> <ref>[http://www.euromed10.org/files/2005/10/07/1128706559196.pdf YEAR OF THE MEDITERRANEAN, pàgina 6], [http://ec.europa.eu/external_relations/euromed/ EUROMED], consultat el 26 de març del 2008</ref>
* El 25 de març de 2008 va rebre un [[Doctor honoris causa|doctorat honoris causa]] per la [[Universitat de Sarajevo]].<Ref>[http://www.cnnturk.com/Dunya/haber_detay.asp?Pid=319&haberId=441558 Erdoan'a fahri doktora unvan verildi], [http://www.cnnturk.com/index.asp Cnntürk], consultat el 25 de març del 2008</ref>
* Guardonat amb el ''[[Nishan-e-pakistan]]'' pel president de Pakistan [[Asif Ali Zardari]] el 29 d'octubre del 2009.<ref>{{format ref}} http://www.nation.com.pk/pakistan-news-newspaper-daily-english-online/Sports/24-Mar-2010/Turkish-Pm-Erdogan-given-NishanePakistan</ref>
* Erdoğan és [[ciutadania honorària|ciutadà honorari]] de [[Teheran]]<ref>{{Citar publicació |cognom=[[Michael Thumann]] |nom= |enllaçautor= |coautors= |article= Der zornige Volkstribun |url= http://www.zeit.de/online/2009/08/Thumann-Tuerkei |format= |llengua= de|consulta= 28 abril 2011|publicació=[[Die Zeit]] |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data=13 de febrer del 2009 |pàgines= |issn= |citació= |ref= }}</ref>i [[Seül]]. <Ref>{{format ref}} http://www.radikal.com.tr/haber.php?haberno=105645 </ref>
* Erdoğan va rebre el 2010 el [[Premi internacional Gadaffi als drets humans]], per part del dictador libi [[Muammar el Gaddafi]].<Ref>{{format ref}} http://www.bloomberg.com/news/2010-11-29/qaddafi-to-present-turkey-s-erdogan-with-human-rights-award.html </ref>
 
== Disputa amb els mitjans de comunicació turcs ==
 
== Altres fonts ==
* [[Munzinger-Archiv]] [http://www.munzinger.de/lpBin/lpExt.dll?f=templates&fn=/publikation/personen/query.html (pels detalls biogràfics sobre la part de l'origen, formació i família)]
* [[Faruk Şen]], director de la fundació centre per a estudis de Turquia, i altres [http://debatte.welt.de/kommentare/20830/recep+tayyip+erdogan+der+islamist+als+modernisierer Recep Tayyip Erdogan: L'islamista com a modernitzador]
* [[Agència Federal per a l'Educació Cívica]], [http://www.bpb.de/wissen/Mffybi,0,0,Erdogan_Recep_Tayyip.html?buchstabe=L Erdogan, Recep Tayyip]
* ''Gazette, das politische Kulturmagazin'': [http://www.gazette.de/Archiv2/Gazette10/Ertem.html Una Turquia amb doble sòl]
* [http://www.byegm.gov.tr/ T.C. Babakanlk, Basn-Yayn ve Enformasyon Genel Müdürlueue] (Oficina del primer ministre turc, direcció de premsa i informació: en turc, anglès i algunes parts en alemany, francès i rus).
* Biografi.info: [http://www.biyografi.info/kisi/recep-tayyip-erdogan (turc)]
* Kimkimdir.tr: [http://www.kimkimdir.gen.tr/kimkimdir.php?id=1590 (turc)]
 
== Enllaços externs ==
851.856

modificacions