Diferència entre revisions de la pàgina «Química inorgànica»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (r2.7.1) (Robot afegeix: yi:אומארגאנישע כעמיע)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
Els compostos de coordinació clàssics són els metalls de [[parell solitari|parells solitaris]] d'electrons que resideixen en els àtoms dels grups principals de lligands com H<sub>2</sub>O, NH<sub>3</sub>, [[clorur|Cl<sup>−</sup>]] i [[Cianur|CN<sup>−</sup>]]. En els compostos de coordinació moderns gairebé tots els compostos orgànics i inorgànics es poden utilitzar com a [[lligand]]s. El "metall" normalment és un metall dels grups 3-13, així com els trans[[lantànid]]s i els trans[[actínid]]s, però des d'una certa perspectiva tots els compostos químics es poden descriure com a complexes de coordinació.
 
L'estereoquímica dels complexes de coordinació pot ser molt rica, tal i com es pot veure en la separació de Werner de dos [[enantiòmer]]s d'[[exol|[Co((OH)<sub>2</sub>Co(NH<sub>3</sub>)<sub>4</sub>)<sub>3</sub>]<sup>6+</sup>]], demostració que la [[quiralitat (química)|quiralitat]] no és inherent als compostos orgànics. Un tema tòpic dins d'aquesta especialització és la coordinació química supramolecular.<ref>Lehn, J. M., Supramolecular Chemistry: Concepts and Perspectives, VCH: Weinhiem, 1995 {{en}}</ref>
 
*Exemples: [Co([[EDTA]])]<sup>−</sup>, [[Clorur d'hexaminocobalt (III)|[Co(NH<sub>3</sub>)<sub>6</sub>]<sup>3+</sup>]], [[Tetraclorur de titani|TiCl<sub>4</sub>]]([[Tetrahidrofurà|THF]])<sub>2</sub>.
[[Fitxer:Vitamin-B12-Co-centre-3D-balls.png|thumb|right|El centre octaèdric de [[cobalt]] de la [[Cianocobalamina|vitamina B<sub>12</sub>]]]]
{{AP|Química bioinorgànica}}
Per definició, els compostos bioinorgànics ocorren en la natura, perà el subcamp també inclou espècies antropogèniques com [[contaminant]]s (per exemple [[metilmercuri]]) i drogues (per exemple [[cisplatí]])..<ref>S. J. Lippard, J. M. Berg “Principles of Bioinorganic Chemistry” University Science Books: Mill Valley, CA; 1994. ISBN 0-935702-73-3. {{en}}</ref> El camp, que incorpora molts aspectes de la bioquímica, inclou molts tipus de compostos com, per exemple, els fosfats a l'ADN, i també complexos metàl·lics que contenen lligands que van des de les macromolècules biològiques –[[pèptid]]s– fins espècies com l'[[àcid húmic]] i l'[[aigua]]. Tradicionalment, la química bioinorgànica se centra en la transferència d'electrons (i energia) en proteïnes. La química inorgànica medicinal proposa l'estudi tant d'elements essencials com no essencials amb aplicacions en diagnosis i teràpies.
 
*Exemples: [[hemoglobina]], [[metilmercuri]], [[carboxipeptidasa]]
Un altre aspecte de la química mecanística dels metalls de transició és la [[labilitat]] cinètica del complex, il·lustrada per l'intercanvi d'aigua lliure i no lliure en els complexos prototípics [M(H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub>]<sup>n+</sup>:
 
:[M(H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub>]<sup>n+</sup> + 6 H<sub>2</sub>O* [M(H<sub>2</sub>O*)<sub>6</sub>]<sup>n+</sup> + 6 H<sub>2</sub>O
 
:on H<sub>2</sub>O* denota aigua enriquida [[isòtop|isotòpicament]], per exemple H<sub>2</sub><sup>17</sup>O
Les [[reacció redox|reaccions redox]] són freqüents pels elements de transició. Es consideren dues classes de reaccions redox: les reaccions de transferència d'àtoms (eliminació oxidant additiva/reductiva) i la [[transferència d'electrons]]. Una reacció redox fonamental és la d'"auto-intercanvi", que inclou la reacció [[degeneració (física)|degenerativa]] entre un oxidant i un reductor. Per exemple, el [[permanganat]] i el seu relatiu reduït d'un electró [[manganat de potassi]] intercanvien un electró:
 
:[MnO<sub>4</sub>]<sup>−</sup> + [Mn*O<sub>4</sub>]<sup>2−</sup> [MnO<sub>4</sub>]<sup>2−</sup> + [Mn*O<sub>4</sub>]<sup>−</sup>
 
====Reaccions als lligands====
* Diverses formes d'[[espectroscòpia]]:
** [[Espectroscòpia ultraviolada-visible]]: històricament aquesta fou una eina important, ja que molts compostos inorgànics tenen forts colors.
** [[Espectroscòpia NMR]]: a part de l'<sup>1</sup>[[Hidrogen|H]] i el <sup>13</sup>[[Carboni|C]], molts altres "bons " nuclis NMR (per exemple el <sup>11</sup>[[Bor|B]], el <sup>19</sup>[[Fluor|F]], el <sup>31</sup>[[Fòsfor|P]] i el <sup>195</sup>[[Platí|Pt]]) proveeixen una important informació sobre les propietats i estructura dels compostos. A més, l'NMR d'espècies paramagnètiques pot resultar en una important informació estructural. L'NMR protònic també és important perquè el lleuger nucli d'hidrogen no es pot detectar fàcilment amb una cristal·lografia de raigs X.
** [[Espectroscòpia infraroja]]: es fa servir per absorcions de lligands [[carbonil]].
** [[Ressonància electrònica nuclear doble]] (ENDOR)
851.856

modificacions