Química inorgànica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: yi:אומארגאנישע כעמיע |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 43:
Els compostos de coordinació clàssics són els metalls de [[parell solitari|parells solitaris]] d'electrons que resideixen en els àtoms dels grups principals de lligands com H<sub>2</sub>O, NH<sub>3</sub>, [[clorur|Cl<sup>−</sup>]] i [[Cianur|CN<sup>−</sup>]]. En els compostos de coordinació moderns gairebé tots els compostos orgànics i inorgànics es poden utilitzar com a [[lligand]]s. El "metall" normalment és un metall dels grups 3-13, així com els trans[[lantànid]]s i els trans[[actínid]]s, però des d'una certa perspectiva tots els compostos químics es poden descriure com a complexes de coordinació.
L'estereoquímica dels complexes de coordinació pot ser molt rica, tal i com es pot veure en la separació de Werner de dos [[enantiòmer]]s d'[[exol|[Co((OH)<sub>2</sub>Co(NH<sub>3</sub>)<sub>4</sub>)<sub>3</sub>]<sup>6+</sup>]], demostració que la [[quiralitat (química)|quiralitat]] no és inherent als compostos orgànics. Un tema tòpic dins d'aquesta especialització és la coordinació química supramolecular.<ref>Lehn, J. M., Supramolecular Chemistry: Concepts and Perspectives, VCH: Weinhiem, 1995 {{en}}</ref>
*Exemples: [Co([[EDTA]])]<sup>−</sup>, [[Clorur d'hexaminocobalt (III)|[Co(NH<sub>3</sub>)<sub>6</sub>]<sup>3+</sup>]], [[Tetraclorur de titani|TiCl<sub>4</sub>]]([[Tetrahidrofurà|THF]])<sub>2</sub>.
Línia 85:
[[Fitxer:Vitamin-B12-Co-centre-3D-balls.png|thumb|right|El centre octaèdric de [[cobalt]] de la [[Cianocobalamina|vitamina B<sub>12</sub>]]]]
{{AP|Química bioinorgànica}}
Per definició, els compostos bioinorgànics ocorren en la natura, perà el subcamp també inclou espècies antropogèniques com [[contaminant]]s (per exemple [[metilmercuri]]) i drogues (per exemple [[cisplatí]])..<ref>S. J. Lippard, J. M. Berg “Principles of Bioinorganic Chemistry” University Science Books: Mill Valley, CA; 1994.
*Exemples: [[hemoglobina]], [[metilmercuri]], [[carboxipeptidasa]]
Línia 127:
Un altre aspecte de la química mecanística dels metalls de transició és la [[labilitat]] cinètica del complex, il·lustrada per l'intercanvi d'aigua lliure i no lliure en els complexos prototípics [M(H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub>]<sup>n+</sup>:
:[M(H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub>]<sup>n+</sup>
:on H<sub>2</sub>O* denota aigua enriquida [[isòtop|isotòpicament]], per exemple H<sub>2</sub><sup>17</sup>O
Línia 136:
Les [[reacció redox|reaccions redox]] són freqüents pels elements de transició. Es consideren dues classes de reaccions redox: les reaccions de transferència d'àtoms (eliminació oxidant additiva/reductiva) i la [[transferència d'electrons]]. Una reacció redox fonamental és la d'"auto-intercanvi", que inclou la reacció [[degeneració (física)|degenerativa]] entre un oxidant i un reductor. Per exemple, el [[permanganat]] i el seu relatiu reduït d'un electró [[manganat de potassi]] intercanvien un electró:
:[MnO<sub>4</sub>]<sup>−</sup> +
====Reaccions als lligands====
Línia 149:
* Diverses formes d'[[espectroscòpia]]:
** [[Espectroscòpia ultraviolada-visible]]: històricament aquesta fou una eina important, ja que molts compostos inorgànics tenen forts colors.
** [[Espectroscòpia NMR]]: a part de l'<sup>1</sup>[[Hidrogen|H]] i el <sup>13</sup>[[Carboni|C]], molts altres "bons " nuclis NMR
** [[Espectroscòpia infraroja]]: es fa servir per absorcions de lligands [[carbonil]].
** [[Ressonància electrònica nuclear doble]] (ENDOR)
| |||