Qàït-bay: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona

| altres_noms = '''Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí''', més conegut simplement com '''Al-Àixraf Qàït-bay''' o '''Qàït-bay''' o '''Qayt-bay''' (en {{lang-ar|'''الملك الأشرف سيف الدين قائتباي (قايتباي) المحمودي الظاهري'''}}, ''al-Malik al-Axraf Sayf ad-Dīn Qāʾit-bāy (o Qāyt-bāy) al-Maḥmūdī aẓ-Ẓāhirī'')

| conegut_per =

}}

 

'''Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay''' (o '''Qayt-bay''') '''al-Mahmudí adh-Dhahirí''', més conegut simplement com '''Al-Àixraf Qàït-bay''', com '''Qàït-bay''' o com '''Qayt-bay''' (en {{lang-ar|'''الملك الأشرف سيف الدين قائتباي''' ('''قايتباي''') '''المحمودي الظاهري'''}}, ''al-Malik al-Axraf Sayf ad-Dīn Qāʾit-bāy'' (o ''Qāyt-bāy'') ''al-Maḥmūdī aẓ-Ẓāhirī'') fou [[soldanat mameluc del Caire|soldà mameluc del Caire]] [[burjita]] o circassià ([[1468]]-[[1495]]).

 

 

Kait Bay va haver d'enfrontar immediatament la revolta de l'emir [[Dhu l-Kadr]] d'[[Elbistan]]. A finals del [[1465]] o començament del [[1466]] l'emir [[Malik Arslan]] havia estat enderrocat pel seu germà [[Shah Budak]], que tenia el suport egipci, per avançar-se a una conspiració de un altra germà, [[Shah Suvar]] o Suwar, que ja havia rebut fins i tot el títol de investidura dels otomans ([[4 de desembre]] de [[1465]]). Durant [[1466]] i [[1467]] Shah Suvar va lluitar per tractar d'ocupar el poder amb l'ajut secret otomà; però el [[1468]] l'otomà [[Mehmet II]] va enviar un exèrcit que el va fer fora i va col•locar al tron al seu protegit Shah Suvar; Ahmad de [[Karaman]] donava suport també als egipcis. Es van enviar dues expedicions al territori de Dhu l-Kadr però foren derrotades ([[1468]] i [[1469]]) a causa de la mala direcció dels egipcis i de la poca disciplina de les tropes amb rivalitats entre soldats sirians i egipcis. El [[1471]] Kait Bay va aconseguir que el sultà otomà deixés de donar suport a Shah Suwar a canvi de retirar el suport egipci a Ahmad de Karaman i llavors Shah Suwar fou derrotat en un combat decisiu (avançat [[1471]]) pel mameluc Ezbek fugint a la fortalesa de Zamantu on va capitular a condició de conservar el principat com a vassall; però una vegada es va rendir fou fet presoner i enviat al Caire i executat ([[1472]]), i el tron fou donat al proegipci [[Shah Budak]].

El [[1485]] els otomans van envair [[Cilícia]] i van ocupar [[Tars (Turquia)|Tars]] i [[Adana]] ([[1486]]) mentre un altre exèrcit otomà es presentava davant de [[Malatya]]; els egipcis van aconseguir una inesperada victòria prop d'Adana ([[1486]]) i es va signar una treva. Kait Bay va aconseguir el suport del príncep de Dhu l-Kadr, Bozkurt, vers [[1487]] <ref>l'antic protegit egipci [[Shah Budak]] es va passar llavors als otomans que el van nomenar sandjakbeg de Vize</ref> i quan els otomans van tornar a atacar el [[1487]] i van reocupar Adana, els egipcis van aconseguir aturar als otomans i els van derrotar per segona vegada; la guerra es va estancar ([[1488]]) i els otomans van intentar desembarcar tropes al golf d'Iskenderun però l'operació va ser un fracàs; el [[1489]]/[[1490]] el general Ezbek va derrotar als otomans de manera decisiva a Kaysariyya i va fer presoners a diversos generals otomans; Kait Bay no obstant sabia que a la llarga els otomans tenien més força i va oferir la pau; la guerra entre otomans i mamelucs que va durar fins el 1491 quan finalment es va signar la pau. Bozkurt va conservar Dhu l-Kadr i va millorar relacions amb els otomans. La pau es va mantenir la resta del seu regnat.

 

 

En política interna Kait Bay va tractar de manera exquisida als antics sultans i als seus parents, i els va cobrir d'honors; va afavorir l'establiment dels comerciants italians als que va concedir privilegis, però va protegir també el comerç local i va negociar amb les potències europees per defensar els seus interessos. Va suprimir alguns impostos però en va afegir d'altres) i va fer treballs de construcció a la ciutadella del Caire, va edificar el seu mausoleu i un convent de sufís a Khankah prop del Caire; va restaurar la mesquita de [[Medina]] (afectada per un foc el [[1481]]) i l'aqüeducte que portava l'aigua a la mesquita de [[Jerusalem]], si be les seves principals despeses foren en afers militars, amb pagament dels soldats i material, però també amb reparacions com la de la fortalesa d'[[Alexandria]], [[Alep]] i altres llocs; totes aquestes despeses el van obligar a un forta pressió fiscal amb contribucions especials conegudes com ''musadara'', que s'imposaven a les comunitats, als notables, comerciants i als rics només quan hi havia manca de diners. Kait Bay tenia un considerable fortuna personal que en part destinava a actes de caritat (així no gravava al tresor). Visitava els barris del Caire, la ciutadella i les mesquites, amb una reduïda guàrdia, i es deixava abordar pel poble; també rebia als subordinats sense vigilància especial, i els antics sultans podien anar al Caire fins i tot quan Kait Bay n'estava absent. També va visitar Alexandria, [[Damasc]], Alep i altres ciutats i inspeccionava projectes de construcció de manera personal; el [[1472]] va fer la peregrinació a [[la Meca]] i allí va veure la pobresa dels habitants de Medina als que va donar una part de la seva fortuna personal. la seva reputació fou de pietós, caritatiu i confiat. 230 monuments construïts sota el seu regnat existeixen o n'hi ha constància escrita; les construccions es van fer al Caire, Alexandria, [[Rosetta]], Alep, Damasc, Jerusalem, [[Gaza]], Medina i la Meca.

* André Raymond. ''Cairo'', 1993, (en francès, traduïda a l'anglès el 2000 per Willard Wood)

* Stefano Carboni, ''Venice and the Islamic World'', 828-1797 (New Haven, 2007).

* M. Meinecke, ''Die mamlukische Architektur in Ägypten und Syrien (648/1250 bis 923/1517)'' (Glückstadt, 1992).

* A. W. Newhall, ''The patronage of the Mamluk Sultan Qā’it Bay,'' ''872-901/1468-1496'' (Diss. Harvard, 1987).