Ramazanoğulları: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 1:
[[Image:HalukOzozluWwwSihirlitirComAdanaAtaturkKosku.jpg|upright=1.5|thumb|La casa d'[[Kemal Atatürk|Atatürk]] a [[Adana]], on el fundador de la [[Turquia]] republicana va residir. Fou construïda per un descendent dels Ramazanides al segle XIX.]]
Els '''Ramazànides''', en turc ''''Ramazanoğulları''', formen una dinastia [[turcman]] del [[beyliks Turcs d'Anatòlia|període dels beylicats]] a [[Anatòlia]] (1378-1608). Va estendré el seu poder per l'antiga [[Cilícia]] en torn a [[Adana]] i [[Tars (Turquia)|Tars]]<ref>Janine i Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l’islam'', ISBN 978-2-130-54536-1, 2004, capítol Ramazanides o Ramazanoğulları, 1379-1510. De 1510 a 1608, el principat fou vassall dels otomans.</Ref>. Ramazan, l'epònim de la dinastia era d'origen [[oghuz]], però el primer a regnar efectivament a [[Cilícia]] amb Adana per a capital fou el seu fill İbrahim I. Aquest darrer va ajudar als [[Beylik de Karaman-oğlu|Karamànides]] i els [[Dhu l-Kadr|Dulkadírides]] a combatre als [[mamelucs]]. La posició dels Ramazànides oscil·larà entre el suport als mamelucs i el dels karamànides amb una tendència a ser més aviat del costat mameluc. Llavors, formen un estat tampó entre els [[imperi Otomà|otomans]] i els mamelucs. El 1516, el sultà otomà [[Selim I]] es va posar en campanya per combatre als mamelucs a [[Síria]]. Els Ramazànides
== Història ==
El [[regne d'Armènia Menor]] era un petit estat fundat en [[Cilícia]], al sud-est d'[[Anatòlia]], per refugiats armenis fugint de la invasió [[imperi Seljúcida|seljúcida]] d'[[Armènia]]. Aquest petit regne va restar enclavat a l'imperi seljúcida a la frontera oriental del [[soldanat Seljúcida de Rüm]] fins a la seva desaparició el 1307. Va fer front llavors als primers beylicats d'Anatolie. Quan el beg dels [[Karaman-oğlu]] Hacı Sûfi Burhâneddin Musa Bey (1352-1356) tornà del seu pelegrinatge a [[la Meca]] sota la protecció del sultà mameluc [[An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun|An-nâsir Muhammad Ben Qalâ'ûn]],
Ramazan fundador de la dinastia dels ramazànides és esmentat des de 1353, quan es va instal·lar a [[Elbistan]]<ref name="ozturkler"> [http://www.ozturkler.com/icerikler.php?id=4410&lng=1 Ramazanogullari Principality]</ref>
Línia 15:
Şihabeddin<ref>'''Şihabeddin''' en àrab : šihāb al-dīn, شهاب الدين, ''estrella de la religió'' .</Ref> Ahmed era el germà d'İbrahim I i el va succeir, tenint un llarg regnat de 33 anys. Contràriament al seu germà, fou més aviat favorable als mamelucs. Els otomans foren vençuts per Tamerlà (1402) i els mamelucs semblaven més en posició de defensar el principat. El 1410, Ahmed va fer un viatge al [[El Caire|Caire]].<ref name="ozturkler" />
El 1415, després d'un setge de set mesos, Ahmed va ocupar [[Tars (Turquia)|Tars]] als karamànides. Va estendre el seu domini a les ciutats de [[Sis]] (actualment [[Kozan]] i a [[Ayas]]
Línia 22:
=== Els fills d'Ahmed ===
İbrahim va agafar el títol del seu avi: Sârimeddin. Era el gendre del karamànide [[Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey]] (Gıyâseddin) (1402-1419).<ref name="sumer-484"> F. Sümer
fou executat al Caire el 15 de desembre de 1427. Hamza fou tanmateix mort el 1429. Mehmed, el suposat
=== Eylük, Dündar i Ömer ===
Eylük va succeir al seu pare Mehmed. Morí assassinat.<ref name="ozturkler" /> El va succeir Dündar (potser fill d'Eylük). El principat veí dels [[Dhu l-Kadr|fulkadírides]], coneixia un període d'inestabilitat. Després de l'assassinat de Malik Arslan (1466), es van enfrontar els seus dos germans més joves [[Shah Budak|Şahbudak]] i [[Shah Suvar|Şehsuvar]], que aspiren tots dos al tron. Şehsuvar tenia el suport del sultà otomà [[Mehmet II]], mentre que llavors que Şahbudak
Ömer va succeir a Dündar (del que probablement era cosí germà i nét de Mehmed). Davud el germà de Ömer fou mort en combat prop de [[Diyarbekir]] (i fou enterrat a [[Alep]]) el 1480. Ömer fou fet presoner pels otomans el 1485 i executat.
=== Halil, Mahmud i Selim ===
Els dos fills de Davud, de noms Garseddin<ref>'''Garseddin''' en àrab: Ghars al-dīn, غرس الدين, ''implantador de la religió''.</ref> Halil, i Mahmud els que van ocupar el tron posteriorment.<ref name="ozturkler" />
Mahmud va patir la sobirania feudal otomana, i va residir a [[Istanbul]] els anys 1514-1516. Selim un fill de Ömer va regnar breument. Mahmud retornà a Adana però sota la tutela otomana. Va combatre als mamelucs al costat dels otomans. Va morir el
=== Kubad i Piri Mehmed ===
Línia 49:
!Dates<ref>Llista establerta d'acord a :
* {{en}} C. E. Bosworth a [http://books.google.cat/books?id=mKpz_2CkoWEC&pg=PA237]
* {{tr}} [http://kizildag.com/site/index.php?Itemid=29&id=14&option=com_content&task=view
|- bgcolor="#ffffcc"
|[[1353]]-[[1378]]||Ramadhan ||Ramazan || ||Fundador de la dinastia esmentat el 1353.
Línia 73:
|1510-[[1516]]<ref>En dos périodes 1510-1514 i 1516-1517 segons {{tr}} [http://kizildag.com/site/index.php?Itemid=29&id=14&option=com_content&task=view Ramazanoğullari Beyliği]</ref> ||Mahmûd ||Mahmud ||Davud fill d’İbrahim fill de Mehmed ||Sota sobirania otomana a partir de 1510
|-
|1514<ref>'''1516''' segons {{en}} C. E. Bosworth
|- bgcolor="#ffffcc"
|1517<ref>'''1516''' segons {{en}}
|-
|1520<ref>'''1517''' segons {{en}} C. E. Bosworth a [http://books.google.cat/books?id=mKpz_2CkoWEC&pg=PA237]</ref>-[[1568]] ||Pîrî Muhammad ||Piri Mehmed ||Halil ||
Línia 93:
== Enllaços externs ==
*{{en}} [http://www.osmanli700.gen.tr/english/sultans.html
*{{en}} [http://www.ozturkler.com/icerikler.php?id=4380&lng=1
*{{en}}[http://www.archnet.org/library/sites/one-site.jsp?site_id=9429 Ramazanoglu Mosque]
|