Ramon I de Tolosa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
'''Ramon I de Tolosa''' o '''Ramon I de Roergue''' (s. IX) fou comte i duc de [[comtat de Tolosa|Tolosa]] (amb [[Pallars]] i [[Ribagorça]]), [[comtat de Roergue|Roergue]], [[Comtat de Carcassona|Carcassona]], [[Comtat de Rasès|Rasès]], [[Comtat de Carcí|Carcí]] i [[Comtat del Llemosí |Llemosí]]. La possessió dels comtats fronterers de Pallars i Ribagorça li donava dret al ús del títol de marquès.
 
Era fill del comte [[Fulcoald de Roergue]] i de Senegunda. A la mort del pare abans del [[849]] el va succeir el seu fill [[Frèdol]], que va morir el [[852]], deixant només una filla i Ramon va heretar tots els seus honors. El [[849]] o poc després, sempre abans del [[852]] va rebre de [[Carles el Calb]] el[[ comtat de Carcí]] i el de [[Llemotges]] o Llemosí, que acabaven de ser conquerits a [[Pipí II d'Aquitània]]. Que era comte el 852 resulta de l'afirmació a ''Miscellania'' de Baluze que diu que Aimar, abat de Figeac, va morir al mateix any que la reunió de Crespian (el 852, vegeu Odalric) sota govern de Ramon I comte de Tolosa; també afegeix que Ramon fou el primer comte de Tolosa que va fer homenatge als abats de Figeac, i com que aquesta abadia estava situada al Carcí, això vol dir que posseïa ja aquest comtat i que era abat laic de Figeac.<ref> els comtes de Tolosa foren abats laics de Fogeac i de [[Abadia de Moissac|Moissac]]; la figura del abat laic s'havia anat imposant progressivament per el poder adquirits pels advocats d'aquestes abadies que van arribar a gaudir d'una autoritat sobre l'abadia compartida amb els abats</ref>
 
Ramon va oferir terres al abat Aldagís, fugit del Perigord, per fundar un monestir. L'abat va anar a Tolosa i en una assemblea ([[861]]) presidida per Helisacar, bisbe de la ciutat de [[Rodès]], es va acordar que el monestir fos fundat a Vabres al comtat de [[Roergue]], a la riba del Dourdon, prop del límit amb l'[[Albigès]]. Adalgís va anar a aquest lloc on va construir una església sota advocació de la Verge, de sant Pere, de sant Denis i d'altres sants; poc després un eclesiàstic del país, Roland, fillol i clergue o capellà del comte Ramon, va fer una donació considerable al monestir i va abraçar l'estat religiós i fou abat després d'Adalgís. Un altre deixeble d'aquest fou Jordi, abans religiós de Conques, també al Roergue, que després fou bisbe de [[Lodeva]] i es considerat sant. Ramon va demanar confirmació de la fundació del monestir al rei Carles que la va concedir el [[19 de juliol]] del [[862]], agafant-lo sota la seva protecció especial. Com a contribució a la fundació el rei va donar quatre lliures de plata. Al seu retorn, Ramon i la seva esposa Berta van dotar al monestir amb diverses terres a Roergue i una quants serfs per cultivar-les; en la carta datada el [[3 de novembre]] del [[862]] Ramon fa la donació per la salut de la seva anima, de la del seu pare [[Fulcoald de Roergue|Fulcoald]] i de la seva mare Senegunda, i del seu germà [[Frèdol]], i posava el monestir sota protecció, per després de la seva mort, dels seus fills [[Bernat II de Tolosa|Bernat el Vedell]], [[Fulcoald de Llemotges]] i [[Odó I de Tolosa|Odó]] que subscrivien la carta; el fill Bernat ja es esmentat com a comte el que fa pensar que hauria ja rebut o be el [[comtat de Roergue]] o el de [[Comtat de Carcí |Carcí]] encara vivint el seu pare, amb el consentiment reial; un quart fill, Arbert o Aribert, dedicat des de jove a la religió, fou monjo de Vabres agafant el nom de Benet; signen el document tanmateix Helizacar bisbe de Rodès, Bigó vescomte (de Rouergue més probablement que de Tolosa) i altres magnats. L'[[abadia de Vabres]] fou el santuari patrimonial dels primers comtes tolosans de la dinastia roergata (també anomenada fredelona, ramondina).
 
Va morir no abans del 863 i no després del 865. Estava casat amb Berta que uns suposen una dama roergata i altres una dama del [[Maine (França)|Maine]] filla de Remigi. D'aquest enllaç van néixer cinc fills:
Línia 17:
 
== Bibliografia ==
* Gournay de F., ''Le Rouergue au tournant de l'An Mil'', Méridiennes, Toulouse, 2004
* {{Hgl}}