Ramon I de Tolosa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
'''Ramon I de Tolosa''' o '''Ramon I de Roergue''' (s. IX) fou comte i duc de [[comtat de Tolosa|Tolosa]] (amb [[Pallars]] i [[Ribagorça]]), [[comtat de Roergue|Roergue]], [[Comtat de Carcassona|Carcassona]], [[Comtat de Rasès|Rasès]], [[Comtat de Carcí|Carcí]] i [[Comtat del Llemosí |Llemosí]]. La possessió dels comtats fronterers de Pallars i Ribagorça li donava dret al ús del títol de marquès.
Era fill del comte [[Fulcoald de Roergue]] i de Senegunda. A la mort del pare abans del [[849]] el va succeir el seu fill [[Frèdol]], que va morir el [[852]], deixant només una filla
Ramon va oferir terres al abat Aldagís, fugit del Perigord, per fundar un monestir. L'abat va anar a Tolosa i en una assemblea ([[861]]) presidida per Helisacar, bisbe de la ciutat de [[Rodès]], es va acordar que el monestir fos fundat a Vabres al comtat de [[Roergue]], a la riba del Dourdon, prop del límit amb l'[[Albigès]]. Adalgís va anar a aquest lloc on va construir una església sota advocació de la Verge, de sant Pere, de sant Denis i d'altres sants; poc després un eclesiàstic del país, Roland, fillol i clergue o capellà del comte Ramon, va fer una donació considerable al monestir i va abraçar l'estat religiós i fou abat després d'Adalgís. Un altre deixeble d'aquest fou Jordi, abans religiós de Conques, també al Roergue, que després fou bisbe de [[Lodeva]] i es considerat sant. Ramon va demanar confirmació de la fundació del monestir al rei Carles que la va concedir el [[19 de juliol]] del [[862]], agafant-lo sota la seva protecció especial. Com a contribució a la fundació el rei va donar quatre lliures de plata. Al seu retorn, Ramon i la seva esposa Berta van dotar al monestir amb diverses terres a Roergue i una quants serfs per cultivar-les; en la carta datada el [[3 de novembre]] del [[862]] Ramon fa la donació per la salut de la seva anima, de la del seu pare [[Fulcoald de Roergue|Fulcoald]] i de la seva mare Senegunda, i del seu germà [[Frèdol]], i posava el monestir sota protecció, per després de la seva mort, dels seus fills [[Bernat II de Tolosa|Bernat el Vedell]], [[Fulcoald de Llemotges]] i [[Odó I de Tolosa|Odó]] que subscrivien la carta; el fill Bernat ja es esmentat com a comte el que fa pensar que hauria ja rebut o be el [[comtat de Roergue]] o el de [[Comtat de Carcí |Carcí]] encara vivint el seu pare, amb el consentiment reial;
Va morir no abans del 863 i no després del 865. Estava casat amb Berta que uns suposen una dama roergata i altres una dama del [[Maine (França)|Maine]] filla de Remigi. D'aquest enllaç van néixer cinc fills:
Línia 17:
== Bibliografia ==
*
* {{Hgl}}
|