Conquilla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Article
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[fitxer:Seashells by designerd cc-by-sa-2.0.jpg|thumb|Col·lecció de diverses conquilles ]]
Una '''conquilla''' és la [[closca]] o cobertura dura, rígida i exterior que posseeixen els exosquelets dels [[mol·lusc]]s. En els [[bivalve]]s s'anomena '''petxina'''. Les conquilles són l'objecte d'estudi de la [[conquiliologia]]. Les petxines solen estar fetes de [[nacre]], una barreja orgànica de capes de [[conquiolina]], seguida d'una capa intermèdia de [[calcita]] o [[aragonita]], i finalment una capa de [[carbonat càlcic]] (CaCO<sub>3</sub>) cristal·litzat. De vegades es diu que les petxines contenen [[quitina]], però aquest és un material que no té cap relació. Les petxines són molt duradores i romanen molt més temps que els animals de cos tou que les produeixen. En llocs on s'acumulen grans quantitats de petxines es formen sediments que poden convertir-se per compressió en calcària.
 
[[fitxer:Bivalvia.jpg|thumb|esquerra|Conquilles de [[Bivalvia|bivalves]] ]]
 
El nacre es segregat per unes cèl·lules [[ectoderma|ectodèrmiques]] del [[mantell (anatomia) |mantell]] de certes espècies de mol·luscs. La [[sang]] dels mol·luscs és rica en una forma [[soluble]] de calci, que es concentra fora del flux sanguini i es cristal·litza com a carbonat de calci. Els cristalls individuals de cada capa difereixen en la seva forma i orientació. El nacre es diposita de forma contínua en la superfície interna de la petxina de l'animal (la capa nacrada iridescent, també coneguda com [[mareperla]]). Aquests processos proporcionen al mol·lusc un mitjà per allisar la pròpia conquilla i mecanisme de defensa contra organismes paràsits i deixalles nocius. Quan un mol·lusc és envaït per un [[paràsit]] o molestat per un objecte estrany que l'animal no pot expulsar, entra en acció un procés conegut com enquistament, pel qual l'entitat ofensiva es veu embolicada, de forma progressiva, per capes concèntriques de nacre. Amb el temps es formen les perles, i la enquistament es manté mentre el mol·lusc visqui.
[[fitxer:Bivalvia.jpg|thumb|esquerra|Conquilles de [[Bivalvia|bivalves]] ]]
 
Els bivalves (literalment “dues valves”) cada valva és una part de l'esquelet exterior (la conquilla). Les valves estan unides en la seva part dorsal per una xarnera o lligament elàstic, que permet l'obertura i tancament d'ambdues parts. Les valves poden ser:
* '''Equilaterals:''' són aquelles que es presenten iguals a cada costat de l'eix central.
Línia 10:
* '''Inequivalve:''' són aquelles que presenten formes diferents en un mateix organisme.
* '''Subquadrada:''' són de forma similar a un quadrat, trapezi o rectangle.
[[fitxer:Conch shell 2.jpg|thumb|250px|Conquilla de ''[[Strombus gigas]]'' ]]
 
La conquilla dels mol·luscs [[gasteròpodes]] està formada per una peça asimètrica enrotllada en espiral l'obertura quedarà cap a la dreta o cap a l'esquerra si s'observa la conquilla amb l'àpex cap amunt i l'obertura cap a l'observador. La majoria de les espècies de mol·luscs gasteròpodes tenen una conquilla que s'obre cap a la dreta, mentre que a la resta d'espècies s'obre cap a l'esquerra. Es tracta d'un caràcter específic, tot i que dins d'una mateixa espècie, poden néixer individus amb aquest caràcter disposa al contrari, constituint rareses zoològiques.