Moneda falsificada: diferència entre les revisions

Contra això, i per iniciativa de [[Isaac Newton]], es van començar a encunyar les monedes amb la vora [[grafilat|grafilada]].

 

 

Com a responsable de la [[Seca]] Reial, Newton va fer l'estimació que el 20% de les monedes recuperades durant la "Gran Encunyació" eren falses. La falsificació era un delicte d'alta traïció, que es castigava penjant, esbudellant i esquarterant els reus. Malgrat tot, era molt difícil d'aconseguir condemnes fins i tot contra els criminals més flagrants; Newton, però, va tenir-hi èxit.<ref>White 1997, p. 259</ref> Disfressat com a parroquià de bars i tavernes, va recollir moltes proves ell mateix.<ref>White 1997, p. 267</ref> Newton va ser nomenat jutge de pau i entre el juny de 1698 i Nadal de 1699 va fer uns 200 interrogatoris de testimonis, informants i sospitosos. Newton va guanyar els seus casos i el febrer de 1699 tenia deu presoners en espera d'execució.