Iskandar (Xibànides): diferència entre les revisions

El [[1552]] la branca de Janibeg, va ser dispersada; [[Nawruz Ahmad]] de [[Taixkent]] i Burgan Sultan, un nét d'Ubaid Al·là, i altres prínceps van donar suport a Muhammad Yar Sultan i van envair Miankal; Rustem Khan, amb el seu fill Uzbeg Sultan, van quedar presoners a [[Bukharà]]; Iskandar Khan va abandonar Kermineh i es va traslladar a [[Andkhuy]]; Kermineh tanmateix va resistir i després d'un setge de 12 dies i Abd al-Latif i Nawruz Ahmad es va retirar respectivament a [[Samarcanda]] i Taixkent. El nét de Janibeg, Abd Al·là ibn Iskandar, va conservar així el petit khanat de Kermineh per al seu pare, però el mateix 1552 es va apoderar de [[Kesvi]] que pertanyia a Khudai Berdi, el fill d'[[Abu Said Khan]], i va amenaçar el districte de [[Karshi]]. Per prevenir el conflicte Khudai Berdi Khan va bescanviar el seu feu amb Kilish Kara Sultan, fill de Kisten Kara Sultan, un cosí d'Abd Al·là que governava [[Sagraj]]. No obstant Abd Al·là tenia poc respecte tant pel seu cosí com per altres parents més llunyans i aviat es va apoderar de Karshi, i també va ocupar la ciutat de Kish o [[Shar-i Sabz]] que pertanyia a Gashim Sultan d'[[Hissar]]. Això va trobar la oposició de Nawruz Khan, ara ''khakan'', que el 1553 va reunir un fort exèrcit a Taixkent, [[Turkestan]] i [[Khodjend]] i va marxar contra Abd Al·là assetjant Kish o Shar-i Sabz; va demanar el suport de Yar Muhammad Sultan i a Burgan Sultan que ara cogovernaven a Bukharà i llavors Abd Al·là va cridar en ajut al seu oncle [[Pir Muhammad I|Pir Muhammad]] de [[Balkh]]. Burgan va arribar a Kasan i va saquejar el districte de Karshi: Abd Al·là li va sortir a l'encontre; al moment crític de la batalla Pir Muhammad i les seves forces van arribar en ajut del seu nebot, i el bukharià fou derrotat i es va haver de retirar. Abd Al·là i Pir Muhammad van marxar llavors en ajut de Shar-i Sabz, i ara també de Karshi, assetjades per Nawruz. Aquest no els va esperar, va aixecar els setges i es va retirar cap a Taixkent. Abd Al·là es va establir a Karshi i Pir Muhammad va retornar a la seva capital, que era [[Kilef]] a la regió de Balkh.

El 1561 va cridar al seu pare Iskandar, que governava a Kermineh, i el va proclamar "khakan de tot el món" (1561), el que implicava el destronament de Pir Muhàmmad. De fet el poder estava totalment en mans del seu fill. Sembla que Abd Al·là va fer algunes ràtzies a territori persa.<ref> anomenades "''alamans''" pels turcmans</ref> El 1566 Muhammad Mirza, virrei persa de [[Khurasan]] (fill del xa [[Tahmasp I]]) va escapar per poc a ser capturat pels uzbeks que marxaven cap a Herat amb 15.000 homes dirigits per Abd Al·là. En un altra de les seves absències per anar al Khurasan, Baba Sultan de Taixkent i Turkestan va fer un atac contra Samarcanda, on governava Khosru Sultan, fill de Yar Muhammad (antic khan de Bukharà),<ref> Hosworth l'anomena aqui com a nét de Janibeg però en altres referències a la pròpia obra l'esmenta com a nét de Siyunish Khan; també esmenta d'animositat de Baba Sultan cap a la casa de Janibeg, que dirigia Abd Al·là, el que no tindria sentit si el mateix Baba Sultan fos nét de Janibeg</ref> que fou enderrocat i executat (1567). El 1571 Abd Al·là va contraatacar i va derrotar a Baba Sultan; la inscripció que recorda la victòria al pas de Jilan, que encara es conserva, explica que s'havia produït un combat entre Abd Al·là, amb 50.000 homes, i Derwish Khan, Baba Khan i altres fills de Nawruz Ahmad (o Borrak Khan) que comptaven amb 400.000 homes de Turkestan, Taixkent, Fergana i Deixt Quiptxaq (Estepes dels kazakhs) <ref> sens dubte una exageració per reflectir la superioritat numèrica de Baba Sultan sobre Abd Al·là </ref> i on anaven 50 parents del khan; Abd Al·là va aconseguir la victòria "per l'afortunada conjunció de les estrelles", prop de les fonts del riu Jizakh.

L'any següent (1572) Abd Al·là va marxar contra Din Muhammad de Balkh i després d'un setge de 10 mesos va conquerir la ciutat. L'atalik Nazarbi de la tribu [[Naiman]] fou nomenat governador.<ref> Nazarbi va governar a Balkh durant deu anys i llavors Abd Al·la va nomenar al seu lloc al seu propi fill [[Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah|Abd al-Mumin ibn Abd Allà]] que va governar fins a la mort del seu pare el [[1598]]</ref> Din Muhammad fou perdonat i va rebre el districte de Shar-i Sabz com a feu. En aquest moment Juvan Merdi, germà de Sultan Said (fill d'[[Abu Said Khan]]) tenia com a feu Samarcanda, i tenia dos fills: Abu l-Khayr Sultan i Muzaffar Sultan, constantment enfrontats un amb l'altra. Abu l-Khayr es va aliar a Baba Sultan de Taixkent mentre Muzaffar va obtenir el suport d'Abd Al·là; el pare Juvan Merdi donava suport a Abu l-Khayr però aquest fou derrotat; però llavors Abd Al·là va decidir lliurar-se del pare i els dos fills: Juvan Merdi i Muzaffar foren fets presoners i executats a Samarcanda, i una sort similar va seguir aviat Abu l-Khayr. El 1575 fou derrotat definitivament Baba Sultan de Taixkent que va haver de fugir creuant el [[Sihun]], però sembla que Abd Al·là va instal·lar al tron de Taixkent a [[Derwish Sultan]], germà gran de Baba Sultan.

El 1579 Baba Sultan va ocupar Taixent i va matar al seu germà Derwish Sultan. Abd Al·là va marxar a la zona i va derrotar a Baba prop de Taixkent, obligant-lo a fugir altre cop. Poc després un espia va informar que Baba, el seu germà Buzakhur i uns nebots (fills de Khwarezm Shah Sultan) s'havien establert entre els kazakhs de les ribes del [[riu Talas]], que els havien reconegut con a prínceps. Abd Al·là va enviar a [[Sayram]] una partida d'exploració dirigida per Isfendiyar Sultan, Abd al-Baki ibn Durman i altres, i va saber que la història no era certa; llavors va anar al Talas i va passar un dies de cacera i es va entrevistar amb alguns caps kazakhs als que va oferir regals; els kazakhs li van entregar a Ubayd Allah Sultan, fill de Baba Sultan, que havien capturat, juntament amb Jan Muhammed Atalik Naiman i Shah Ghazi Durman, i altres notables. Finalment Baba Sultan va acordar la pau amb Abd Al·là i aquest va retornar a Bukharà.

Poc després Abd Al·là va iniciar l'anomenada expedició a l'Ulugh Dagh, perseguint a Baba Sultan, sortint de Bukarà el gener de 1882. Va creuar el [[Yaxartes]] i al riu Aris es va assabentar que Baba havia fugit al Deixt Kiptxaq (l'estepa dels kazakhs) deixant part del seu exèrcit a Kara Saman, esmentada a les campanyes de [[Tamerlà]].<ref> Zernof la va identificar com Kara Asman, a la conca de l'Arish i prop dels rius Bugan, Chayan i Arslanlik fins Ikan, i modernament un llogaret prop de la moderna [[Turkestan]], al riu Sari Su </ref> L'abril va creuar el riu i va seguir cap a les muntanyes de l'Ulugh Dagh. Un destacament del khan uzbek fou capturat per Baba i els membres foren executats, però després Baba va fugir amb els [[nogais]]; la seva gent fou atacada per Shigai Khan que els va derrotar prop de Seraili i Turaili; també va derrotar a un altre cap de nom Kuliah Durman, al que van capturar un gran nombre d'ovelles i bens, cavalls i camells. Abd Al·là va arribar al Ulugh Dagh i d'allí al Ilanchik i Ilanjik, on Shigai Khan el va anar a trobar. Abd Al·là va enviar un contingent en persecució de Baba i va retornar a Bukharà creuant el Sarui Su i posant setge pel camí a Sabran, on va estar ocupat dos mesos. Durant aquest setge un fill de Baba Sultan, de nom Tagir Sultan, fou sorprès pel kazakh Tevkel que pasturava els seus ramats a Ak Kurgan, i el va fer presoner entregant-lo Ubayd Allah, germà d'Abd Al·là. En un altra moment Abd Al·là estava de cacera al riu Sabran quan el seu fill Abd al-Mumin Sultan es va perdre però al dia següent va arribar al campament acompanyat de Yan Bahadur Sultan, el germà petit de Shigai Khan, que va rebre una esplèndida recompensa del khan uzbek.

Mentre Abd Al·là, després de conquerir Sabran es va apoderar de [[Suzak]], [[Shahrukhia]] i altres ciutats junt amb Turkestan (Yassy) on com s'ha dit, havia intentat retornar temporalment Baba; tant Turkestan com també Taixkent, quan van saber la mort de Baba, van reconèixer l'autoritat de Abd Al·là. La branca de khans de Taixkent descendent de Siyunish va quedar suprimida. El 1583 Abd Al·la va conquerir [[Fergana]] i [[Andijan]] sempre amb l'ajut dels kazakhs de Tevkel.

En aquest any 1583 va morir el seu pare i ''khakan'', Iskandar, que residia a [[Bukharà]]. S'han conservat algunes monedes encunyades en el temps en que fou khakan. Iskandar fou un notable falconer i dedicava moltes hores als exercissis religiosos. El seu fill Abd Al·là ibn Iskandar va assolir oficialment el càrrec de khakan que en la practica ja exercia.