Revisió del 23:06, 28 des 2011 modifica 80.201.32.66 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:40, 20 abr 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 3: [[Fitxer:Mridangam transparent.png\|thumb\|El mridangam és un instrument essencial en la música carnàtica]] La '''música carnàtica''' (en [[sànscrit]]: '''karnāṭaka saṃgīta''' {{IAST}}) és la [[música clàssica]] de l'[[Índia]] del Sud, en comparació amb la música clàssica de l'Índia del Nord anomenada hindustànica. == Característiques == Generalment la música carnàtica es toca amb un conjunt reduït de musics. Hi ha sempre un solista o músic principal, que acostuma a ser un vocalista. Hi poden haver un o més instruments d'acompanyament, el més comú és dels quals és el [[violí]]. Hi ha un acompanyament rítmic amb instruments de percussió com el [[mridangam]], el [[ghatam]], la [[tabla]] o la [[kanjira]]. De manera semblant a la música hindustànica, hi ha uns instruments que tot just fixen un ambient per la melodia subjacent, i que toquen de manera contínua; son la [[tambura]] o el [[sruti]]. El tema de la música carnàtica acostuma a ser devocional, associat al moviment [[Bhakti]]. Les lletres solen ser invocacions a deïtats [[Hinduisme\|hindús]]. Els concerts sovint comencen amb una invocació a [[Ganeix]] (també anomenat Ganapati o Vinayaka), deïtat benevolent amb cos de persona i cap d'elefant, que es considera l'eliminador d'obstacles. La música carnàtica té en comú amb la hindustànica que practica la improvisació dins d'unes estructures rigoroses tonals (la [[raga]]) i rítmiques (el [[tala]]). Tots dos estils són [[Música modal\|músiques modals]], amb una estructura no narrativa. Comparada amb la hindustànica, la música carnàtica és més teòrica, amb regles més rigoroses i composicions més definides. També accentua el mestratge de la veu més aviat que dels instruments. La raga (o ragam) és la seqüència de notes, l'escala, o el mode en el que es toca la peça. La raga especifica quines notes estan permeses, en quins ordres possibles, amb quins tipus d'ornaments, aproximacions i alteracions. Les diferents ragues s'associen a moments específic del dia i a diferents emocions. Cada raga té un nom. El [[tala]] (o talam) és un patró cíclic, d'un nombre determinat de temps. El cicle rítmic pot ser bastant llarg. Les melodies del solista es produeixen dins de l'estructura del tala, i sovint juguen amb el tala, fent creure a l'orella que el tempo s'ha accelerat o des-sincronitzat, per finalment tornar a caure de ple en el cicle d'origen. A diferència de la música hindustànica, en la música carnàtica no és obligatori que sempre hi hagi un instrument que marca el [[Tala]] de manera clara. Tant els músics com els espectadors sovint segueixen el tala copejant lleugerament les seves cuixes, o movent la ma dreta. Els tres compositors més importants de la música carnàtica, sovint anomenats la Trinitat Carnàtica, són Tyagaraja (1759-1847 ?), Muttuswami Dikshitar (1776-1827), i Syama Sastri (1762-1827). També té molta anomenada Swati Tirunal. En les ciutats i poblacions del Sud de l'Índia, la música carnàtica es toca sobretot en recitals i festivals. És una música culta, que no atreu a les masses, però que té molts seguidors i aficionats. El Festival de Música Carnàtica de l'Acadèmia de Música de Chennai (Madras), que es fa cada any de mig desembre a mig gener, reuneix molts dels grans noms de la música carnàtica.

Música carnàtica: diferència entre les revisions