Revisió del 22:15, 20 abr 2012 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits m Robot endreça categories ← Edició anterior		Revisió del 22:38, 20 abr 2012 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 3: == Història == Un bisbe de Chur s'esmenta per primer cop el 451/452 quan un Asinius va assistir al sínode de [[Milà]].<ref>. Mansi, IV, 141; Enciclopèdia Catòlica, Chur </ref>. però probablement existia ja un segle abans. Segons tradicions locals, el primer bisbe de Chur fou sant [[Luci de Britània]], un suposat [[rei]] a l'illa de Gran Bretanya, del qual es diu que va morir màrtir a Chur al voltant de l'any 176, i les suposades relíquies del qual es conserven a la catedral. Al segle VII el bisbat va adquirir uns quants territoris cap al sud del llac de Constança. La seu era al principi [[sufragània]] de l'arquebisbe de [[Milà]], però després del [[tractat de Verdun]] el 843, va passar a ser sufragània de Magúncia. [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]] va donar el bisbat al seu vassall Hartpert juntament amb nombrosos privilegis incloent-hi el control sobre el pas de Septimer, a l'època el punt de travessia principal a través dels [[Alps]] centrals. Aquests concessió reforçava el poder temporal del bisbat, i més tard esdevenia un príncep dins del [[Sacre Imperi Romanogermànic]].

Bisbat de Chur: diferència entre les revisions