Joan Soler i Riber: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 5:
Joan Soler, per a aquesta tasca, seguí una metodologia similar a l'emprada per la Generalitat republicana en la [[Ponència de la divisió comarcal de Catalunya]]. Soler va fer un gran nombre d'enquestes a institucions i experts i també va fer-ne una recopilació estadística. Elaborà un mapa amb les àrees funcionals i de mercat d'un àmbit que abasta [[Catalunya]] (inclosa la [[Catalunya Nord]]), el [[País Valencià]] i les [[Illes Balears]], així com bona part d'[[Aragó]] (fins el [[meridià]] d'[[Osca]])d'aquesta manera va tenir en compte la possible influència de les zones frontereres. En el cas de la comercialització de la part catalanoparlant la seva proposta xoca amb la de l'[[Enciclopèdia Catalana]] (essencialment pel que fa a la [[Ribagorça]])
 
Des dels inicis de la recerca, Soler sol·licità l'ajut del geògraf [[Enric Lluch i Martín]] per tal d'interpretar i projectar els resultats de les enquestes. També va cooperar ocasionalment l'escriptor valencià [[Joan Fuster i Ortells]]. D'aquest treball, en part, en sorgí el mapa comarcal del País Valencià actual. Soler no respectava els límits provincials i sí els lingüístics, proposa per al País Valencià comarques i regions.
 
Bé que no seria publicada en bloc fins al 1970 (''Nomenclàtor geogràfic del País Valencià'', opuscle aparegut anònimament), la proposta de Soler i Riber quant al País Valencià es popularitzà ràpidament en ésser aplicada a la GEC des de l'inici (1968) i assumida per altres obres emblemàtiques com ''L’estructura econòmica del País Valencià'' (Ed. 3i4, 1970), la segona edició del mapa dels Països Catalans d'Antoni Bescós (1971) i la ''Gran enciclopedia de la Región Valenciana'' (1er vol., 1972).