Baj: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Toro - Canviant enllaç(s) per brau
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer: Relief Boukhis.JPG|thumb|300px|[[Baix relleu]] representant l'emperador [[Trajà]] realitzant una ofrena a Bujis a [[Medamud]].]]
[[Fitxer: Stele buchis.jpg|200px|thumb|[[Estela (monument)|Estela]] commemorativa de la mort i enterrament d'un toro Bujis durant el regnat de [[Tiberi]].]]
''' Bujis ''' (nom grec) o ''' Baj ''' (nom egipci) és el nom que rebia el [[brau|toro]] considerat l'encarnació de [[Ra (mitologia)|Ra]] i [[Osiris]] a la [[mitologia egípcia]] , també era el [[ca (mitologia)|ca]] de [[Montu]]. <ref> Muller: op. cit., pàg. 160. </Ref> Estava relacionat amb el poder germinador i la fecunditat del sòl.
 
[[Fitxer: Stele buchis.jpg|200px|thumb|[[Estela (monument)|Estela]] commemorativa de la mort i enterrament d'un toro Bujis durant el regnat de [[Tiberi]].]]
Es triava un toro salvatge com encarnació de Montu, i era venerat com a tal. Amb el temps els criteris per a triar el toro es van fer més rígids, triant toros amb el cos blanc i la cara negra. Quan aquests toros (o les seves mares) morien eren momificats, i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum. Les mares van ser considerades com a representacions de [[Hathor]], la mare d'aquestes deïtats.
''' Bujis ''' (nomen grec) o, ''' Baj '''o''' Bakha''' (nom egipci) és el nom que rebia el [[brau|toro]] considerat l'encarnació de [[Ra (mitologia)|Ra]] i [[Osiris]] a laal [[mitologia egípcia]] , també era el [[ca (mitologia)|ca]] de [[Montu]]. <ref>{{Citar ref |autor = Muller:, opW. cit.,Max|títol = Egyptian Mythology|data = 2004|isbn = 0-7661-8601-6|pàgines = pàg. 160.|editorial = Kessinger Publishing}}</Ref> Estava relacionat amb el poder germinador i la fecunditat del sòl. Era representat com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un [[ureo]], amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro.
 
== Iconografia ==
Era representat com un toro de cos blanc i el cap negre tocat amb un [[ureo]], amb disc solar i dues altes plomes, també com a home amb cap de toro.
 
== Culte ==
[[Fitxer: Relief Boukhis.JPG|thumb|300pxesquerra|[[Baix relleu]] representant l'emperador [[Trajà]] realitzant una ofrena a Bujis a [[Medamud]].]]
Es venerava a la ciutat de [[Hermontis]], com "Toro de les muntanyes i l'ocàs" i en [[Medamud]]. Baj va ser identificat com una forma de [[Apis]], i per tant considerat com una encarnació de [[Osiris]]. L'últim enterrament d'un toro Bujis al Bujeum de Hermontis va ser en 340 aC <ref> Frankfurter: op. cit., pàg. 72 </ref> <ref> Daly i Petry: op. cit., pàg. 28 </ref> El culte al toro es va allargar fins a al voltant de l'any 360de la nostra era, quan va ser destruït per l'augment del fonamentalisme [[cristià]] al [[imperi romà]].
 
Es triava un toro salvatge com encarnació de Montu, i era venerat com a tal. Amb el temps els criteris per a triar el toro es van fer més rígids, triant toros amb el cos blanc i la cara negra. Quan aquests toros (o les seves mares) morien eren momificats, i es portaven a un cementiri conegut com el Bujeum. Les mares van ser considerades com a representacions de [[Hathor]], la mare d'aquestes deïtats.
El '' Bujeum '' va ser descobert el 1927 per Robert Mond i U. B. Emery, i en ell hi havia un oracle.
 
Es venerava a la ciutat de d'[[Hermontis]], com "Toro de les muntanyes i l'ocàs" i en [[Medamud]]. Baj va ser identificat com una forma de [[Apis (mitologia)|Apis]], i per tant considerat com una encarnació de [[Osiris]]. L'últim enterrament d'un toro Bujis al Bujeum de Hermontis va ser en 340 aC <ref>{{Citar ref |autor = Frankfurter, David|títol = Religion in Roman Egypt: op.Assimilation cit.,and Resistance|any = 2000|id = ISBN 0-691-07054-7|pàgines = pàg. 72 |editorial = Ed Princeton University Press}}</ref> <ref> {{Citar ref |autor = Daly, M. W. i Petry:, opC. citF.,|Títol = The Cambridge History of Egypt|data= 1998|isbn= 0-521-47137-0|editorial = [[Cambridge University Press]] |pàgines = pàg. 28 }}</ref> El culte al toro es va allargar fins a al voltant de l'any 360de la nostra era[[360]], quan va ser destruït per l'augment del fonamentalisme [[cristià]] ala l'[[imperi romà]]. El Bujeum va ser descobert el 1927 per Robert Mond i U. B. Emery, i en ell hi havia un oracle.
[[Macrobi]] comenta d'ell que cada hora canviava de color.
 
[[Macrobi]] comenta{{CN}} d'ell que cada hora canviava de color.
== Vegeu també ==
* [[Apis (mitologia)|Apis]]
 
== Referències ==
<references />
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
*{{Cita llibre|autor = Muller, W. Max|títol = Egyptian Mythology|any = 2004|id = ISBN 0-7661-8601-6|editorial = Kessinger Publishing}}
*{{Cita llibre|autor = Frankfurter, David|títol = Religion in Roman Egypt: Assimilation and Resistance|any = 2000|id = ISBN 0-691-07054-7|editorial = Ed Princeton University Press}}
*{{Cita llibre|autor = Daly, M. W. i Petry, C. F.|Títol = The Cambridge History of Egypt|any = 1998|id = ISBN 0-521-47137-0|editorial = Ed Cambridge University Press}}
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Buchis}}
* [http://egiptologia.org/mitologia//panteon/bujis.htm Rosa Thode: '' Bujis '', en egiptologia.org]
* [http://www.reshafim.org.il/ad/egypt/texts/bukhis.htm L'última estela funerària d'un toro Bujis, reproducció i transcripció.] (En anglès)
 
[[Categoria: Mitologia egípcia]]
 
 
 
[[de:Buchis]]