Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista: diferència entre les revisions

* Proposta econòmica de sindicació obligatòria, control públic de la riquesa i ''dignificació plena dels treballadors''

L'[[11 de febrer]] de [[1934]] es fusionà amb [[Falange Española]]. A Barcelona la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'[[extrema dreta]] com [[Ildefons Cebriano]], [[Josep Maluquer]], [[José Maria Poblador Álvarez]] i Santiago Martín Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combaté especialment l'autonomia de [[Catalunya]] i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS (febrer del 1934), a través de l'activitat dels falangistes [[Luys Santamarina]], [[Robert Bassas Figa]] i [[Josep Maria Fontana]] més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb [[José Antonio Primo de Rivera]]. Les JONS tingueren un major dinamisme, però, a [[València]], sobretot el 1933, amb [[Maximilià Lloret]] i el seu periòdic ''Patria Sindicalista''.